Aspersió/immersió

Tot va bé fins que, per exemple, surts de casa a quarts de dues de la tarda, acabat de dutxar, i, t'obsequien amb una mullena addicional. Deixeu-me que faci un punt i a part.

L'hora de màxima insolació no és la més recomanable per a regar les plantes. Són molt calentes i es cremen. No cal ser de pagès per saber que els millors moments són: abans de la sortida del sòl i un cop aquest se'n ha anat a dormir.

Les plantes de les que gaudeix-ho en el meu petit balcó de ciutat són un pi que m'han donat per trasplantar al poble i una jardinera amb herbes aromàtiques o medicinals, com vulgueu. Doncs bé. Us explicaré què faig a l'hora de regar sense tenir que mullar els demés. És molt senzill. Avui dia, les jardineres de terrassa van equipades amb una safata on hi han posat una obertura per omplir la cubeta. Les arrels surten per els forats de la jardinera submergint-se i agafant l'aigua de la safata. Quan tinc la necessitat de regar un test sense plat, faig servir una pistola d'aigua que ofereix un rec d'aspersió que mai no arriba al terra, perquè, s'evapora abans. Aquest sistema m'és molt útil quan tinc que remullar les tiges, branquillons i fulles. Així no tinc que patir mai, a l'hora de calcular si la terra és prou xopa d'aigua.

Per no fer-me pesat, acabaré dient que tot i que les plantes volen aigua en mesures diferents. Quan la terra és prou molla i no en pot absorbir més, això és molt fàcil de veure en el materials plàstics que ara es fan servir en els recipients, no cal seguir amb l'aixeta oberta. Estem fent el pòtol negant la planta i afavorint la descomposició del vegetal per putrefacció.

Resum d'allò que no sabíem: El que hem dit és especialment observable en els casos que el rec es produeix des d'un terrat, balconada o galeria. Moltes són les cases que no disposen de desaigüe o tenen les canonades embussades, produint un saltant d'aigua d'escorrentia que banya tot el que troba pel camí.