El que jo tinc clar, hores d’ara, és que decididament, he triat un mal dia per analitzar el procés d’independència de Catalunya
Cada cop tinc més la sensació de viure una d’aquelles experiències virtuals que tant sovintegen. Però en la versió més sofisticada
Afirmar que ells sols ja tenen capacitat per resoldre el problema del funcionament conjunt d’aquest cos que anomenen España només es pot explicar des de la supèrbia o des de la inconsciència
Que els teòrics garants de la democràcia invoquen la prudència quan es tracta de cantar la canya a unes forces de suposat ordre que s’extralimiten però s’abonen en la demanda de protecció cap un ordre constitucional que té molt de mercat persa. I clar, tot comença a caure
Dir que el referèndum no val perquè no té un cens autoritzat no deixa de ser una broma de mal gust en un temps en què el cens universal que ha emprat la Generalitat està essent utilitzat en totes les nostres activitats
Escric aquestes ratlles en plena incertesa sobre el nostre desitjat referèndum. L’acte democràtic que ens hauria de permetre saber quina és la voluntat de catalanes i catalans pel que fa al seu futur polític com a estat
Escric això mentre sento que la guàrdia civil ha començat a controlar i entrar a les conselleries de la Generalitat
Jo, de Rajoy, canviaria d’estratègia. Perquè, no ens enganyem. Per més que no voti tothom, votarem
Abans de posar a parir el contrincant atribuint-li intencions amagades i objectius inconfessables, els interlocutors del diàleg Estat - Generalitat haurien de fer un examen de consciència i veure si els argumentaris i les normes als quals s’acullen son prou clars
Si us comento que vull parlar de la compareixença de Rajoy al Congrés dels Diputats del proppassat dimecres, segur que alguns i/o algunes pensaran, llegit el títol, que em poso escatològic
A força de posar èpica a les properes setmanes dels catalans, no he pogut resistir la temptació de recordar el moment en què Juli Cèsar, rebutjat i declarat enemic públic de la legalitat romana instal·lada al Coliseum de la capital de l’imperi, tria el camí de la desobediència
Com s’entén doncs que els que consulten pàgines terroristes o de tendències antisocials no passin a engruixir la llista dels sospitosos investigats?
Ensopegar amb una pedra ens fa més savis. Tornar-hi a ensopegar, diuen, és de rucs. I jo em pregunto: Què deu ser ensopegar-hi per quarta vegada?
Els ciutadans, abans de tirar la pedra del retret o la flor de la lloança cap als polítics, ens hauríem de preguntar si aquells que estem jutjant s’han guanyat les vacances. I no a nivell col·lectiu com a partit o sector funcionarial sinó a nivell individual, en la seva feina personal
Parlem molt de llibertat i una mica menys de fraternitat. Però, al meu entendre, el principi més damnificat dels que donáren pas a la revolució francesa i, agradi o no, a la democràcia, és el de la igualtat
Legalitat i legitimitat poden i han de caminar en paral·lel, no una darrera l’altra com pretén el nostre govern actual
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local