Qui els hi ha atorgat l’ús de l’espai de manera particular?. I que no vinguin amb la història aquella ja que paguem impostos i bla, bla, bla...
No pot ser que vagis a veure una competició esportiva i a més de l’adrenalina que segregues amb l’emoció el resultat és que acabis amb el cap com un bombo. Mai millor dit. Això sí, proclamant que no és soroll, és cultura. I què més?
Pertanyo a una generació que ha menjat molts fruits secs amb closca (clasca) a indrets com pavellons, cinemes, balls, concerts, teatre o asseguts en un banc de la rambla. Passar el temps fent alguna cosa...
La imatge doncs ens porta a un temps que per més que vulguem i per més presència que es vulgui difícilment tornaran
Folla per interès? I què? Hi ha algun problema? Si folles de manera altruista, al parer del pintaire, ho proclamaria a les parets?
Ja se sap que caminar és font de salut. Els experts ho aconsellen i en canten les excel·lències i virtuts
Sobre l’art urbà o l’art als carrers de les ciutats s’ha escrit molt i se n’ha parlat més
La part de la sabata que va quedar enganxada al terra és una mostra de la duresa de la situació
Davant les múltiples troballes d’elements de rebuig a les portes de les deixalleries calia reacció i la millor reacció han pensat que és un avís de prohibició
El primer que vam pensar era que hi havia vaga de neteja viària. I que l’actitud d’escombra caiguda pretenia reivindicar algunes qüestions laborals o socials
Ja sé que hi ha el pèrfid discurs que com que paguem impostos els seus gossos poden deixar la merda on vulguin. Fal·laç argument, emmerdar l’espai col·lectiu no es deriva de pagar impostos. I no és un dret. És una marranada
Els bancs no són les germanetes de la caritat, ni una entitat al servei dels clients, només dels seus accionistes, però el mínim que es pot demanar és la garantia d’un tracte correcte
Aquest addició de penjar aquets ninots va aixecar controvèrsia fins que va arribar a la pretesa creació d’alguns escamots més partidaris del nostrat tió que volien retirar el màxim possible dels balcons amb accions decidides
Sempre havíem llegit i escoltat que la nostra ciutat era una ciutat acollidora, amable, cordial, que rebia als nouvinguts -benvinguts- la mar de bé, que els forasters hi trobaven un redós de tranquil·litat i amabilitat
Tot plegat la pintada no és res més que el reflex de l’eterna disjuntiva entre la raó i els sentiments
Tanta activitat que tenien i generaven i han acabat oblidades i fent-se malbé, sense cap mena de manteniment convertint-se en pixador de gossos, en impediments al mig de la via pública quan no en objectius dels vàndals habituals
El servei que pagues -i això no et permet fer tot. Quedi clar i gravat en alguns caps, que justifiquen llençar la merda perquè ja paga- hauria d’ajudar a mantenir la ciutat amb poca porqueria al carrer
Som un país on cagar és un referent gairebé identitari
Aquesta pancarta és de fa temps. Estava penjada a l’entrada de l’hospital de Sant Antoni. El missatge era prou clar
Llei sí, pisos també
O bé qui va escriure la nota tenia clar que el Consorci sanitari necessita una reparació general, una pels esborranys i una altra pels esvorancs i no precisament només de l’aparcament...
Aquest cartell trobat prop d’una masia d’aquestes que et resolen els convits de les “bodas, bautizos y comuniones” ens despista
Malauradament ni els homes ni les dones no estem preparats ni vacunats contra trencaments que ens dolen
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local