Fòrum ADEPG

Les embarcacions de gran eslora, el repte de futur del port de Vilanova

El gerent de Ports prioritzarà la creació d'una àrea tècnica per a megaiots que converteixi la ciutat en un punt de referència del sector

Míriam de Lamo Vilanova i la Geltrú 14-02-2017 2:04 Lectures 1343
Fòrum ADEPG. Les embarcacions de gran eslora, el repte de futur del port de Vilanova. Míriam de Lamo

Fòrum ADEPG. Les embarcacions de gran eslora, el repte de futur del port de Vilanova. Míriam de Lamo

La posada en marxa d'un varador que funcioni com una "gran àrea tècnica per a grans eslores" és el repte portuari de futur més important que ha d'assumir Vilanova, en paraules del gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez. El responsable de l'empresa pública aposta perquè la ciutat es converteixi en un punt de referència dels serveis als "megaiots", tenint en compte que ports com el de Barcelona o Palma de Mallorca "estan saturats" a l'hora d'atendre les necessitats d'aquest tipus d'embarcacions. Gómez ha analitzat el present i futur del port vilanoví durant el Fòrum ADEPG, que ha tingut lloc aquest dilluns al matí al Restaurant Marejol.

Segons el gerent de Ports, les embarcacions de gran eslora "vénen i no saben on atracar, on hivernar, ni, si tenen una avaria, on arreglar-la". No obstant, Joan Pere Gómez ha recordat que la responsabilitat de crear el varador li pertoca a l'empresa concessionària del Moll de ponent Marina Far. "Si no, entre tots caldrà buscar altres alternatives", ha afegit. En aquest sentit, el representant de l'empresa pública ha destacat que "els megaiots porten una tripulació de molta gent, amb un poder adquisitiu important que es comencen a quedar a viure aquí". "A Vilanova tenim una gran possibilitat i hem de saber explotar-la", ha assegurat el gerent de Ports.

Gómez ha insistit en el fet que Vilanova "és un dels ports que ho té tot: la nàutica lleugera -amb 4.000 metres quadrats preparats per tenir-ne i 2.000 més que se'n podrien afegir-, 300 amarres de la nàutica popular, amb eslores de menys de set metres, més de 200 amarres del Club Nàutic Vilanova", i, finalment, "entre 49 i 50 amarres de Marina Far".

Menys quantitat de mercaderies

Gómez també ha fet un repàs a les xifres d'activitat del port de Vilanova: amb una capacitat per gestionar fins a 500.000 tones anuals, actualment només se n'assoleixen 185.000 "degut a la crisi". El 90% de les mercaderies estan destinades a l'exportació, majoritàriament la sal, el ciment i els productes siderúrgics. "Gràcies a l'Eix Diagonal s'estan fent aquestes exportacions, és per això que és tant important la C-15", ha apuntat el responsable de l'empresa de la Generalitat. Només un 10% de les mercaderies que es manipulen al port de la capital del Garraf pertanyen a les importacions, sobretot pel que fa a la fusta.

La nova plaça del Port, per a la tardor

Les inversions previstes per a enguany inclouen la remodelació de la plaça del Port, a la que la Generalitat destinarà 1,2 milions d'euros. La previsió és començar les obres al juny, i poder inaugurar-la "entre octubre i novembre". Per a Joan Pere Gómez, un altre dels reptes de la ciutat serà escollir els usos de l'edifici que es construeixi posteriorment a la plaça. "Hem de convertir-lo en un edifici singular cultural, recreatiu, de restauració o comercial. Podria ser un espai singular destinat a productes de proximitat, és una idea que llancem des de Ports", ha assegurat el gerent de l'empresa pública. Gómez ha posat com a exemple de productes del territori la qualitat del peix o dels productes procedents de la vinya de la zona. El representant de la Generalitat s'ha mostrat partidari "d'obrir els ports a la ciutat", advertint, però, que si bé "s'ha d'intentar donar cabuda a les demandes socials, s'ha d'entendre que als ports ha d'haver activitat portuària", en referència al fet que qualsevol ús que es doni a l'edifici haurà de ser compatible amb el trànsit del recinte i les molèsties que poden suposar les tasques que es realitzen al port. En aquest sentit, Joan Pere Gómez ha apuntat que actualment el port de Vilanova dóna feina directa a 300 persones, si bé indirectament hi treballen unes 900.                                                                                                                                                                                                                                                                                

Arranjament del torrent de Sant Joan

Altres de les inversions que durà a terme Ports enguany són 110.000 euros destinats a l'arranjament de la desembocadura del torrent de Sant Joan, que consistirà en una actuació "sense ciment", de caire "biodegradable", que preveu solucionar el problema històric de males olors i plantar vegetació a la zona. Ports també destinarà 240.000 euros a dragar la bocana, a l'entrada del port, i 360.000 euros més per millorar el moll comercial.

Primera llotja en captures però no en recaptació

Joan Pere Gómez també ha destacat que Vilanova "és la primera llotja en captures, amb més de tres milions de quilos i una recaptació de 10 milions d'euros". El gerent de Ports, però, ha assegurat que la capital del Garraf no lidera el ranquing de recaptació. "Els pescadors han d'aprendre a pescar euros, hi ha altres llocs que s'hi han avançat", ha dit, apuntant que aquest col·lectiu professional "ha de convertir-se en empresari de la mar". "Allò que estem agafant és unproducte bàsic que ha d'anar acompanyat d'un preu. La gent s'ha d'acostumar a pagar-lo", ha dit.

Diàleg sobre la facultat de Nàutica

El Fòrum ADEPG ha comptat amb la intervenció de diversos empresaris i professionals vinculats amb el sector portuari que han interrogat Joan Pere Gómez per diversos temes, com per exemple la figura del pràctic de port a Vilanova -la persona encarregada de dirigir l'entrada i sortida de vaixells-. En aquest sentit, el gerent de Ports ha reconegut que la disminució del trànsit portuari de Vilanova ha provocat una excessiva rotació dels pràctics, tenint en compte que les condicions salarials són pitjors. Per aconseguir una major estabilitat i poder facilitar les suplències, Ports està "habilitant nous pràctics perquè també puguin treballar a la Ràpita i a Palamós", de manera que els tres ports podrien compartir personal. Es tracta d'una "solució a curt termimi", si bé Gómez ha reconegut que s'està treballant "per buscar nous trànsits" que puguin fer sostenible econòmicament l'activitat del port.  D'altra banda, el director de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova, Frederic Vilà, ha demanat al gerent de Ports el seu suport a l'hora d'aconseguir atraure estudis de nàutica a la ciutat, una activitat que, segons Vilà, podria realitzar-se a l'edifici de la plaça del Port. Si bé el gerent ha apuntat que no es preveuen usos de caire formatiu a l'edifici, s'ha ofert a dialogar tant amb l'Ajuntament com amb la UPC per estudiar les possibilitats de portar la Facultat de Nàutica a Vilanova.

Port de Vilanova i la Geltrú, des de l'aire

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

GarrafCoopera

La xarxa de camins ramaders i la transhumància: el patrimoni oblidat

Enrique Castro, Carles Lluch, Mike Alentorn

La identificació, recuperació, conservació i protecció jurídica, és una assignatura pendent en el nostre territori

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No