Les esquerdes

Lamentablement, sembla que la pressió i les sotragades que el govern de Madrid propicia a Catalunya estan començant a donar resultats. Com en aquell anunci d‘una empresa que repara els impactes al parabrises dels cotxes per evitar que esdevinguin esquerdes, més d’un està començant a denunciar “impactes” que poden acabar trencant el gerro de porcellana de Junts pel Sí i, de retruc, el somni de la independència. Responsables més o menys importants de diverses conselleries han començat a evidenciar diferències de criteri -a l’hora de comprar les urnes, de fer un cens d’aturats voluntaris per treballar en el desitjat referèndum, de fer prèdiques en sopars o de relacionar-se amb els mitjans de comunicació- que els articles conjunts als diaris del president i vicepresident del nostre govern no aconsegueixen contrarestar del tot. Potser perquè s’interpreten com un Fuenteovejuna forçat.

I clar, la divisió d’opinions està servida. Com en una obra civil qualsevol, hi ha qui veu aquestes esquerdes, petites, poc fondes i resultat natural de la dilatació i contracció dels materials. Per tant, gens perilloses. Res que no es pugui arreglar amb una mica de morter i una mà de pintura. Altres, per contra, hi veuen l’inici d’una fractura que es farà més gran i més fonda a mesura que passi el temps, fins arribar a afectar els fonaments. És per tant un problema greu que el morter i la pintura no poden ni haurien de dissimular. Sobretot si mentrestant, com deia al principi, els veïns de la casa del costat no paren de bellugar mobles i generar vibracions, per agreujar la nostra situació.

El que sorprèn –o hauria de sorprendre als nostres ciutadans- és que ningú alci la veu per mostrar que el problema de les esquerdes no és només nostre. Que altres cases, i en especial la de costat nostre, també tenen esquerdes a tots els pisos. Només cal donar una ullada al principal esquerra de l’estat espanyol per veure com tenen les parets. Com, des que feren fora al paleta Pedro Sánchez que estava fent la reforma dels banys, i el substituïren per un comitè de manobres en espera de la nova aparelladora, les esquerdes no paren de créixer. Perquè, imagino que ningú serà tan optimista com per dir que el que té el pis del PSOE són “impactes” i no esquerdes?. Com les té el entresol esquerra de Podemos. Encara que el pintor Iglesias s’esforci en acumular capes de pintura per tapar-les. Tot sembla indicar doncs, que els fonaments de la part esquerra de la casa veïna han fet moviment. D’enfonsament o d’assentament, encara no ho sabem. Però això acabarà afectant tot l’edifici i, a través de les parets mitgeres, als edificis adjacents com el nostre.

Uns i altres, nosaltres i ells, seguim entestats en negar la importància d’aquestes esquerdes i en refiar que la tecnologia puntera de la resina sintètica aplicada als impactes, acabarà resolent el problema sense necessitat de reformar l’estructura de l’edifici tot refent-ne els fonaments. Constitucionals o no. O potser algú aspira a enrunar la casa per fer-hi un hotel?

Curiosament, qui amb més èmfasi nega la gravetat d’aquestes esquerdes -les seves, clar- son els inquilins de la part dreta de la casa veïna. Tant els del principal com els del primer, tot i posar el crit al cel pels “impactes” de les parets de casa nostra que, segons ells, posen en perill el seu habitatge, afirmen que les seves parets i sostres estan perfectes. Uns, els de Ciutadans, perquè, com que fa poc que han llogat el pis, van exigir al propietari unes garanties signades que el varen deixar com una patena. Els altres, els del PP que fins fa poc ocupaven tota l’ala dreta de l’edifici, perquè afirmen que ells, previsors i seriosos com son, tan bon punt veuen la mínima esquerda, criden al paleta, li encarreguen les obres i li paguen religiosament les factures. Que no tenen cap dubte que els operaris fan les coses com cal. Només cal veure l’import de les factures que presenten i les parets tan boniques que els deixen. Recobertes totes de rajola... de rajola de València, quina sinó?.

Aquella que habitualment recobreix les parets de la cambra de bany. Una rajola que fa senyor, que es neteja amb facilitat, que resisteix els cops i, sobretot, que amaga no sols les esquerdes, sinó també les humitats i les filtracions. Ideal, no?

Llogaters, permeteu-me un darrer consell. Les esquerdes van bé per tafanejar a casa del veí quan no tens ningú que enregistri les reunions de família o els discursos dels sopars des de dins. Però, tard o d’hora, acaben afectant l’estructura de l’edifici. I fins i tot obliguen a enrunar-lo.