Ordenances civisme

Civisme o Cinisme?

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El dimarts 18 d’abril el Ple de l'Ajuntament va aprovar la proposta d'ordenança del Civisme amb els vots favorables del PSC, PP, Pdecat i ERC, l'abstenció de Fem Poble i el vot en contra d'Um9-Cup.

Aquesta recull un centenar d'articles en el que es descriuen i tipifiquen un poti-poti de conductes que es qualifiquen com a incíviques i que seran motiu de sancions econòmiques fins a quantitats de 500 €. Així mateix, la ordenança obre la porta a establir mesures alternatives a la sanció econòmica amb el compliment d'hores de treball en benefici de la comunitat.

La proposta Ordenança del Civisme ha estat redactada per l'empresa externa que gestiona el servei de mediació i ha costat 12000 €. Els "treballs" van començar fa un any i al setembre va començar la discussió dels grups polítics. La proposta inicial que comptava amb el beneplàcit de l'alcaldessa era un autèntic despropòsit. Criminalitzava la pobresa, l'exclusió social i la protesta, amb sancions a la prostitució, la mendicitat, la indigència i la venda ambulant. Tots els grups de l'oposició excepte el PP vam carregar enèrgicament contra aquesta proposta i vam retallar i modificar molt dels seus articles. Tot i això, l'esperit general de la proposta es el mateix.

Com aquesta Ordenança no partia d'una diagnosi real de les diferents problemàtiques presents al municipi, ha esdevingut un caríssim copia-enganxa d'un model tipus pensat per grans ciutats, i te com a únic objectiu vigilar i castigar als i les ciutadanes. Enlloc de presentar alternatives i construir espais públics i comuns que permetin canalitzar les accions dels ciutadans perquè puguin aportar i millorar la vida social i cultural del municipi, el govern pretén expulsar dels espais comuns aquells que "molesten". I algú creu que els conflictes es resolen amb sancions?

Nosaltres estem convençuts que no. El que cal és gestionar, enlloc d'obviar o reprimir.

Però aquesta ordenança parteix d'una visió molt negativa de determinades conductes, que pensem que no només són necessàries, sinó que són desitjables. L'expressió artística, el joc a les places o la presència d'animals són un problema per al municipi? Sí aquestes situacions generen tensions i fan perillar la convivència el que cal és construir escenaris de tolerància i respecte, satisfactoris per tots i totes i que no impliquin l'expulsió de ningú. Fer ho segurament és molt laboriós i poc rendible (electoralment parlant) però si molt més efectiu.

És necessari superar el concepte de "civisme" que apunta i culpabilitza les conductes individuals de tots els mals, i alhora eximeix a l'Ajuntament, i al govern, de complir amb les seves obligacions. Si falten papereres, parets per poder fer grafits o espais per jugar a pilota o passejar els gossos, la resposta no pot ser: tindrem una ordenança!

Calen més mesures educatives i menys sancions, més educadors socials i menys agents cívics, més pedagogia i menys repressió. Però preparem-nos per viure un malson orwellià si el govern decideix desplegar aquesta ordenança i posar tots els recursos (que no seran pocs) per fer la complir.

Amb aquest panorama sorprèn que s'hagi aprovat la Ordenança del Civisme. Del govern no n'esperem gaire, però que grups de l'oposició que pretenen millorar o transformar el municipi n'hagin permès la seva aprovació, per activa o per passiva, es una nefasta notícia , quan reconeixen alhora que segurament no servirà per resoldre les problemàtiques que suposadament es volien abordar.

O potser tot plegat només servirà perquè l'alcaldessa i el PSC facin uns dies de propaganda amb la feliç il·lusió que sancionant "desapareixen" els problemes?

Veurem...

Unitat Municipal 9 - CUP

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local