Promoció del territori

Alguns apunts sobre el turisme al Penedès

Marcel Martínez Mañé 10-08-2017 20:35 Lectures 2852

Arran de les últimes notícies sobre el malestar que genera el turisme, les acostumades reaccions exagerades i hiperventilades de les dretes locals i foranes, així com la falta d’un espai de reflexió sobre l’assumpte. M’agradaria donar aquí alguns apunts que considero que cal compartir sobre el turisme. Sense ànim de ser un article complet, però com a mínim donar algunes idees que considero que poden servir per a començar a encarar el debat sobre el turisme a la nostra comarca.

En primer lloc afirmar, que l’Alt Penedès no compta amb un problema real de turisme com té la ciutat de Barcelona o Girona o la costa catalana, que motivaria unes reflexions ben diferents.

En segon lloc, els governs locals i comarcal, majoritàriament l’antiga Convergència i el PSC tenen única i exclusivament el turisme com a aposta de desenvolupament econòmic, sense comptar amb cap planificació. I tampoc, us ben asseguro els hi importa massa la problemàtica que genera en aquests llocs que he esmentat.

Així doncs comencem:

- El turisme genera riquesa. Aquesta afirmació és del tot discutible. Cal tenir en compte  que el treballador turístic està subjecte habitualment a sous molt baixos i una alta temporalitat. És a dir a precarietat laboral. Qui s’enriqueix acostuma a ser el propietari, que es beneficia de les successives reformes laborals. I pot pagar un salari molt baix a canvi de moltes hores de treball. Un cambrer, recepcionista o el servei d’habitacions té sous normalment inferiors a 900€, cosa que el converteix en l’anomenat treballador pobre.

Un territori amb molts treballadors pobres no és un territori ric. A més cal comptar que son els serveis socials que paguem entre totes els qui acaben cobrint les mancances d’aquest tipus de feina. És a dir, que encara hi perdem més.

Per a que el turisme generés riquesa caldria apujar els salaris i condicions laborals dels treballadors del turisme per a que repercutís positivament en l’entorn.

El turisme, a més, no hauria de ser l’element principal de cap economia sinó un complement.

- Un turisme responsable no juga a transformar l’entorn immediat, sinó que el respecta, n’aprèn i el posa en valor. Per a que ens entenguem. No crearem espais ad-hoc per a atraure turistes (terrasses cool enmig de vinyes, cellers super rústics amb mobles de palets...) sinó que els ensenyarem la realitat tal i com és i la posarem en valor. Un exemple terrible, la Boqueria envaïda de paradetes que prefereixen vendre fruita a daus per al turista i amb les paradetes de tota la vida a punt de desaparèixer.

- Un turisme responsable no fa servir la cultura popular i tradicional o el dia a dia de la gent com a element de promoció.

En esgotar-se la fase del capitalisme industrial, les ciutats competeixen entre elles per atraure inversions en forma d’acolliment de grans esdeveniments i visitants. El màrqueting emprat no ha tingut miraments a la hora de fer servir elements de la cultura popular i tradicional o fins i tot el “caràcter” de la gent per tal de “vendre” aquella ciutat o territori.

El resultat és que acabem convertint elements col·lectius d’afirmació o propis en un producte per a esser consumit i allò que era autèntic acaba esdevenint de plàstic, fruit d’aquesta conversió. A Vilafranca, sense anar més llunya ja comptem amb el Vijazz com a exemple de festa purament de promoció econòmica. No cal que altres festes es converteixin en aptes per al turisme, ja que aquestes han de ser per al gaudi de veïns i veïnes.

Fins i tot afegiré que molts visitants que hem tingut al llarg dels anys a la festa major, per posar un exemple, han valorat més la nostra autenticitat que no pas una espècie de Port Aventura del folklore.

- Per a que el turisme ajudi realment al territori cal deixar de banda les ajudes a les grans empreses i centrar-nos en el reforç de la petita empresa o cooperativa. Les grans ja compten amb el seu propi capital i estructura. La tasca d’una administració hauria de ser ajudar a tirar endavant als menuts, cosa que no fan en l’actualitat ni el consell comarcal ni els ajuntaments de Sant Sadurní o Vilafranca.

Com a exemple el que sempre posa el company Jordi de Sant Sadurní. Preferim estimular un o dos carreres plens de bodeguetes i tavernes petites que no pas una o dues macroempreses que s’enduen tots els visitants. Aquestes ja s’espavilen soles.

- El pis turístic és un element a tenir en compte. D’entrada podem afirmar que cal combatre aquells pisos o habitatges que son classificats com a vivenda i que s’ofereixen com turístic mitjançant plataformes d’internet. Ja que estem traient del parc públic vivendes que  podrien ocupar veïnes. Contribuint així a l’encariment de preu del lloguer.

Una altra cosa és oferir una habitació usant aquestes plataformes, moltes vegades es tracta d’una forma d’ajudar a l’economia familiar, per exemple una dona vídua que només compta amb la pensió no contributiva i que ofereix una habitació a turistes. És un debat interessant en tot cas.

Els allotjaments rurals, que han proliferat al Penedès son un tema també a tenir en compte. De ben segur que contribueixen a la dinamització e la zona i a més normalment es tracta d’establiments que paguen els impostos i estan reglats. Però si fem cas a les xifres del mateixos operadors, els usuaris acostumen a ser visitants de la ciutat de Barcelona que volen dormir en un ambient més relaxat i tranquil. Caldria pensar a mitjà termini a posar límit a aquest tipus d’allotjaments?

- El Penedès no compta amb una planificació turística. Actualment el model és que no hi ha model, deia el bo d’en Sergi Saladié, autoritat en la matèria a qui convé escoltar més. Des de la CUP en breu volem obrir un debat que creiem que serà positiu per al conjunt dels habitants de l’Alt Penedès. Tot i que sabem que la dreta que ens governa no vol ni sentir a parlar de planificació i s’imposa la política del com més millor.

- El terme turismofòbia és tan política com intel·lectualment de molt baix nivell. Un intent d’allò més barroer d’intentar amagar el debat de veritat. Qui el fa servir acostuma a ser aquell qui dona suport a que un empresari s’enriqueixi a costa del treball precari d’altres i de destrossar la vida a veïns i veïnes.

És un anàlisi senzill ja ho se, però crec que també ens podem posar al nivell, oi?

I fins aquí algunes petites aportacions inicials per a engegar el debat. Crec que és la nostra responsabilitat començar a parlar-ne. I la CUP volem posar aquests elements damunt la taula per garantir un turisme que beneficií a tothom, sostenible en el temps, respectuós amb l’entorn i amb la manera de viure de la gent.

Marcel Martínez Mañé
Regidor de la CUP de Vilafranca

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Dret a vot

Als demòcrates que votareu NO

Dani Gàmez

Vull donar les gràcies a totes les persones que votareu, i que votareu que no. I us vull donar les gràcies perquè vosaltres també lluitareu contra el sistema establert

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No