Mare batec
Rosa Maria Arrazola ha escrit el dolor de les mares batec per empatia, ha posat el vers el crit que reclama justícia. No hi ha ni pau ni llibertat sense justícia
- Teresa Costa-Gramunt |
- 02-11-2020
Rosa Maria Arrazola ha escrit el dolor de les mares batec per empatia, ha posat el vers el crit que reclama justícia. No hi ha ni pau ni llibertat sense justícia
Reyes Monforte ens porta fins l’infern del camps de concentració nazi. La novel·la fa una radiografia de la crueltat dels vigilants dels camps i de la por i les vivències, resistència i lluita per sobreviure de les dones que van formar part de les persones que van patir els ultratges del nazis
L’art i la poesia es fan ressò d’aquesta tragèdia que ho és de la meitat de la humanitat. Les dones prenen la paraula per denunciar aquest estat de coses: un marc mental que no té res d’humà sinó de primari, de salvatge
A quina casa? La majoria dels refugiats eren considerats gairebé delinqüents per les autoritats franceses i no podien tornar a Espanya perquè aquí els esperava la repressió, i en alguns casos sentències de mort
En una societat cada dia més salvatge, embrutida i despietada, com protegir els innocents, com salvar-los de la intempèrie psicològica i moral a què es veuen llançats sense contemplacions, es la pregunta de fons d’una novel·la tan atractiva pel contingut com ben escrita de Quim Español
Aborda temes tant reals ara com el despoblament rural que ha fet que algunes antigues cases pairals, immenses i de gran validesa arquitectònica es converteixen en hotels rurals que poden ajudar a complementar els ingressos de la seva activitat habitual del camp
Sens dubte l’Art Modern o Modernisme català va ser un moviment de gran vitalitat creativa, una explosió d’imaginació majúscula i una decidida aposta intel·lectual per embellir la vida quotidiana i elevar el pensament
Una novel·la intensa, carregada d’emocions i sobretot que encara la relació entre els amics de manera directa. La trobada per veure la pluja d’estels es converteix en una nit on esclaten tots els sentiments i surten totes les paraules i els arguments que havien quedat per dir.
A Una vegada un home i una dona van morir l’autor i les autores, tot reflexionant-hi, exposen aspectes socials i culturals del fet de la mort tan pel que fa als actuals com als antics
Novel·la que va ser publicada a l’any 1949 i va rebre el prestigiós premi Viareggio el llibre explica amb un realisme la vida i accions del Partisans italians, majoritàriament comunistes, en el tram final de la guerra mundial
La Segona República va néixer amb una clara voluntat de fer possible un dels objectius de la causa republicana, la igualtat. I per fer-ho possible un dels instruments, més enllà de les reformes econòmiques i agràries, eren l’educació i la cultura
La novel·la està emmarcada en la festa del canvi d’estació. I és una celebració en que la majoria de la gent beu i menja sense límits
Als versos hi trobem una metafísica de la matèria que es trasllada a la paraula poètica
Ha costat en molts països assumir les responsabilitats de la col·laboració amb el nazisme. Un cas evident és el de França però també els Països Baixos hi ha com una mena de teló que impedia -o no es volia- veure la realitat del que va passar en un període fosc de la història
No és una novel·la sobre la guerra estrictament, sinó sobre la història de persones que la van viure i sobretot que la van sofrir i també és la història de reconciliació de dues famílies que van estar en bàndols oposats i enfrontats
Berta Giraut Junoy, nascuda a Barcelona l’any 1980, és actriu amb un currículum extens. Ara acaba de publicar un llibre de poemes
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local