Els gèrmens protagonistes de la malaltia social d’avui són les elits econòmiques: financers, industrials de l’armament, alts executius de la grans empreses i altres representant de l’egoisme humà de la mateixa espècie
Nadal, el Solstici és temps de música i cançons, és temps en que l’imaginari d’un món arcàdic, pastorívol, penetra l’espai urbà per redimir-nos una mica, una mica, unes hores... no fos cas! Per aquesta, i moltes més raons, la Unió Vilanovina convida a tothom a la plaça del Pou
El primer premi del BEST 2018 a les millors iniciatives impulsades per les entitats federades recau en la Trobada 40 anys, 40 bèsties, dels Amics del Drac de la Geltrú
Ara per ara, la vegueria del Penedès està poc consolidada emocionalment. Poca gent a Vilanova, que és on jo visc, diu "nosaltres els penedesencs ..."
L’organització de la Fira de Novembre vol superar els 80.000 visitants en tres dies
La denominació comarcal actual, Garraf, no ens afavoreix. No ens afavoreix perquè es una denominació que es contempla dins d’una altra més amplia (Penedès), i que quan apareix en escena identifica, per defecte, només una part d’aquest territori
La nostra Festa Major ha anat evolucionant al llarg de la història, la seva evolució s’ha gestat per la voluntat dels qui fan la festa. Ha incorporat noves accions que ben segur que amb el temps esdevindran actes que anomenarem tradicionals encara que tinguin una vida encara jove
¿Qui ho havia de dir que el segle XXI (el de l’Odissea a l’Espai d’ A C Clarke, i S Kubrick, hauria de comportar una tal floració dels vells entremesos populars, de les moixigangues festives que ens tornen l’imaginari de la civilització clàssica, medieval, renaixentista i barroca, en definitiva de l’èpica del vell món?
Quan jo era petit, i de més jove, que vivia a marina, el dia de sant Pere era Festa major, perquè sant Pere és el patró dels pescadors, dels pescadors, eh! No de tots els mariners, perquè la gent de mar es divideixen en pescadors i navegants
La festa popular és espectacular: impressiona, provoca sorpresa i admiració; s'ofereix a la mirada intel·lectual com una acció no ordinària. Des d'aquesta perspectiva convindrem que, com qualsevol altre espectacle, la festa posseeix la seva tramoia, el seu guió i els seus actuants
Fa temps que vinc escoltant la tesi dels apocalíptics, sobre el procés,: «quan s’acabi aquest malson dels procés, ens trobarem amb una societat dividida»
Advertim, doncs, com dos dispositius o principis, rivalitat i ostentació, vénen a ser parts quasi essencials per a la posada en escena de la festa i del seu èxit i seguiment entre la població
Sense aquest sentiment d’estar de festa de cada individu que hi participa, que hi aporta la seva intimitat, que oblida per un temps (el festiu) la rutina diària, la festa fracassa
Se’ns coneix poc als penedesencs, s’ha fet poca literatura sobre nosaltres. Amb el cap a Barcelona i la cua a Tarragona
Amb motiu d’una visita a la Masia en Cabanyes amb uns amics, i per tal d’acabar de passar la tarda amb bona companyonia, convinguérem que cada un de nosaltres explicaria un conte, llegenda, acudit o relat qualsevol, relacionat amb la casa on érem
Em llevo de matí, animat, i com que em sento de bon humor, em pregunto què podria fer avui per contribuir a la felicitat de l’espècie humana?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local