Mossos no sou benvinguts ni aquí ni enlloc!

I és que aquests darrers dies -quan la policia catalana ha rebut aplaudiments espontanis de la gent per la seva actuació arran dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils- he recordat una curiosa anècdota que va tenir lloc al novembre de l’any 2007, em sembla recordar, quan els Mossos d’Esquadra van desplegar-se per primer cop a Vilanova i la Geltrú.
En aquelles dates, la ciutat va omplir-se de cartells on es veien agents dels Mossos i el lema “No sou benvinguts. Ni aquí ni enlloc!”.

Aquella campanya de rebuig a la policia catalana estava organitzada per una entitat anomenada “Coordinadora Antirepressiva del Garraf”. A més de cartells, també van organitzar actes, rodes de premsa i un concerts musicals “anti-repressius” a Vilanova, Ribes i Sitges.

Podreu llegir comunicats de premsa d’aquesta entitat i similars, de l’any 2007, en aquest link o també aquí

Potser tinc mala memòria, però no recordo cap altre entitat o associació que en aquell moment sortís públicament en defensa dels Mossos d’Esquadra que estaven a punt d’arribar a la nostra comarca. Alguna veu autoritzada que digués en veu alta: “Nosaltres sí que volem que arribin els Mossos!”.

L’1 de novembre de l’any 2007, el primer dia del desplegament efectiu dels Mossos a Vilanova i la Geltrú, vaig baixar al carrer per passejar el gos. Era ja negra nit i quan tornava cap a casa, vaig veure al meu carrer un cotxe policia que no havia vist mai a la ciutat. De color blau i amb franjes vermelles i blanques, anava de patrulla a poc a poc. A bord anaven dos Mossos.

El vehicle policial es va apropar a mi i l’agent de policia em va preguntar: “Bona nit. Heu vist una persona que duia una caputxa posada?”. Vaig imaginar que havien rebut un avís d’una persona sospitosa i que estaven mirant pel barri. Jo no havia vist ningú i així els hi vaig dir.  

Just en el moment que el cotxe dels Mossos girava per marxar, vaig dir-lis en veu alta de manera espontània: “Sou benvinguts”. Un dels agents va dir “Gràcies…” i va assentir amb el cap.

Per què vaig tenir aquella reacció? M’imagino que, atès que sóc una persona a qui li agrada l’ordre, era la meva obligació moral donar la benvinguda a unes agents de policia que arrisquen la seva vida per protegir-nos i que les setmanes anteriors havien estat sotmesos a una dura campanya de rebuig i desprestigi.

El dubte que tinc ara mateix és si, com a societat, serem capaços de mantenir aquesta admiració envers la policia que hem mostrat aquests darrers dies. Ara tothom té a la memòria els atemptats de Barcelona i Cambrils. El temps passarà, però, i tinc la sensació que als països mediterranis tenim una tendència molt llatina a menystenir -i fins i tot a riure’ns- de la tasca policial, sigui del cos que sigui, Mossos, Policia Local, Guàrdia Civil o CNP. Tant de bo m’equivoqui.