Green Mango Palawan

Lluís Màrquez: Canviar de vida per ajudar als infants de les Filipines

El vilafranquí, de 31 anys, ho va deixar tot per ajudar els altres: 'se'm va despertar una flama d’aprendre i viure noves experiències i sensacions, de compartir somriures purs amb gent que no coneixia'

EIX. El vilafranquí Lluís Màrquez, de 31 anys,  fa voluntariat pel sud-est asiàtic

EIX. El vilafranquí Lluís Màrquez, de 31 anys, fa voluntariat pel sud-est asiàtic

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Reinventar-se, començar una nova vida. Això és el que ha hagut de fer molta gent en el darrer lustre a causa de la crisi, sobretot, en quedar-se sense feina. N’hi ha però, que han canviat el seu modus vivendi per motius ben diferents i quan renunciar a l’estabilitat econòmica sembla tota una temeritat.

És el cas del vilafranquí Lluís Màrquez, de 31 anys. “Ho tenia tot aquí: treball, cotxe, vivenda, tots els requisits que la societat exigeix per ser feliç. El cert és que estava bé, però dins meu es va despertar una flama d’aprendre i viure noves experiències i sensacions, de compartir somriures purs amb gent que no coneixia”.

I així va ser com el 10 de juny del 2009 en Lluís va fer les maletes amb destinació al Perú. “La idea era veure món un any i tornar; però de moment ni he tornat ni tinc plans per fer-ho”. Actualment es troba a les Filipines i d’aquí un mes serà al Canadà. Tot un rodamóns que assegura que “no sé a quants països he estat, però no és gaire important la xifra, sinó haver gaudit viatjant, ja sigui en estades de només una setmana o de sis mesos a diferents països o continents”.

Els tres primers anys de viatge van ser possibles gràcies a que “sóc un bon estalviador i tenia uns 15.000 euros estalviats”. Acabat el pressupost inicial Màrquez va arribar a les Filipines, on es va enrolar al projecte Green Mango Palawan. Aquest projecte, iniciat l’any 2011, es defineix a si mateix com “el somni de donar oportunitats educatives als infants i a les seves famílies a través de la interacció sostenible amb el medi ambient a l’illa de Palawan”.

Per tal de poder dedicar-s’hi en cos i ànima, va ser en aquest moment que en Lluís decidí vendre’s el cotxe que tenia a Catalunya, cosa que li va subvencionar l’estada del següent mig any. En quedar-se novament sense diners, féu les maletes cap a Austràlia “sense conèixer ningú i sense papers per treballar, però amb el propòsit d’enviar diners a Filipines”. Exercint de cambrer, va superar aquest nou obstacle. Dos anys estigué enrolat amb el projecte, amb un nou pas per Austràlia i venent-se “la furgoneta i el quad, les dues darreres coses que em quedaven a Catalunya” per poder prosseguir la seva aventura i seguir col•laborant amb les famílies de Palawan.

El que més l’alegra a dia d’avui és que “el projecte de les Filipines ja és casi sostenible. Per això el proper repte és Canadà: nova aventura, noves experiències; i la flama que es va despertar cada dia és més gran”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local