Els edificis inacabats, un maldecap per a l'Ajuntament de Vilanova

Havien de ser habitatges de primera qualitat a zones privilegiades de la ciutat, envoltats de zones verdes i parcs infantils, però la crisi va impedir que, igual que se n'havia posat la primera pedra se'n col•loqués l'última totxana, i es van quedar a mitges, exhibint les seves carcasses de ciment. L'Eixample de Mar, amb 93 pisos inacabats, i la rambla de Sant Jordi, amb 142, sumen fins a 235 pisos a mig fer que estan en mans d'entitats bancàries; el laberint de fusions i integracions entre bancs ha complicat el seguiment dels edificis a l'Ajuntament, que tot i haver intentat contactar amb els propietaris i buscar solucions perquè els habitatges es finalitzin, no ho ha aconseguit.

“He de reconèixer que no m'he ensortit”, admet el regidor d'Urbanisme, Joan Giribet (CiU). Per al membre del govern local, el procés per trobar uns interlocutors que expliquin quin és el pla de futur dels edificis a mig fer està sent “frustrant”. “Tot això s'ha allargat molt i és molt desesperant. L'objectiu sempre ha estat que fessin un planning amb els plantejaments que tenien. Però la situació dels bancs ha anat canviant i en cap moment no s'ha pogut tenir una informació precisa”, diu el regidor. “No sabem quins són els interlocutors. Quan arribaves a algun càrrec del BBVA o de Catalunya Caixa aquest responsable ja no estava”, afirma. “Tothom es va treient les puces de sobre i això és un problema, perquè a nosaltres ens costa realment saber amb qui hem de parlar”, afegeix Giribet

Actualment, els edificis que estan per finalitzar pertanyen a Catalunya Caixa, Caixa Bank i el BBVA. El regidor d'Urbanisme sosté que l'Ajuntament vigila que es compleixin els nivells de seguretat perquè les obres aturades no provoquin cap perill, i que s'han anat “fent requeriments” pel que fa a les tanques que envolten els edificis i els solars. “A nivell dels habitatges ho tenen bastant controlat, no hem detectat cap problema”, diu el regidor.

El responsable d'Urbanisme confia que a partir de l'any vinent “els bancs comencin a fer accions” per reanudar les obres.  “Si això s'allarga, es pot anar deteriorant”, tenint en compte que es tracta de “construccions de formigó pròximes al mar”. El regidor també recorda que que la Llei d'Urbanisme de la Generalitat va permetre als ajuntaments prorrogar fins a finals del 2014 llicències d'obres de projectes com els de l'Eixample o la rambla Sant Jordi, elaborats durant els anys previs a la crisi, que ara no complirien l'actual normativa urbanística. Així, si no s'admetés una nova pròrroga, aquests tipus de projectes haurien de “modificar estructures ja construïdes per no poder complir els requisits del codi tècnic”. “Aquest és un tema que caldrà veure com afrontem”, sosté Giribet.

Acord amb els bancs per tenir pisos socials

Per aconseguir una gestió eficient dels pisos a mig construir, el  regidor creu que caldria comptar amb un organisme supramunicipal que permetés als ajuntaments actuar de manera conjunta, atès que el problema de promocions urbanístiques inacabades és comú. El responsable d'Urbanisme posa com a exemple l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, amb el que l'Ajuntament té un acord que facilita la gestió amb els bancs a l'hora de detectar quins pisos tenen a la ciutat i l'ús social que se'n pot fer.

L'administració local té comptabilitzats uns 800 habitatges buits a Vilanova, uns 300 dels quals pertanyen a entitats bancàries. Ara s'està realitzant un seguiment dels pisos per poder conèixer-ne les característiques i esbrinar si poden acabar convertint-se en pisos socials, que els bancs lloguin a preus molt baixos, d'entre 100 i 120 euros al mes. La idea és que, un cop inspeccionats els habitatges, es determini si compleixen les necessitats que detecten Serveis Socials i així poder aprofitar-los després de l'estiu. L'Ajuntament ja ha aconseguit disposar de nou pisos que podran destinar-se a famílies amb problemes econòmics, i que se sumen als més de 50 amb què ja comptava  l'administració local per a aquests usos.