Ensenyament

Els dies de les escombraries

Jordi Larregola 18-05-2017 20:14 Lectures 357

Arxivat a:

Vistes d'una aula de primer d'ESO. ACN / Martí M.

Vistes d'una aula de primer d'ESO. ACN / Martí M.

L’estiu astronòmic començarà el 21 de juny a les sis hores i vint-i-quatre minuts. L’estiu meteorològic probablement abans, cap a finals de maig. L’estiu acadèmic és a punt, probablement ja hi som, tot i que les seves manifestacions més cridaneres encara no s’han produït. Les alteracions hormonals estan arribant al seu màxim, els alumnes de segon d’ESO s’assemblen tristament als seus companys de tercer, els problemes amb les al·lèrgies remeten, l’olor que fan les aules després de l’esbarjo és inequívocament senyal de calor intensa que tendirà a agreujar-se; la relaxació es torna gairebé imperativa després de dinar, l’atmosfera és pesant, un bri d’aire passa de la finestra cap a la porta –és l’últim, al juny ja no hi serà-, els nois mentalment ja van en xancletes i són a la platja.

Tot el que s’havia de fer ja s’ha fet. El peix és venut. El que és el divendres a última hora per a la setmana, és l’últim mes per al curs. Oblideu-vos de tot allò que no hagueu pogut treballar encara. Val més que ho deixeu per al curs vinent. Ara ja no estem per novetats. En tot cas estem per al maquillatge, el postureig i l’esprint final. Aspectes que poden ser fonamentals en l’expedient acadèmic d’un alumne, però que no tenen cap transcendència pel que fa a la seva matèria grisa. Excepció feta dels alumnes que s’enfrontaran a les proves d’Accés a la Universitat –sens dubte, el malalt terminal amb la salut més robusta d’Europa-, els altres ja no hi són. Bé, els seus cossos sí que hi són, però les seves ànimes, si en algun moment van arribar a connectar amb uns versos de Carner o amb la vida en una trinxera al Somme o amb la derivada d’una funció, ara han desaparegut. Et trobes fent més o menys el mateix que feies al mes de febrer, però ara ningú pregunta res, poca gent et mira, porten un somriure plàcid a la cara que no se’ls esborra ni amb un carregament de suspensos i per més que tu els portis fins a la font, si ells no volen beure, no hi ha res a fer.

La vida s’imposa. La vida en el seu sentit més biològic, no el muntatge sòcio-polític que ens hem manegat que ens encotilla i ens incomoda. La vida que es viu plenament set dies a la setmana, que no els cap dins una aula ni es resumeix en un programa. L’atracció els segresta la consciència vint-i-quatre hores al dia. Hi ha cansament. Per increïble que pugui semblar. Estan esgotats de les quatre parets, fastiguejats del mateix horari, de les mateixes rutines, les mateixes llibretes i els mateixos resultats. Saben que això s’acaba, finalitza, està sentenciat, passi el que passi, surti com surti. Podrien fer-ne poesia de tot això, però en tot cas al setembre vinent, ara ho han de viure.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Dret a vot

Als demòcrates que votareu NO

Dani Gàmez

Vull donar les gràcies a totes les persones que votareu, i que votareu que no. I us vull donar les gràcies perquè vosaltres també lluitareu contra el sistema establert

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No