Educació trilingüe

Tenim un problema amb l’anglès?

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Pel que sembla, alguns partits polítics estan especialment preocupats pel nivell de competència lingüística en anglès del nostre jovent. En aquest sentit, intenten anar venent la idea d’una educació trilingüe, que ens anem acostumant a una major presència d’aquesta llengua a les aules, la qual cosa anirà necessàriament en detriment de la llengua pròpia de casa nostra, el català. És inevitable. Si un alumne de primària té trenta hores lectives, dues i mitja són de castellà, dues i mitja de català i dues d’anglès. La resta són per a les altres matèries, que s’imparteixen en català, que és la llengua vehicular. No és elàstic. Augmentar la càrrega lectiva d’una fa disminuir una altra.

El Periódico de Catalunya s’ha sumat a la campanya en favor de la llengua de Shakespeare i ha publicat un editorial que és una declaració de principis: El problema de l’anglès a les escoles. Personalment, em preocupa molt més el problema del català a Catalunya, així, en general. La seva pervivència, riquesa, producció editorial, transmissió i correcció –almenys fins al punt que garanteixi la seva supervivència-. Però es veu que no, que l’anglès és més important i que es dona per fet que no funciona, que no va. Per justificar aquesta suposada evidència, l’articulista cita una classificació internacional d’aquestes tan de moda, l’English Proficiency Index. Segons el diari, Espanya se situa a la cua d’Europa, just per sobre d’Itàlia i França. Clar, ser els tercers per la cua és un pal, inadmissible, cal prendre mesures.

El fet, no obstant, no és del tot exacte. Més enrere encara hi ha Rússia i Ucraïna. Potser no s’hi van fixar prou. A més, tal i com s’explica sembla que estiguem fatal però, si consultem l’índex, a nivell mundial estem en la franja mitjana, per sobre també de Hong Kong o el Japó, de fet, al bell mig del nivell mitjà. Amb una mica més d’atenció, observarem que tampoc tots els països europeus estan presents a la classificació. Per exemple, Croàcia, Estònia, Letònia o Eslovènia no hi figuren, i no són els únics. O sigui, que afirmar que som els tercers per la cua no és cert. S’ha bastit un article d’opinió important –un editorial- sobre unes premisses falses. Suposo que ben aviat rectificaran i es disculparan per la confusió generada, és el que s’acostuma a fer, oi?

A més, si s’observa amb deteniment i es coneix una mica la societat europea s’observarà que en els llocs capdavanters hi ha països que tenen com a segona llengua l’anglès des de fa molts anys per a tota la societat. Països en els quals, per exemple, no se subtitulen ni les pel·lícules ni els dibuixos animats per la canalla. Països en els quals seria impensable i vergonyant que el seu president no pogués mantenir una conversa amb un col·lega europeu en anglès. O sigui, que el problema potser no és tant de l’escola com un reflex de la situació lingüística de cada país.

Per què és un problema l’anglès? Si tots el parléssim disminuiria l’atur? Les empreses no contracten perquè no sabem anglès? De debò? Cada títol genera un lloc de treball en l’economia? Jo no m’ho crec, i encara menys, quan llegeixo articles que intenten crear opinió d’una manera tan matussera.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local