Poder Judicial

El Suprem reconeix el dret del sadurninenc Santi Vidal a reingressar a la carrera judicial

ACN/ Tania Tapia Sant Sadurní d'Anoia 12-03-2019 02:01

Pla curt del magistrat suspès i exsenador d'ERC Santi Vidal abans de declarar a la Ciutat de la Justícia, el 13-2-18 . ACN

El CGPJ haurà d'abonar-li l'any que no ha exercit com a jutge perquè la suspensió va acabar el febrer de 2018

Vidal se sent incòmode per tornar a ser jutge espanyol i diu que li hauria agradat ser-ho en una república catalana

PUBLICITAT

El Tribunal Suprem ha reconegut al jutge i exsenador d'ERC, Santiago Vidal, el dret de reingressar a la carrera judicial. El jutge podrà tornar a exercir però no podrà recuperar directament la plaça a l'Audiència de Barcelona, sinó que haurà de presentar-se al primer concurs que s'anunciï de places de la seva categoria. La sentència del Suprem també reconeix els "drets professionals de tot tipus, econòmics i administratius" i, per tant, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haurà de pagar-li per l'any que no ha pogut exercir. La suspensió de Vidal dictada pel CGPJ era de tres anys (febrer 2015-2018) i el jutge va demanar poder reingressar al servei quan va acabar. El tràmit implicava obtenir primer una declaració d'aptitud per part de l'òrgan de govern dels jutges, que se li va denegar el març de 2018. Vidal, investigat al jutjat 13 de Barcelona, està citat com a testimoni aquest dijous al Suprem en el judici de l'1-O.

La sala contenciosa administrativa ha reconegut el dret al jutge Santiago Vidal a reingressar a la carrera judicial. Vidal ha estat apartat des del febrer de 2015, quan el CGPJ el va suspendre de funcions i sou durant tres anys per una falta greu per haver participat en la proposta de redacció d'una constitució catalana. En aquell moment, però, es va descartar l'expulsió definitiva de Vidal i es va deixar en una suspensió.

La suspensió es va acabar el passat 26 de febrer de 2018 i el jutge va demanar el reingrés. En data 8 de març, la comissió permanent del CGPJ li va denegar i es va basar en l'article 367.1 de la llei orgànica del poder judicial. Aquest article obliga que, amb caràcter previ, hi hagi una declaració d'aptitud per del CGPJ per autoritzar el seu retorn.

El CGPJ va argumentar que durant els tres anys que havia estat apartat de la carrera judicial havia demostrat "falta de lleialtat a les institucions de l'Estat i la Constitució" i que la seva actuació implicava "una evident pertorbació a la reputació i imatge amb la que el Poder Judicial ha d'aparèixer per al compliment de les seves altes funcions en un estat democràtica social i de dret".

Una sentència del TC canvia el marc normatiu

La situació, però, va canviar al desembre del 2018. El Tribunal Constitucional –a petició del Suprem pel cas d'un altre jutge que tenia sobre la taula i que també demanava el reingrés- va declarar que aquest article (el de la declaració d'aptitud) era inconstitucional. Per tant, dequeia la norma que havia usat el CGPJ per mantenir apartat el jutge Vidal.

Davant d'aquesta nova situació legal, el jutge Vidal va tornar a demanar el reingrés. Va presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Suprem contra l'acord de 8 de març de 2018 del Consell General del Poder Judicial que el mantenia apartat de la carrera judicial tot i que ja havia complert els tres anys de suspensió.

Haurà de tornar a concursar per tenir plaça

Ara, el Suprem estima parcialment aquest recurs i reconeix el dret del jutge a reingressar perquè ja no és exigible la prèvia declaració d'aptitud després de la sentència del TC. Ara bé, no podrà recuperar immediatament la plaça que tenia assignada a l'Audiència de Barcelona i haurà de presentar-se al primer concurs que hi hagi places de la seva categoria disponibles (segons estableix l'apartat 2 de l'article 367). Això vol dir, doncs, que el jutge podria reincorporar-se en una plaça fins i tot fora de Catalunya.

A més, la sentència apunta que estarà obligat a presentar-se a tots els concursos on s'anunciïn places de la seva categoria perquè, si no ho fa, quedaria en situació "d'excedència voluntària per interès particular".

