Rànquing de competitivitat

El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Gironès, les comarques més competitives, segons la FEGP

La Ribera d'Ebre, el Pallars Sobirà i la Terra Alta se situen entre les zones pitjor posicionades, segons l'Índex de Competitivitat Territorial de la patronal del Penedès

ACN/ Nazaret Romero Vilanova i la Geltrú 24-04-2018 12:42 Lectures 1290
Presentació de l'Índex FEGP de Competitivitat 2018 al Col·legi d’Economistes de Catalunya. FEGP

Presentació de l'Índex FEGP de Competitivitat 2018 al Col·legi d’Economistes de Catalunya. FEGP

El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès, el Baix Llobregat i el Tarragonès són les cinc comarques més competitives de Catalunya, segons l'Índex de Competitivitat Territorial presentat aquest dimarts per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). No hi ha canvis pel que a les set primeres posicions del rànquing respecte a l'informe de l'any passat. En la part baixa se situen la Ribera de l'Ebre, el Pallars Sobirà i la Terra Alta com les comarques menys competitives de Catalunya. En declaracions a l'ACN, el director de l'índex, David Moreno, ha assegurat que les zones que apareixen als primers llocs del rànquing són aquelles "on hi ha major concentració de serveis i d'infraestructures". "Les comarques més allunyades de les infraestructures són les que queden pitjor posicionades i el que fan és establir altres models alternatius de desenvolupament basats en factors endògens, com els recursos naturals", ha afirmat.

El Barcelonès és per novè any consecutiu la comarca millor posicionada per "competir en un context internacional". Entre les seves fortaleses destaca que és la zona on hi ha "més presència de titulats universitaris". A més, també "rep les majors inversions en la xarxa viària" i acull "un major desenvolupament dels serveis de suport a l'activitat econòmica i dels serveis TIC" que la resta de comarques.

Enguany, la segona millor posicionada, el Vallès Occidental, ha reduït la distància amb el Barcelonès. Segons Moreno, entre els punts forts del Vallès Occidental es troba la "diversificació de l'economia", "l'elevada disponibilitat de sòl" i el fet de tenir una "demanda sofisticada".

El director de l'índex, que analitza la competitivitat de les comarques catalanes a partir de l'anàlisi de 50 indicadors, ha insistit que aquelles zones més allunyades dels àmbits metropolitans són les que tenen menys condicions que els permetin competir en l'economia global. Així, les comarques metropolitanes i capitals de demarcació se situen com les més competitives. A més, ha destacat que és "difícil" que es produeixin canvis en les deu primeres posicions del rànquing perquè "les diferencies entre elles són més grans que entre la resta de comarques".

Infraestructures i serveis, claus per a la internacionalització

El director de l'índex ha assegurat que les comarques més competitives tenen "economies d'aglomeració" i que un dels fets que els permet ser capdavanteres és la "concentració de serveis i d'infraestructures". Aquesta concentració fa que, segons Moreno, que hi hagi "un major desenvolupament de serveis educatius, una població millor qualificada, majors infraestructures de transport, tant de mercaderies com de persones, i serveis de suport a l'activitat productiva".

Moreno ha explicat que "l'índex mesura les condicions que presenten les comarques en relació amb un model de desenvolupament basat en la internacionalització de la seva economia i en la producció de béns i serveis intensius en coneixement". En aquest sentit, ha matisat que el fet que algunes comarques no segueixin el model econòmic que s'analitza, basat en la internacionalització i en el coneixement, no vol dir que no aconsegueixin una "productivitat i renda elevades". Amb tot, ha confirmat que existeix "una relació" i que les comarques que apareixen millor posicionades en l'índex presenten un nivell de renda més elevat.

El director de l'informe ha insistit que "cada comarca presenta externalitats diferents" i que "és important que defineixin estratègies". De fet, segons el director de l'índex, aquest pretén fomentar el "debat territorial crític sobre els models de desenvolupament econòmic".

Cava de primera

La transició del cava i el llibre de Santi Borrell i el silenci del sector!

Jordi Cuyàs i Soler

El premi del llibre ha tingut l'oportunitat històrica de que es donés a conèixer en un moment clau de la història del Cava, quan per fi els grans elaboradors reconeixen que la política de fer grans quantitats a baix preu està ensorrant el secto

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No