Literatura

La filla del Capità Groc

Nova novel·la de Víctor Amela i novel·la que va obtenir el Premi Ramon Llull de narrativa de l’any 2016

Frederic Llopart 11-05-2017 06:13 Lectures 112
Coberta de 'La filla del Capità Groc'. Eix

Coberta de 'La filla del Capità Groc'. Eix

Novel·la de barreja, de fets històrics, de llegendes, d’aventures, de molta ficció sobre la base d’un fets que han passat de boca en boca a la zona del Maestrat. El capità Groc és un personatge mític del carlisme i de les dures, sagnants i ferotges batalles amb els cristians.

De la barreja en surt un narració molt complerta que, no només recull la història del Tomas Penarrocha, el Groc líder carlí  durant uns quants anys del manteniment de la guerra contra el liberals, sinó que també l’emmarca en l’àmbit històric. El Groc és un personatge real del poble del Forcall i que al llarg de tres anys va protagonitzar, malgrat les amnisties i declaracions de pau, enfrontaments cruents amb els liberals i sobretot però contra les injustícies que alguns dels representants de la reina van infligir en el territori.

Víctor Amela és nascut a Barcelona i autor de les novel·les “Amor contra Roma” o “El càtar imperfecte”. Periodista i escriptor català present en diversos mitjans de comunicació. Es va llicenciar en periodisme el 1984 i va entrar com a becari al diari La Vanguardia amb 23 anys, ara destaca per la seva secció amb altres periodistes, Imma Sanchis i Lluis Amiguet de La contra del diari La Vanguardia, on ha publicat més de 1.800 entrevistes en 15 anys. Va començar cobrint la secció d'espectacles per dedicar-se després a la secció de Televisió. Paral·lelament, escriu entrevistes a per a la revista  Teleprograma

Al 1989 va ser nomenat cap de la secció de comunicació de La Vanguardia, des d'on va continuar fent entrevistes i crítiques de televisió. Destaquen les seves sèries d'entrevistes en profunditat Líders d'audiència (1990-1991) i Espanya encantada (1994).

En l'actualitat col·labora al programa Aruscitys de 8Tv i en les emissores del grup Godó. També és conferenciant i moderador de debats en diverses institucions sobre assumptes relatius a la comunicació a Espanya. Ha estat professor en diverses universitats en temes relacionats amb els mitjans audiovisuals.

El llibre ens narra els aixecaments carlins a la zona del Maestrat, sobretot a la zona del Forcall, capitanejats per Tomas Penarrocha, que havia combatut al costat de Ramon Cabrera i el va acompanyar fins a la ratlla fronterera quan aquest va marxar a l’exili. Allà Penarrocha veu com amics seus es suïciden abans de tornar a Espanya derrotats i vençuts. Compleixen el lema de morir o vèncer, lema que alguns van portar fins les últimes conseqüències.

Penarrocha torna al Forcall acollint-se a les falses promeses del Isabelins de respectar vides i hisendes. Torna per viure amb la seva família i en pau i dedicant-se a les feines del camp i a fer sogues, feina que li és mot valorada. Tomas Penarrocha a qui  tothom el coneix així pel seu manyoc de cabells i llargs bigotis del color de panotxa. La vida del Groc és un no parar, al llarg del temps, d’amagar-se i defensar-se, la seva vida s’ha convertit en un viure a salt de mata ja que  ha esdevingut una fugida permanent que fa que la seva família visqui sempre amb l’ai al cor, temorosa de la repressió dels liberals que més d’una vegada els han caigut al damunt. El Groc té la predilecció per la seva filla Manuela, aquesta predilecció també és corresposta per la nena que sempre l’ha defensat i al llarg de la seva vida el defensarà i combatrà els que el volen empresonar.

Just arribar al Forcall es reconegut per Pep lo Bitxo un nen que al mateix Groc batejarà com a Pep lo Bo, ja que l’ajudarà en més d’una vegada a fugir i també serà el contrapunt del Groc, essent-li fidel sempre, li criticarà algunes de les seves accions, esdevé com una mena de consciència de l’insurgent.

En Pep està enamorat des de petit de la Manuela però unirà els seus dies amb un altra dona que també té una relació molt especial amb el Groc.

La novel·la es un continu de batalles que va lliurant el Groc, que tot i que no és precisament un personatge dòcil ni  massa donat a fer les paus té el lideratge i la simpatia de bona part dels Carlins que es veuen ofegat pel Isabelins o liberals que combatem per imposar un nou progrés que no agrada als Carlins aferrats a la tradició. El Groc té una punta d’honradesa i d’orgull i honor que genera empatia entre els seus con vilatans. El Groc defensa la seva causa amb tanta passió, amb tanta determinació i convenciment que fa que al principi guanya adeptes mica en mica, al final però aconsegueix reunir un bon exercit que rep el vist-i-plau de Ramon Cabrera tot i que amb tebiesa. Aconsegueix el suport dels masovers i de les masies que són imprescindibles per poder viure emboscats i mantenir la guerrilla contra els liberals.

No obstant  també caurà fruit de la avarícia i traïció d’algun dels seus millors aliats que no poden evadir-se de la pressió dels liberals ni tampoc de les prebendes que els prometen i entreguen al Groc.

El Groc acabarà amb èpica el seu combat i llegarà però la llegenda que fins avui l’han convertit amb un heroi popular. La novel·la barreja ingredients històrics i romàntics.

La novel·la té també elements realistes sobretot en la descripció de les malifetes que fan en un bàndol com a l’altre ja que  es cometen barbaritats i salvatjades de tota mena. Així son les guerres: no n’hi cap ni una de sola que entengui de contenció o moderació o de sentiments.  Les guerres i també les carlinades acostumen a eliminar els vestigis d’humanitat que tenen els homes.

L’autor descriu meravellosament la comarca del Maestrat, usant la terminologia pròpia del llocs. Ens descriu gràficament  els Ports de Beseit, coneixem a través de belles descripcions la transparència de l’aigua dels rius, els ramats, les masies, l’actitud del masovers. Viatjant amb les escaramusses del Groc coneixem el país i els seus habitants, amb les virtuts i les misèries del moment, d’uns i altres. No es jutja, es descriu i amb això la novel·la guanya molt tot i que el Groc surt realment humanitzat i enaltit, d’aquí que s’hagi convertit en llegendari. 

Novel·la molt interessant, l’autor coneix bé el territori i no deixa de ser un petit homenatge als seus ancestres.

La filla del Capità Groc
Víctor Amela
Premi Ramon Llull 2016
Ramon Llull Narrativa
Editorial Columna.
Barcelona, març del 2016

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Vaga de deures! És la fi de la civilització!

Jordi Larregola

Debatre sobre idees és un exercici que s'hauria de fer des de la presumpció d'intel·ligència. Tots estem subjectes a l'error però tots som persones prou madures per prendre les nostres decisions

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No