Planejament urbanístic

El Botafoc: El barri del Vendrell que té de tot excepte cases

Des del 2007 el barri té tots els carrers urbanitzats i disposa de diversos serveis comercials, educatius i espera la construcció d’un CAP

Un procés de participació ciutadana va decidir com havia de ser el futur parc del Botafoc, ara cal trobar un finançament per la inversió

El Botafoc: El barri del Vendrell que té de tot excepte cases. Jordi Lleó

El Botafoc: El barri del Vendrell que té de tot excepte cases. Jordi Lleó

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Corria l’any 2000 quan encara faltava una mica per l’esclat de la bombolla immobiliària. Al Vendrell, com a la majoria de municipis, es revisava el Pla General amb una dinàmica completament expansionista. El barri del Botafoc es veia com la gran zona de creixement de la vila. Es van començar a tirar ponts per salvar la riera de la Bisbal, fins a cinc, per poder donar tota l’accessibilitat una nova urbanització on es podrien construir 1.400 habitatges mantenint, això sí, una zona verda de 14 hectàrees.

Amb l’esclat de la bombolla, el 2007 tot es va aturar de cop. Al Botafoc, com al barri del Tancat del Galan, tot just va donar temps perquè els propietaris poguessin urbanitzar els carrers, posar els fenals, canalitzar les aigües pluvials i soterrar els contenidors d’escombraries amb separació selectiva, res no va mancar. Però tot just es van poder aixecar quatre cases comptades dels 3.000 habitatges que segons el Pla General s’hi podrien haver construït a les dues urbanitzacions.

Doncs bé, transcorreguts deu anys del cataclisme econòmic el Botafoc està igual. Amb quatre cases, amb solars plens d’herbes, amb carrers perfectament urbanitzats. Tot un barri preparat per quan la  botzina de la voràgine immobiliària torni a sonar. La graella de sortida s’està acabant de confeccionar. Amb una fàcil cerca a la xarxa es pot veure la quantitat de solars que estan a la venta d’aquesta urbanització. Perquè el Botafoc té gairebé de tot menys cases. Té una escola de primària, una escola bressol, una superfície comercial i té projectat un Centre d’Assistència Primària, que porta un retard vergonyós, però hi serà. El Pla General admet la construcció d’un aparcament per a 480 vehicles, però porta una discussió política des del 2008.

En realitat, si alguna cosa es pot fer al Botafoc, precisament és aparcar sense miraments. Perquè aquesta no sigui l’única activitat del barri, l’actual equip de govern de l’Ajuntament del Vendrell aquest març va realitzar un procés participatiu per consultar a la ciutadania sobre quins usos hauria de tenir un futur parc del Botafoc. Fa unes setmanes es va donar a conèixer els resultats de l’enquesta en què hi van prendre part gairebé un miler de persones. A grans trets les persones consultades van considerar que el nou espai ha de tenir per sobretot itineraris saludables, un parc saludable, un carril bici, zones d’actuacions, infantils i recreatives per a animals i serveis de wi-fi, bar i mobiliari urbà.

El govern municipal es compromet a estudiar aquestes propostes més valorades per incorporar-les a la subvenció de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà i Sostenible (EDUSI), cofinançada per fons de la Unió Europea, amb la que es vol obtenir finançament per reurbanitzar i equipar la zona del futur parc del Botafoc. El cert és que l’Ajuntament vendrellenc s’ha presentat ja a dues convocatòries de la subvenció i espera que a la tercera vagi a la vençuda. De moment, la torre de Botafoc, impertèrrita des del 1874, que junt  amb la vegetació autòctona continua sent el millor baluard de la zona.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local