Pagar-li un any de sou

La sentència també reconeix els drets professionals "de tot tipus, econòmics i administratius" del jutge i, per tant, el CGPJ haurà d'abonar-li l'any que ha estat apartat de la carrera un cop ja s'havia acabat la seva suspensió (des del febrer de 2018). A la sentència, però, no es xifra la quantitat ja que haurà de ser l'òrgan de govern dels jutges qui li faci aquest abonament. Només es diu que la quantitat no haurà d'incloure interessos de demora.

També es carreguen les despeses derivades del procés fins a un màxim de 3.000 euros al Consell General del Poder Judicial. 

Vidal se sent "incòmode" per tornar a ser jutge espanyol 

El magistrat Santi Vidal, a qui el Suprem ha reconegut el dret de retornar a la carrera judicial després de ser-ne expulsat, ha reconegut aquest dimarts que se sent "molt incòmode" per tornar a ser jutge de l'estat espanyol, ja que li hauria agradat poder-ho fer en el "sistema judicial de la república de Catalunya". "Malauradament, els fets posteriors a l'1 d'octubre del 2017 no em permeten acomplir aquell desig", ha explicat. En tot cas, s'ha mostrat "molt satisfet" per la decisió del Suprem perquè "s'ha assolit l'objectiu de reparació jurídica d'una decisió arbitrària i injusta", però té una "sensació agredolça" per no poder ser jutge d'un estat català independent.

L'advocat que ha portat el cas, Marc Marsal, ha dit que està molt satisfet pel fet que hagin pogut fer front a "vulneracions palmàries de drets fonamentals que tenen un pòsit de discriminació ideològica clar". No obstant això, lamenta que el Suprem no hagi aprofitat el cas per "purgar l'ordenament jurídic, i en concret el reglament de la carrera judicial, d'articles que poden ser utilitzats d'aquesta manera tant esbiaixada pel Consell General del Poder Judicial".

En declaracions a l'ACN, Vidal ha explicat que quan va acceptar ser senador per ERC ja va dir que el seu desig era "reincorporar-se, després de l'etapa política, a la justícia d'un nou estat, que en aquell moment s'estava construint". "Dissortadament, els fets succeïts a partir de l'1-O, no permeten avui per avui que el somni es pugui fer realitat. Espero que en el futur aquesta opció la tingui, però ara em reincorporo a justícia espanyola", ha relatat.

"Puc entendre que els màxims dirigents de la justícia espanyola no estiguin d'acord amb les meves opinions polítiques, però sempre em vaig guardar prou d'expressar-les fora de la meva activitat jurisdiccional, i tinc molt clar, altres no tant, que política i justícia no s'han de barrejar; el propi CGPJ em reconeixia que no hi havia cap queixa de la meva feina jurisdiccional, però deia que jo era jutge 24 hores al dia, i encara que fos cap de setmana, hi havia coses que no les podia dir", ha explicat.

Sobre la confiança de la ciutadania en ell com a jutge a partir d'ara, ha explicat que si continua fent la feina "honestament", creu que la confiança en ell i els jutges es "recuperarà de forma immediata". En tot cas, ha dit que si en algun dels casos que li toqui jutjar com a magistrat penalista hi ha alguna controvèrsia ideològica, com podria ser una baralla entre feixistes i antifeixistes, ell seria el primer en abstenir-se de participar en aquell tribunal "per raons d'imparcialitat".

Respecte el seu pas per la política, ha relatat que n'ha extret dues lliçons. La primera és que "un no s'ha de posar en política si no s'està disposat a rebre una traveta o punyalada per l'esquena", i ha reconegut que ell segurament no estava preparat per aquests obstacles. També ha admès que els projectes polítics a mitjà i llarg termini són més lents en comparació a les sentències judicials. Per tot això, ha garantit que no tornarà a la política, experiència que ha qualificat d'"agredolça", sinó que vol fer de jutge.

Per la seva banda, l'advocat de Drets que ha portat el cas, Marc Marsal, ha dit que està molt satisfet pel fet que hagin pogut fer front a "vulneracions palmàries de drets fonamentals que tenen un pòsit de discriminació ideològica clar". No obstant això, lamenta que el Suprem no hagi aprofitat el cas per "purgar l'ordenament jurídic, i en concret el reglament de la carrera judicial, d'articles que poden ser utilitzats d'aquesta manera tant esbiaixada pel Consell General del Poder Judicial".

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon