Procés

Carta d’un independentista a un indecís

Via Catalana. Eix

Via Catalana. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Primer de tot, he de dir que jo sóc independentista des de que tinc ús de raó; que tampoc fa tants anys.

No desitjo la independència de Catalunya per motius purament econòmics, que també. La vull perquè la meva identitat és la catalana, no l’espanyola; perquè jo parlo de Catalunya i no d’Espanya; perquè jo parlo de parlament nacional i no de parlament autonòmic. Així que en cas que el procés fracassés, que no passarà, jo seguiria lluitant per la llibertat nacional.

Aquesta carta va dirigida a aquelles persones que no tenen clar si votar o no votar, o no tenen clar si votar a favor d’una Catalunya independent o no. No pretenc canviar els seus sentiments, no seria honest per part meva, però si vull intentar convèncer-los per una altra via.

No vull viure en un país en el qual aportem quasi el 20% del PIB espanyol i ens trobem maltractats pels Pressupostos Generals del Estat, essent els darrers en inversions.

No vull viure en un país en què es rescata la banca amb aportacions milionàries i alhora es desnona als més vulnerables.

No vull viure en un país on es facin estacions d’alta velocitat sense passatgers, ni aeroports sense avions.

No vull viure en un país en què el ministre de l’interior conspiri contra polítics que no pensen com ell, faci bandera d’haver-se carregat la sanitat catalana o digui que la fiscalia li afina el que calgui.

No vull viure en un país en el qual els valors il·lustrats de separació de poders quedin com una mera repartició de poders.

No vull viure en un país en què el president del govern parli dues llengües menys que la gran majoria d’adolescents catalans.

No vull viure en un país que no respecta el plurilingüisme per un afany centralitzador.

No vull viure en un país en el qual se’ns titlli d’odiar a Espanya quan  la cap de l’oposició és andalusa i tenim un expresident cordovès.

No vull viure en un país en el qual es subvencioni la Fundación Francisco Franco i no es compleixi la llei de dependència per falta de fons.

No vull viure en un país en el qual s’inhabilita a un president i tres consellers per permetre al poble expressar la seva voluntat. Votar mai pot ser delicte.

No vull viure en un país anomenat Espanya.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local