El valor de l’acord

Hem llegit declaracions, articles i comentaris a les xarxes sobre el pacte de governabilitat a la ciutat signat pel PDeCat i el PSC i també les declaracions dels seus portaveus en comunicats respectius. Per sobre de tot assistim com espectadors a un escenari a on alguns partits busquen treure profit. Els socialistes vam fer un pas ferm i difícil per la governabilitat de la ciutat, per convicció i pensant sobretot en Vilanova i la Geltrú i no només en resultats electorals. La resta de grups van decidir no fer-ho, desmarcant-se ràpidament, no fos cas que això de governar comporti treballar, prendre decisions i de cedir en els seus postulats maximalistes. Perquè en política municipal, si no tens una majoria absoluta et toca mullar-te, prendre decisions i sinó restar com espectador. Això és el que el PSC va discutir fa dos anys: mullar-se, cedir en algunes propostes – com també cedia el PDeCat- però cercant que la ciutat no es paralitzés 4 anys i que els obstacles i les dificultats econòmiques de l’ajuntament, que hi són, no fossin una excusa, per pensar més en la ciutadania que en els partits.

Alguns grups des del juny de 2015 han decidit instal·lar-se en una mena de campanya electoral permanent a on el desgast al govern municipal és l’únic objectiu, perquè han fet els seus càlculs des d’una òptica electoralista considerant això comporta de retruc, obtenir rèdits de forma fàcil i també desgastar a mig i llarg termini als dos grups avui al govern que poden mantenir tenir la clau de la governabilitat en el futur. I sorprèn que alguns dels seus protagonistes encara s’autoproclamen de la nova política.

Un pacte és una acord, una paraula que hem de practicar més sovint. I un acord, com a contracte polític i ciutadà, si es compleix no es pot trencar com es pretén amb tanta frivolitat i comentaris sense cap objectiu que no sigui fer aflorar la distància i les diferències i no els fets que poden apropar i unir per poder tirar endavant la ciutat. Certament, ens poden retreure als socialistes haver pensat més en la ciutat que en el partit, hem acordat i pactat al llarg de la nostra trajectòria amb grups diferents els temes més importants o el govern per donar sortida a la pluralitat del Ple en cada moment, i ho continuarem fent, pel valor que donem a la paraula acord i perquè a la ciutat ara no són temps per a caure en la inestabilitat, per aquest primer motiu, cal donar suport al pacte.

El segon perquè no hi ha cap incompliment per parts dels dos grups, al contrari, és públic que les dues forces s’han respectat i han actuat amb lleialtat tot i la crisis del grup municipal del PDeCat fa uns mesos i això ha permès que es comencin a veure resultats d’aquest pacte. Tercer perquè els dos grups van preveure explícitament que tot allò que fa referència a la política catalana, s’actuaria respectant-se les postures al Ple, com així ha estat. Prova d’això és que a la ciutat els 17 regidors independentistes del Ple han aprovat sense cap problema els seus posicionaments i accions. Quart, perquè al 2015 tothom sabia que pactava un grup independentista amb un grup federalista, algú s’ha sorprès ara? Com en el passat el PSC ha liderat equips de govern amb grups també independentistes que mai es van plantejar marxar tot i que els plantejaments polítics nacionals eren contraris. Per què no es va trencar el pacte municipal l’any 2006 quan es va votar l’Estatut? Tot i les diferències dels moments, es va saber donar valor a un pacte local, com també han fet desenes d’ajuntaments governats encara per ERC amb el suport del PSC o a l’inversa.

Animem a fer una lectura del pacte, i que algú digui que no hi està d’acord en permetre que la ciutat pugui continuar treballant per enfortir i projectar l’economia local, perquè no podem permetre que es paralitzi ara; que prioritza les persones i els seus drets, un pacte per la pluralitat i des del respecte de les posicions sobre la Catalunya que cadascú pensi que millor pot representar els seus anhels. Qui vulgui una altra governabilitat, abans de tot que ens digui quin és el seu projecte, què volen fer i amb qui ho pensen fer, deixin ja de jugar amb paraules sense continguts perquè a Vilanova no li convé.

Carolina Orriols Mas

Julio Ruiz

Salvador Becerra

Manuel Sola

Robert Sanahuja