Els adolescents, quan ens senten escandalitzar-nos per foteses, ens desconnecten a velocitat de gamer. Toquen la tecla quadrada del seu comandament cerebral i desapareixem del seu horitzó. I fan bé
Demanem per nosaltres. Voler fills motivats equival tràgicament a voler fills que funcionin sols, que no calgui donar-los corda, que no faci falta una mala cara, que l’energia necessària per aixecar-se cada matí la posin ells i només ells
No es pot distribuir els alumnes a dit per més intel·ligentment que es faci. L’educació dels fills és feina de la família, no de l’esta
Que ara se’ns digui que hem assolit els objectius abans i tot del termini que ens havíem fixat hauria de ser motiu de legítim orgull i borbònica satisfacció. I d’abandonar la mania malaltissa de fustigar-nos amb l’anglès! Doncs no.
Ahir explicava als alumnes de batxillerat que la finalitat de l’acció política segons John Stuart Mill és la felicitat dels ciutadans. Recordo les seves cares d’escepticisme
Com és que sempre estem intentant millorar l’educació? Ho diem des de que tinc ús de raó. Primer es va aconseguir l’escolarització plena –cap als anys vuitanta-, després s’ha intentat sempre millorar els resultats i disminuir les taxes d’abandonament
Així doncs el penúltim intent de soscavar la cohesió al país a través de l’escola ja l’hem superat, però alerta perquè no serà la darrera, segur
Més quan ha estat i és un dels pilars de cohesió i convivència de la nostra societat
Altre cop 'El Gobierno de España' ha volgut reiniciar la guerra lingüística a partir del procés de matriculació a les nostres escoles
Si tingués un alumne permanentment motivat, sempre i a tot hora, crec que em preocuparia. No és normal. La gent normal s’avorreix. És, fins i tot, un signe d’intel·ligència
En aquests moments l’acusació d’adoctrinament ideològic plana sobre l’escola catalana. Els comentaris a l’aula, les actuacions amb els alumnes..., tot resulta susceptible de esdevenir delictiu, interessadament delictiu
Ara la necessitats d‘uns vots, imprescindibles per formar govern, pot acabar definitivament amb aquesta segregació anòmala que qüestiona la igualtat que defensa l’escola pública del país
Tenir un govern és una molèstia gran, una nosa com un gra al cul. Però tenir-ne dos comença a semblar un càstig mitològic
No em vingueu amb l’escola com a eina de transformació del món, la seva funció és perpetuar-lo. La revolta sempre és a títol individual
Per què és un problema l’anglès? Si tots el parléssim disminuiria l’atur? Les empreses no contracten perquè no sabem anglès? De debò? Cada títol genera un lloc de treball en l’economia? Jo no m’ho crec
L’austeritat, com fer dieta, o com una model que ratlli l’anorèxia, està bé, té el seu punt, però cansa. És com pujar una muntanya. Té el seu encant. Però s’ha d’arribar, eh! Si pugem set anys seguits i encara no es veu el cim, home! Potser ens hem equivocat i no era per aquí!
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local