Passeig Rafael Soler

Més de 6 anys de convivència "intolerable" amb sorolls i vibracions a Vilafranca

Una veïna del passeig Rafael Soler: 'som molta gent esperant i patint. Qui no ho viu, no ho pot entendre, això afecta a la salut i molts ja han marxat a viure a altres llocs'

Roger Vives. La via del tren d'alta velocitat al seu pas per Vilafranca del Penedès

Roger Vives. La via del tren d'alta velocitat al seu pas per Vilafranca del Penedès

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un bri d’esperança enmig d’un malson que ja fa més de sis anys que dura pels veïns de la part final del passeig Rafael Soler de Vilafranca, la zona corresponent al nucli urbà on la via del TAV no està coberta i on els sorolls i les vibracions són el pa de cada dia en els immobles adjacents. El recent desencallament de les converses entre l’Ajuntament de Vilafranca i Adif permet pensar que la fi del calvari és una miqueta més a prop, tot i que encara està prou lluny per canviar un estat d’ànim dels veïns molt deteriorat. Val a dir que primer de tot s’haurà de redactar el projecte i posteriorment començar unes obres de cobriment de la via fins al Pont de Moja que tindran una durada aproximada d’execució 18 mesos. Per tant, de dos a tres anys més d’espera, quasi una dècada de patiment diari.

I és que la situació dels veïns d’aquesta part de la capital de l’Alt Penedès és “intolerable”. Així ho va definir amb rotunditat un d’ells, Josep Martínez, durant la presentació que el consistori va fer del projecte d’urbanització de la llosa de la via (de la zona que sí que està coberta des que finalitzaren les obres l’any 2008), dilluns passat a la nit a l’edifici de l’Enològica davant un centenar de persones.

Martínez va recordar que “estem patint des de fa molt anys, la situació ens ocasiona molts nervis, seguim estant amb molt soroll”, alhora que remarcava que “ha passat molt temps i continuem igual, és una vergonya que tot segueixi igual i que la via no es tapi del tot”.

Una altra veïna es va manifestar en termes similars, assegurant que “som molta gent esperant i patint a la zona descoberta. Qui no ho pateix en primera persona no ho pot entendre, això afecta a la salut de les persones i moltes d’elles han marxat a viure a altres llocs”. Tal és el punt de desesperació en el que han arribat els veïns que la pròpia assistent afectada afirmava que “he arribat a un punt que la llosa ja m’agrada de color gris tal i com és a la zona coberta”. En aquest sentit una altra veïna va demanar “plantar arbres perquè almenys siguin un atenuant al soroll mentre no es pugui cobrir i resoldre-ho tot”, alhora que reiterava que “ja fa anys que hem demanat que almenys es faci aquesta actuació”.

Val a dir que aquestes declaracions dels veïns no van monopolitzar, ni molt menys, el torn de parlaments de la sessió de dilluns, en què un nombre molt més elevat van pronunciar-se únicament sobre el projecte que va presentar l’Ajuntament, però la intervenció de Martínez fou la més llarga de totes. També cal recalcar però, que durant aquest torn l’alcalde de Vilafranca Pere Regull ja va avançar als veïns la notícia que aquest dimecres s’ha acabat fent pública sobre el reinici de les converses amb Adif, però això no va provocar canvis en la opinió dels vilafranquins afectats. Amb tot, Regull va mostrar el seu suport a tots ells i afirmava que “l’Ajuntament no ha pogut fer res més que esperar mentre el tema s’ha mantingut bloquejat als jutjats i Adif s’ha negat a negociar”.

Així doncs, falta veure si finalment s’ha encetat un compte enrere que ha de posar fi a un patiment i indignació diària ininterrompuda des de 2008.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local