Tres vilanovins, en el debat de la Llei de Consultes al Parlament

El Parlament ha aprovat aquest divendres la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, amb 106 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i Joan Ignasi Elena) i 28 en contra (PPC i C's), resultat que significa el 78,5 per cent dels diputats de la cambra a favor del text. La llei entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'. Els tres diputats vilanovins del Parlament van ser els encarregats de defensar les posicions dels seus partits davant de la resta de la cambra. Santi Rodríguez va defensar el vot contrari del Partit Popular, Quim Arrufat va argumentar el suport crític de la CUP a la consulta i Joan Ignasi Elena, que aquesta setmana ha abandonat el grup parlamentari del PSC, va poder intervenir com a diputat no adscrit i va donar veu al 'socialisme crític' que representa el moviment Avancem.

La llei, que la cambra ha aprovat en un ple extraordinari amb aquest únic punt a l'ordre del dia, ha de servir, entre altres coses, perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqui la consulta del 9 de novembre amb la pregunta amb dos apartats acordada: "Vol que Catalunya esdevingui un estat? I, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?" La data i la pregunta són fruit del pacte a què van arribar el 12 de desembre de 2013 el president i els líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

El ple ha començat amb la intervenció del diputat relator de la ponència, Josep Rull, que ha explicat els treballs d'elaboració de la llei. A continuació, han pres la paraula Ferran Pedret (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Albert Rivera (C's) i Quim Arrufat (CUP), en nom dels grups que mantenien esmenes al text. Després, ha estat el torn de Joan Ignasi Elena, diputat no adscrit, Gemma Calvet (ERC) i Josep Rull (CiU).

Convidats
Des de les llotges i la tribuna del saló de sessions han seguit el ple, entre d'altres, els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Ernest Benach; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; els presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona i Girona, Salvador Esteve, Josep Poblet i Joan Giraut; el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, i vocals d'aquest organisme; Joan Ridao, membre del Consell de Garanties Estatutàries; la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; els secretaris generals de Comissions Obreres i UGT, Joan Carles Gallego i Josep M. Álvarez; el vicepresident quart del Congrés, Jordi Jané; Alfred Bosch, diputat de la cambra espanyola; el senador Josep Lluís Cleries, i els eurodiputats Ernest Maragall i Santiago Fisas.

Molts altres convidats han seguit la sessió des de la sala de grups i la sala 1.

Les consultes no són vinculants
La llei, que no incorpora cap de les esmenes que havien mantingut vives els grups del PSC, el PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP, té per objecte establir el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria dels mecanismes de les consultes no referendàries i d'altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l'àmbit competencial de la Generalitat i els ens locals.

Les consultes, que no tenen caràcter vinculant, poden ser d'àmbit nacional o local, i les poden promoure el president de la Generalitat, el Parlament, els municipis, els consells comarcals i les diputacions, o poden ser fruit de la iniciativa ciutadana. En aquest cas, si són d'àmbit de tot Catalunya requereixen un mínim de 75.000 signatures de suport.

Poden votar els més grans de 16 anys
La consulta s'ha de fer entre trenta i seixanta dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació del decret de convocatòria.

Poden votar els més grans de setze anys, els ciutadans d'altres països de la Unió Europea que acreditin un any de residència a Catalunya i els extracomunitaris amb tres anys de residència legal.

La institució convocant ha d'obrir un període de difusió institucional per garantir el dret d'informació sobre l'objecte i el procediment de la consulta, sense que en cap cas pugui influir ni en la participació ni en l'orientació de les respostes, i ha d'assegurar la transparència, la igualtat d'oportunitats i el respecte al pluralisme polític.

La campanya d'una consulta comença l'endemà de la publicació del decret de convocatòria al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' i acaba a les zero hores del dia previst perquè es faci.

La llei té en compte diverses modalitats de votació: la presencial ordinària, l'anticipada per correu o per dipòsit i també l'electrònica, sempre que es pugui garantir la identificació del participant i el secret de vot.

La llei regula els mecanismes per assegurar la fiabilitat, transparència, neutralitat i objectivitat del procés, funcions que han de garantir una comissió de control, les comissions de seguiment i les meses de consulta.

Es crea el registre de participació en consultes populars, que integrarà les dades del registre de població de Catalunya i del registre de catalans a l'exterior.

La llei, redactada en ponència conjunta
La proposició de llei, que desplega l'article 122 de l'estatut, que estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència i en el local, ha estat redactada per una ponència conjunta, que va començar a treballar el 5 de març de 2013.

El 22 de maig d'aquell any el ple va acordar, amb el suport de més de les tres quartes parts dels diputats, que la iniciativa es continués tramitant, ja que va rebutjar les esmenes de retorn que hi havien presentant el PPC i C's, amb 104 vots, dels grups signants de la proposició (CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP).

El 16 de juliol la comissió d'afers institucionals va acabar la tramitació del text en aprovar-ne el dictamen, amb els vots a favor d'aquests cinc grups parlamentaris i els contraris del PPC i C's.

A continuació, tots els grups, tret de C's, van demanar al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciés sobre l'adequació de la norma a la constitució espanyola i l'estatut abans que el ple l'aprovés. A final d'agost, el consell va resoldre per majoria que és constitucional i estatutària, en un dictamen que inclou els vots particulars de quatre dels seus nou membres.