Estudi científic

62 albiraments de cetacis en perill d'extinció en menys de dos mesos

El Projecte Rorqual presenta els seus primers resultats preliminars

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El litoral de Vilanova i la Geltrú ha estat un dels eixos principals per a un profund estudi científic sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el segon cetaci més gran del món, després de la balena blava. El rorqual és una balena de més de 20 metres de llargària que anualment es pot observar a les costes de Catalunya entre el mesos de febrer i juny. Aquest fenomen és molt conegut pel món pesquer però pràcticament desconegut en l'àmbit científic.

Aquest matí, Eduard Degollada, responsable Projecte Rorqual i de l'associació Edmaktub, ha estat l'encarregat de presentar els primers resultats preliminars de l'estudi que s'ha dut a terme els darrers mesos. Degollada ha explicat com s'han anat acomplint alguns dels objectius del projecte científic com el d'establir una xarxa de contactes amb pescadors i navegants, amb la col·laboració de la direcció general de Pesca de la Generalitat de Catalunya, les confraries de pescadors de Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Tarragona; o amb les regates de la Ruta de la Sal, les Columbretes o la Barcelona World Race. Això ha permès tenir informació sobre zones, abundància relativa, èpoques i un històric d'albiraments de cetacis.

En total la campanya científica ha durat 51 dies. S'han navegat 2289 km durant 295 h, i s'han produït 62 albiraments. Aquest albirament de rorquals s'ha produït en una zona d'entre 50 i 250 metres de profunditat, en un franja situada entre les quatre i les set milles del litoral. En total s'han identificat 48 individus diferents. Això ha servit per crear un catàleg de foto identificació dels exemplars a través de les seves aletes dorsals. També s'han fet estudis genètics no invasius a través d'un aeromòbil teledirigit que se situava sobre les balenes per capturar el seu buf. A més dels rorquals, també s'han pogut observat el comportament de diverses espècies de dofins, de la tonyina vermella, del peix lluna o de les mantes. També s'han observat algunes aus com el fraret o la baldriga cendrosa.

La principal hipòtesi amb la que està treballant actualment el Projecte Rorqual és que la presència de canons submarins, davant de la costa de la comarca del Garraf ,fa que el xoc de les aigües fredes del fons amb les aigües lleugerament calentes de la superfície en primavera, provoca una gran concentració de krill, un dels principals nutrients d'aquest cetaci. Eduard Degollada ha explicat "que hem vist que no és exclusivament una zona de pas. Hi ha individus que poden estar aquí durant dies perquè poden alimentar-se amb un esforç mínim. Fins i tot naveguen molt a prop de les barques amb una gran normalitat." L'estudi també vol acabar esbrinant si el destí d'aquesta migració és sempre de l'estret de Gibraltar fins al mar de Ligúria, al nord de Còrsega, o si hi ha alguns individus que ho fan fins la costa del Garraf per després tornar a l'Atlàntic. Per aquest motiu, Eduard Degollada, va apuntar que fora bo seguir amb aquest estudi durant els pròxims anys donat que "les investigacions sobre cetacis solen ser de llarga durada." Les prioritats per a continuar l'estudi segon Degollada son "mantenir i ampliar la xarxa d'informació amb les confraries de pescadors i els navegants; instal·lar boies fixes amb hidròfons i sensor; estudiar més profundament les característiques oceanogràfiques de la zona; i dur a terme un estudi i control del zooplàncton a la zona".

La presentació dels primers resultats del Projecte Rorqual també ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; el director general de Pesca de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ciuraneta; el president de les confraries de pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas; el patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, Miquel Illa; la sostsdirectora general de Pesca, Àngela Seira; i el president del Club Nàutic Vilanova, Joan Cabrero. Precisament el Club Nàutic ha acollit durant el període d'investigació al catamarà que a dut a terme l'estudi.

Neus Lloveras ha volgut felicitar a Edmaktub per la feina feta. "Crec que és un projecte impressionant, que ens agrada i que encaixa amb la voluntat que tenim de treballar el mar des de tots els àmbits, ja sigui des de la pesca, la nàutica o la recerca, com és el cas. Ja fa alguns mesos varem constituir la Mesa de la Nàutica, precisament per desenvolupar la recerca i el coneixement al voltant del mar. Hem d'aprofitar les oportunitats que ens brinda el nostre entorn i fer-ho d'una manera sostenible". Per la seva banda, Jordi Ciuraneta ha valorat que "hi ha molta gent que no coneix el fet que a la costa catalana es poden albirar cetacis a tan curta distància de la costa. És un fet que pot generar molta curiositat i, per tant, el coneixement del fet ens durà a l'estima pel que ens envolta. Es tracta d'un atractiu molt potent que, si es desenvolupa d'una manera sostenible, podria acabar desenvolupant una interessant activitat de pescaturisme que des del Departament estem estudiant com potenciar".

El Projecte Rorqual compta amb el suport de la Fundació Zoo Barcelona, el Club Nàutic Vilanova, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, la Fundació per la Navegació Oceànica de la Barcelona World Race, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la regata Ruta de la Sal, Amat Metalplast i la Fundació Catalunya Voluntària a més de, naturalment, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consorci dels Colls i Miralpeix. El Projecte Rorqual també compta amb l'autorització del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i la seva División para la Protección del Mar per tal de poder estudiar degudament aquesta espècia protegida.

L'Associació Edmaktub és una organització sense ànim de lucre dedicada a l'estudi i divulgació del medi aquàtic. Està formada per destacats especialistes amb l'interès comú de l'estudi del mar i la seva conservació, amb especial èmfasi sobre els cetacis. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local