Hand-spinner. La moda primavera 2017

No hi ha curs sense la seva moda. Els io-ios de la meva infantesa van ser substituïts pels cubs de Rubik, aquests van ser extingits pels Tamagotxis abans no retornessin, tant io-ios com cubs, amb noves formes i colors. Enmig, han regnat cartes, bales, xapes, patacons, ninots, cordills de fer polseres i un exèrcit de ximpleries inútils que, com a mínim, tenen la virtut de generar negoci sobre objectes en els quals mai haguessis dipositat les teves esperances. L’últim és el hand-spinner. Un rodament central amb tres lòbuls que gira quan l’empenys. Ja està. És això. No li busqueu el truc que no n’hi ha.

El venen com a anti-estrès, una estratègia comercial interessant aplicada al món escolar. Els alumnes no semblen, en general, gaire estressats. Ningú diria que un artefacte per relaxar pre-adolescents podia trobar un mercat tan ampli. La veritat, personalment no he advertit una variació en el grau d’apatia o d’hiperactivitat de cap dels seus usuaris. El que sí he notat és que fa augmentar considerablement el nivell de nerviosisme d’alguns professors que els requisen com si fossin mercaderia d’estraperlo. Els consideren estris estupiditzants, idiotitzadors amb una capacitat de destrucció cerebral de centenars de megatones. Potser tenen raó, tot i això, la pregunta interessant seria: com és que tants joves troben més interessant fer girar un coixinet que seguir les teves classes?

És un enigma. Tant apassionant com és la sintaxi! Si em passaria la vida resolent fórmules químiques i seria feliç! I l’enamorat professor dels seus sintagmes i les seves valències no se n’adona que tot plegat és un convencionalisme. Trobaria normal que els mateixos alumnes s’avorrissin en una conferència sobre taxidèrmia o en un taller de sànscrit, però a les seves excelses classes –tan semblants a les que ell va rebre-, no. Són assignatures! Són importants! S’han declarat matèria d’estudi! Són interessants per mandat democràtic! Creu com un beneit que els alumnes no li presten atenció per culpa del hand-spinner, però en realitat no és així. És per culpa de la manca d’atenció que generen les seves classes que el hand-spinner és un negoci! El primer és l’avorriment! La joguina ve després!

De fet, ben mirat, el hand-spinner no en treu gaire d’atenció. No és un joc al mòbil, ni un xat obert, ni un repte mental. La seva simplicitat fa que no esgoti els recursos mentals de la major part de la població, almenys d’aquells que no ensopeguen si han de respirar alhora. Pedagogs clàssics com Pestalozzi probablement l’acceptarien a les seves classes perquè considerava que mantenir l’alumne ocupat beneficiava la seva capacitat d’atenció. Clar que les seves classes no serien un dictat d’apunts, ni una mala conferència, ni un exercici repetitiu o abstracte, sense relació amb la realitat directa que viuen els estudiants.