Mireia Álvarez: "Els bancs es riuen de les famílies si no se'ls pressiona com hem fet nosaltres"

Mireia Álvarez i la seva parella, Manuel Martínez, han estat acampats durant cinquanta dies davant l’oficina de Bankia de la Rambla Principal de Vilanova per exigir la dació en pagament del seu domicili a Les Roquetes. Després de sis intents, finalment, a la setena ocasió, l’entitat ha acceptat renunciar al deute de 284.000 euros a canvi d'entregar la casa i un préstec de 10.000 a pagar en 20 anys per la parella. Han estat cinquanta dies “molt durs”, tal i com reconeix la Mireia, que denuncia les tàctiques de l’entitat i la passivitat de l’Ajuntament de Vilanova: “Només estaven preocupats per la Festa Major”.

Deute de 10.000 euros. Aquesta és la solució que volíeu?

No. Volíem la dació a zero, sense cap altre motxilla. Però al final hem hagut d’acceptar el préstec de 10.000 euros perquè ja portàvem 50 dies acampats sense el nostre fill i preferíem quedar-nos amb aquest deute que amb el que teníem de 284.000. Corríem el risc de guanyar-ho tot o perdre-ho tot. A més tenim quatre avals, no ens podíem arriscar tant. De fet, Bankia volia que carreguéssim un deute de 30.000, però finalment vam aconseguir deixar-ho en 10.000

Podreu pagar el que us demanen?

De cop no. El deute l’hem de pagar en 20 anys a partir de l’any vinent i amb un interès del 4%.

Com arribeu a deure aquests 284.000 euros que us demanava Bankia?

Devíem tota la hipoteca. Tant la meva parella com jo ens vam quedar sense feina fa dos anys i des de llavors no hem pogut pagar. Els interessos, però, si que han anat augmentant. Per això, tot i que el préstec que ens van donar era de 264.000 euros, el deute encara s’ha fet més gran.

Després de tot el què ha passat, com esteu ara? Heu entregat ja la casa al banc?

Si. Ara estem a casa dels meus pares a Canyelles. Però bé, tenim clar que aquí no hi estarem sempre. La nostra idea és buscar quan puguem algun pis de lloguer i començar de nou.

Esteu satisfets...

Estem contents, però no ens ho acabem de creure. Pensa que hem aconseguit la dació després de dos anys d’enganys per part de Bankia: aquesta era la setena vegada que demanàvem la dació en pagament i en totes les anteriors ocasions ens ho havien denegat. Durant tot aquests temps el banc ens ha estat enganyant. Però finalment, després de 50 dies acampats a la porta del banc, ho hem aconseguit. Tant la meva parella com jo estem satisfets. 

Com han estat aquests 50 dies d’acampada ?

Hem estat allà tots els dies, tant sols ens anàvem per poder-nos dutxar i veure el nostre fill durant unes hores, però hi ha hagut dies que ni això. Ha sigut molt dur, però bé, s’ha demostrat que lluitant es poden aconseguir coses. Si ens haguéssim quedat a casa no ho haguéssim aconseguit. Ho hem passat malament, però hem aconseguit el que volíem.

Imagino que deu haver sigut molt dur, no?

Sí, ha sigut molt dur. A més hi ha hagut una treballadora de l’entitat que junt amb la seva parella s’ha dedicat a difondre informació falsa sobre la meva família a través de Facebook.

Què deia en aquests missatges?

Tenim guardats tots els missatges i publicacions que ha fet i ara ho estem revisant amb el nostre advocat per veure si ho podem denunciar. Han dit coses sobre la meva família que són falses, com que jo tinc més diners que tota la PAH junta, quan no tinc cap ingrés. Si jo tingués diners, no estaria en la situació en la que em trobava. Ni hagués estat acampada al carrer durant 50 dies.

Perquè creus que Bankia no va voler arribar abans a un acord i estalviar-se tota la situació de tensió viscuda durant aquests cinquanta dies?

Bankia és una entitat molt dura a l’hora de negociar. A més, pel que tinc entès, en tots els casos com el meu sempre vol pactar un préstec amb les famílies perquè si no, si deixa el deute a 0, pot crear un precedent i no els hi interessa. A mi al final m’han donat la dació per la pressió que hem fet, perquè si no se’ls pressiona, els bancs es riuen de tu. Quedant-te a casa no fas res. S’ha de pressionar i que vegin que tu ets més fort que ells.

Creus que els Ajuntament de Sant Pere de Ribes i Vilanova han fet prou per ajudar-vos?

Els que més hem fet hem estat nosaltres i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Els Ajuntaments s’han quedat al marge, sobretot el de Vilanova, que l’única preocupació que tenia era la Festa Major i els problemes que els ocasionàvem a la Rambla. No han fet res més. Si fins i tot l’alcaldessa de Vilanova ha passat per davant nostre a prendre’s un cafè a un bar proper a l’acampada i no ha vingut ni a preguntar-nos com estàvem. L’únic que ha fet és enviar funcionaris a dir-nos que s’acostava la Festa Major i havíem d’aixecar l’acampada.

I l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes?

UM9 ens va oferir una carpa per substituir una que se’ns havia trencat. I, de fet, l’última que hem tingut a l’acampada era seva.  Però l’alcaldessa -ja ex alcaldessa- tampoc m’ha trucat ni m’ha dit res. L’únic que ha fet l’Ajuntament és oferir-me un advocat, donant entendre que si estava en aquesta situació era per què el meu no en tenia gaire idea. I jo ja estic contenta amb el meu.