Fràgils, de vegades; amb ganes de menjar-nos el món, tantes vegades més
L’any de la pandèmia que no imaginàvem. I descomptem
Amb el solstici d’hivern comença la darrera estació d’aquest any que hem viscut a mitges
De tant en tant, quan els ulls espurnegen alegres
Caos, potser, però és meu i m’hi entenc. O almenys ho intento
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local