El planejament urbanístic de l'Eixample Nord, en suspens

El planejament urbanístic de l'Eixample Nord ha quedat en suspens. El representant de la CUP al Consell General del Consorci Urbanístic d'Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú va trencar la unanimitat de la mesa per aprovar l'avanç de planejament del sector. Es tracta d'un document urbanístic incipient que ha de permetre iniciar la tramitació del seu planejament, però no necessàriament la seva urbanització,
Els arguments de la CUP per no haver de fer una planificació 'tan bestial' són molts: 'El context demogràfic dels darrers anys marca una tendència a la baixa, tenim barris urbanitzats sense edificar (per exemple el Llimonet II, on la CUP va fer la presentació de la campanya) i ens trobem amb milers de pisos buits a la vila. No hi ha cap indicador que ens faci urgent l'urbanització de cap nou espai a la vila, tot el contrari'.

El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) vigent contemplava el desenvolupament del sector Eixample Nord com a un únic sector de planejament. L'actual avanç de pla planteja fer tres sectors independents, això significa que el desenvolupament serà més llarg en el temps i per tant s'adapti millor a les circumstàncies de cada moment. En aquest sentit, el govern municipal pretén poder iniciar la tramitació del planejament urbanístic per tal de poder desenvolupar el primer sector, situat a la zona entre torrents per sobre de l'hospital de Sant Antoni, amb l'objectiu de liquidar el deute pendent amb l'Incasol a causa de la permuta de terrenys que Subirats Berenguer tenia en propietat a Platja Llarga.

I és que el desenvolupament de l’Eixample Nord ara no és casual, prové de l’operació Platja Llarga, del 2006. L’any 2006 es va signar un conveni a 3 bandes entre l’Ajuntament, l’Incasòl i la promotora Subirats Berenguer. Aquesta última era la propietària de gairebé tots els terrenys a la Platja Llarga. Segons l’acord, Incasòl intercanviaria amb Subirats Berenguer els terrenys a la Platja Llarga per terrenys en altres punts del país. Per la seva banda, l’Incasòl es comprometia a cedir els terrenys a la Platja Llarga a la ciutat per declarar-los zona verda, sempre i quan l’Ajuntament els traslladés l’aprofitament de la Platja Llarga a raó de 2,4 m2 a l’Eixample Nord per cada m2 a la Platja Llarga. La data límit per fer aquesta permuta és a finals del 2016, després que hi hagi hagut diverses pròrrogues. Segons el conveni, si no es compleix la data, l’Incasòl i/o Subirats Berenguer podrien construir a la Platja Llarga. Ara bé, Incasol ja ha permutat amb l’empresa bona part dels terrenys i té la resta dels terrenys disponibles per fer-ho.

En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge, Joan Giribet, entén que hi pugui haver qui qüestioni els drets d'edificabilitat "en tant que els 30.000 m2 de Platja Llarga van passar a ser 80.000m2 al nou sector de l'Eixample Nord". Amb tot, Joan Giribet s'ha referit a la responsabilitat que té l'Ajuntament de la ciutat perquè "actualment Platja Llarga continua sent sòl urbà i la preservació d'aquesta zona no estarà garantida fins que s'hagin acomplert els compromisos pendents de l'Ajuntament amb l'Incasol". En aquest sentit, Joan Giribet ha recordat que "l'Incasol ja ha ampliat el termini de venciment d'aquests convenis en diverses ocasions i ha liquidat amb Subirats Berenguer entre el 70 i el 80% del total de la permuta de terrenys acordada, en canvi l'Ajuntament no ha avançat en el desenvolupament del sector Eixample Nord per tal de complir amb els convenis signats". Segons el regidor d'Urbanisme "hem de tenir en compte les conseqüències de no avançar en aquest planejament del primer subsector que podria significar d'una banda que Platja Llarga no pogués ser preservada o bé que l'Ajuntament hagués de fer front al pagament d'entre 70 i 80 milions d'euros a l'Incasol".

El regidor d'Urbanisme confia que aquest projecte de ciutat, que va ser aprovat per unanimitat del Ple l'any 2006, pugui tirar endavant quant al procés de planificació. Segons Joan Giribet "hem de tenir sòl preparat per si aconseguim la inversió econòmica per fer el nou hospital i per no perdre oportunitats".

Per la seva part, la CUP ha posat en marxa una campanya informativa sobre aquest desenvolupament econòmic. La CUP ha organitzat un debat pel proper divendres 9 de maig (19:30h) a l'Ateneu Vilanoví. Aquell mateix cap de setmana hi haurà una bicicletada en defensa del territori. Serà el diumenge 11 de maig a partir de les 9h, amb sortida des de la Plaça de les Casernes.