Antonio Serrano: "Trobo a faltar poder passejar el meu fill per la Rambla"

Antonio Serrano és un vilanoví de 30 anys que fa més de dos anys que viu a la Guaiana Francesa amb la seva dona i el seu fill, que té 2 anys. En aquesta inhòspita regió, enmig de la selva i a tocar del Brasil és on està ubicada plataforma de llançaments de l’Agència Espacial Europea, el seu lloc de feina. Un treball somiat probablement per molts però que té contrapartides importants. D’entrada aquest any no podran tornar a Vilanova per Nadal.

-Com arriba un vilanoví a l’agència espacial europea?
Hi ha moltes empreses europees que tenen persones subcontractades per l’agència espacial europea. I jo vaig tenir la sort de poder entrar a treballar en una d’elles, GTD, que té la seu a Barcelona. Vaig tenir molta sort. Vaig acabar els estudis i vaig trobar aquesta feina.

-Tant fàcil és treballar en un organisme com aquest?
Treballar directament a l’agència espacial europea és molt complicat, perquè és un organisme públic francès i no és fàcil entrar. Però treballar-hi com a subcontractat no és difícil. Tant sols s’ha de saber quines empreses ofereixen feina aquí. És cert que com que l’agència espacial europea es finança a través dels estats membres, i Espanya és dels països que menys aporta, la veritat és que hi ha molt poques empreses espanyoles que treballin per l’agència. Però buscant una mica es poden trobar ofertes.

-Estàs vivint a la Guaiana Francesa, on l’agència espacial té la base de llançaments de coets. És fàcil viure en un indret tant peculiar, enmig de la selva?
No és fàcil. Fa molta calor i hi ha molt pocs serveis. I a més, la taxa de delinqüència és superior a la que et podries trobar en ciutats com Barcelona. Sobretot, però, el gran inconvenient de viure aquí és que no hi ha gaire coses a fer. Si ets mogut i estàs acostumat a sortir per les tardes a prendre alguna cervesa o anar al cinema...aquí t’avorreixes perquè no hi ha gaire oferta. En canvi, si t’agrada estar tranquil i t’agrada la natura, és el lloc ideal. Els paisatges són espectaculars. La meva dona, que és més de ciutat, no s’acostuma a viure aquí.

-Què és el que més trobes a faltar de Vilanova?
Les persones. Els amics i la família. I coses més bàsiques, com poder passejar amb el nostre fill per la rambla o el passeig marítim sense entrebancs. Aquí les voreres dels carrers no estan asfaltades: hi ha herba salvatge. Ara ja no ens passa tant, perquè el nostre nen és més gran, però quan era més petit havíem de triar si portar-lo en el cotxet per sobre de l’herba i anar donant bots o directament pel mig del carrer, on hi havia asfalt.

-I en quin projecte estàs treballant actualment?
Ara mateix en cap. Una part de les persones que es subcontracten venen a desenvolupar projectes concrets i d’altres a fer manteniment. Jo ara estic fent aquest segon tipus de feina. Concretament estic treballant en el manteniment del software dels sistemes informàtics que tenen implantats en l’agència.

-L’Agència Espacial Europea té previst enviar nous coets a l’espai en els propers mesos?
Cada any es llencen entre 10 i 12 coets. Gran part d’aquests llançaments tenen objectius comercials. Per exemple, el 18 de desembre s’enlairarà un satèl•lit que participa en un projecte per aconseguir portar xarxa d’internet a llocs amb mala comunicació. I demà, 4 de desembre -aquesta entrevista es va enregistrar el dia 3- es llençarà un coet Ariane -nom dels vehicles llançadora d’elaboració europea-. Coets llençats per objectius de l’agència espacial europea en són dos o tres cada any. El febrer també està previst l’enlairament d’un altre coet que permetrà recollir dades de l’atmosfera.

-Tens previst tornar a casa?
Sí, però encara no sé quan. Normalment t’estàs entre 3 i 6 anys en cada destinació. Jo el proper mes d’agost ja en farà 3 que estic aquí, i a partir d’aquí decidiré si vull renovar d’any a any. De moment, he demanat quedar-me fins l’agost de 2015. S’ha de tenir en compte que les condicions laborals i econòmiques són molt bones. On ho trobaré això? Però tornarem segur cap a Espanya, tard o d’hora. Hi ha aspectes importants per a nosaltres com l’educació que a la Guaiana és molt baix. Per exemple si el professor d’anglès es posa malalt durant tot un any és molt difícil trobar un substituts, perquè ningú vol venir fins aquí. I és probable que durant tot un any el teu fill no faci ni una sola classe d’anglès. A nivell familiar, a més, la meva dona també vol sortir d’aquí i tornar a viure a Barcelona o Vilanova.

-I quan tornis no trobaràs a faltar aquesta vida?
Si, una part sí. Entre d’altres coses ara tinc la feina al costat de casa, a pocs més de deu minuts, i sé que a Espanya això serà difícil i hauré de perdre temps amb el transport. I les condicions laborals, que aquí són molt millors, ja que depenem de França. I evidentment les amistats que hem fet aquí, que també les trobarem a faltar. Però ens pesa més torna a sentir l’escalf i el suport de les nostres famílies. Fa pocs mesos, per exemple, ens vam posar malalts tots tres: el meu fill, la meva dona i jo. I és fotut trobar-te malament i haver de cuidar del teu fill perquè ningú ho pot fer per tu, encara que no estiguis bé. L’ajuda dels pares en aquests casos està bé, i aquí no tenim prou confiança amb ningú per demanar-li que ens vingui a donar un cop de mà.