Segueixo tenint la sensació que les relacions Catalunya - Estat espanyol estan encara en fase de reconeixement. Tothom fa gestos per enviar missatges al contrari. Però que no passen d’aquí, dels gestos més o menys simbòlics
No puc evitar veure en aquest inici de trajectòria republicana que, diuen, esta fent el nostre país, uns certs trets monàrquics. Que fins i tot m'atreveixo a definir com borbònics.
El barceloní Manuel Valls és ciutadà francès (a més de parlamentari) i malgrat això, es presenta per alcalde de Barcelona. Significa això que es comença a poder fer política europea?
S’equivocarien, crec, i molt els que ara voldrien crucificar a Carles Campuzano, que el deixin fer, que fa molts anys que és el millor parlamentari català a Madrid, que no vulguin descavalcar-lo per una resolució, i que ha tocat debatre ara
Finalment, sembla que els nostres polítics estan demostrant una mica de seny. Catalunya segueix mobilitzada (que duri) mentre els politics segueixen a la presó o a l’exili (que no duri), però ens expliquen que ja hi ha gent dels dos bàndols que seu a la taula
Ara no toca. El ciutadà no ho vol això. José Montilla deia “fets, no paraules”. Això si que toca
Està bé que parlem dels espavilats, encara que siguin presidents de govern. Però potser ja seria temps de començar a parlar, també, dels “espaviladors”. D’aquell cap que ordena manipular actes, del professor que autoritza faltes d’assistència, del tribunal que no verifica els plagis de les tesi o els treballs
Després del “Procés” i de l’1 d’octubre passat aquesta gran massa ha tingut importants moviments cap als extrems deixant més pobra la part central. Avui en dia t’has de posicionar a un costat o altre d’aquest llarg camí que pot menar a la independència de Catalunya
Estem davant d’una tardor calenta com han vingut anunciant reiteradament determinats mitjans de comunicació i també alguns partits polítics?
Rivera, en canvi, sembla haver optat per la via combativa. No content amb la seva campanya mediàtica contra els llaços grocs que sembla voler atiar les diferències en el camp de l’independentisme al temps que li dóna visibilitat en el seu enfrontament amb el PP
si el xalet del Valle de los Caidos ha canviat de propietaris gràcies a la moció de censura guanyada per Pedro Sánchez en coalició amb altres grups, els nous tenen dret a fer fora al llogater Francisco Franco Bahamonte o, si més no, a apujar-li el lloguer per forçar-ne la seva marxa
Com més voltes hi dono, més similitud veig entre la situació que estem vivint a Catalunya i a Espanya i un castell de focs. Aquella mena de proesa pirotècnica que sol ser l’acte central de la majoria de Festes Majors, amb permís dels entremesos i correfocs, les actuacions de castells i el rostit del migdia
Un any més, el regidor i regidores de la CUP de Vilafranca no accepten els privilegis reservats a la classe política en el marc de la Festa Major de Vilafranca
El Sr. Sánchez, com vostè Sr. Torra, hauran de transigir, superar barreres, maniobrar situacions, Fer molts zig-zag, interpretar i assumir fets i qüestions candents
Un funcionari sigui quin sigui el seu rang en l’escalafó i sigui quina sigui la forma com hi ha arribat, no deixa de ser un treballador públic. I les dues paraules, treballador i públic, són ben clares i entenedores, oi?
Quan tot semblava indicar que les societats d’aquest racó de món anomenat Espanya, anàvem cap a un temps polític de joc més obert, d’equips de futbol més corals i amb jugadors polivalents, els darrers sondejos electorals apunten una forta tendència de retorn a situacions del passat.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local