La volta al món

"Tots els països t'ofereixen experiències que valen la pena viure"

El vilafranquí Oriol Querol i la barcelonina Victòria Vidal van deixar les seves feines per fer la volta al món durant un any

El vilafranquí Oriol Querol i la barcelonina Victòria Vidal van deixar les seves feines per fer la volta al món durant un any. EIX

El vilafranquí Oriol Querol i la barcelonina Victòria Vidal van deixar les seves feines per fer la volta al món durant un any. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El vilafranquí Oriol Querol i la barcelonina Victòria Vidal van decidir un bon dia deixar enrera les seves feines i la seva vida a Catalunya per a embarcar-se en una aventura que els va portar a fer la volta al món durant un any. Van conèixer 23 països, van viatjar en tota mena de transports i van acumular un ampli ventall de vivències que van recollir en un blog obert a internet durant el seu recorregut.

Ja de tornada, van recopilar tota la informació que tenien a la mà i van editar petits documentals de cinc minuts de durada sobre un aspecte del seu viatge que actualment estan penjant cada setmana a Youtube per capítols (youtube.mivueltalmundo.com). Els documentals són una font d'informació per totes aquelles persones que vulguin viatjar o, simplement, conèixer altres realitats socials i polítiques del planeta.

Com va sorgir la idea de deixar-ho tot i fer la vostra particular volta al món?
Des que ens vàrem conèixer cada estiu feiem un viatge a un país concret, però passats els anys ens vàrem adonar que necessitàvem fer alguna cosa més. Va ser aleshores quan vàrem pensar en la volta al món i ho vàrem tirar endavant. Va ser un encert

La idea dels petits documentals sobre cada país que heu visitat està resultant un èxit....
Es veritat. Cada dia tenim més visitants i la gent ens pregunta sobre aspectes molt diversos. No són documentals sobre un país o un altre perquè en cinc minuts no es pot pretendre resumir la realitat d'un lloc. Es tracta d'aspectes concrets de cada contrada on hem estat que van des de la descripció d'una ciutat que ens ha cridat l'atenció, els costums d'algun dels països o racons i espais que pensem que valen la pena visitar-se.

Vàreu trepitjar 23 països durant l'any de viatge. Tenieu un pla de recorregut establert o tot va ser fruit del dia a dia?
D'entrada teníem clar que volíem anar cap a l'Est i estar a l'Asia, Oceània i Amèrica del Sud, però més enllà d'això tot va anar sorgint de manera força espontània.

Com us vàreu finançar?
En primera instància vàrem estar estalviant tots dos per afrontar l'any amb les mínimes garanties. Un cop embarcats en el viatge, sempre que estava a les nostres utilitzàvem mitjans de transport econòmics i procuràvem tenir una despesa raonable en tot el que feiem.

Quina va ser la sorpresa més agradable de tot l'any?
Potser una a l'Iran. Allà vàrem conèixer una parella que, després d'una primera conversa, ens va convidar a dinar a casa seva. Nosaltres teniem una certa recança tant pels prejudicis formats respecte al país com pel fet de no conèixer realment a aquelles persones, però quan vàrem arribar a casa seva ens estaven esperant una trentena de persones que ens van oferir tot el que tenien i més. Va ser un moment molt emocionant

Aquella realitat que diu que qui menys té és el que més t'ofereix suposo que l'heu viscuda de primera mà
Completament. No només en aquest cas de l'Iran, sino en molts d'altres. A la zona no turística de Bali, en un petit poblat allunyat de la realitat de la massificació, també vàrem tenir una acollida especialment càlida.

Vosaltres sempre us allunyeu de la massificació i dels llocs més tipicament turístics....
Si vols conèixer un país, ho has de fer. A més, el turisme i amb ell els diners que porta associats, corromp molt a les societats pobres. La gent, sigui d'on sigui, està disposada a fer-ho tot a canvi de res, a donar calidesa i hospitalitat, però si a una zona pobra arriben el turisme i els diners, aquest esperit es debilita. Es generen interessos.

Tots els països valen la pena de ser visitats?
I tant. Però no parlem de si un lloc és més maco o menys. Cada racó, cada ciutat, cada poble, cada societat té alguna cosa interessant per a donar a conèixer. Per exemple, la capital de Cambodja, Phnom Penh, és una ciutat esteticament lletja, però és un lloc molt diferent al que nosaltres estem acostumats i van molt la pena visitar-la. Podríem posar més exemples, però sempre tot depèn del grau d'implicació i les ganes de conèixer del la persona que viatja.

Teniu en ment repetir una altra volta al món?
Sí. Ho tenim clar. Ja estem començant a pensar en la nostra segona volta al món. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local