Literatura

Santa Cecília de Montserrat i Sean Scully

Imatge coberta Santa Cecília de Montserrat. Eix

Imatge coberta Santa Cecília de Montserrat. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

En una bella, radiant i emotiva edició a càrrec de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la Diputació de Barcelona, acaba de publicar-se el llibre Santa Cecília de Montserrat. Del segle X a Sean Scully, on es fa una cronologia escrita per diversos especialistes, cadascun en la seva disciplina: Francesc Xavier Altés i Aguiló, Eduard Sánchez, Xavier Guitart Tarrés, Albert Mercadé i Daniel Giralt-Miracle, així com un recorregut visual mercès a les fotografies de Quim Boix, de la història cultural i espiritual d’aquest espai viu, com afirma en el seu text Josep M. Soler, l’actual abat de Montserrat. Un nou valor afegit al territori, diu de l’Espai d’Art Sean Scully, Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona.

Història d’un indret mil·lenari, cal afegir de seguida, ja que aquest monestir, regit per l’abat Cesari, data de l’any 945 i arriba fins als nostres dies en un trajecte històric, artístic i espiritual que culmina amb els últims treballs arqueològics, així com amb l’exquisida restauració de l’espai romànic que ha vist incrementat el seu valor monumental amb la intervenció plàstica de l’artista amb projecció internacional, Sean Scully, (Dublín, 1945). I això gràcies a la feliç confluència amb els coneixements de la història de l’art, la sensibilitat i el dinamisme del pare J. de C. Laplana, artífex del Museu de Montserrat.

Un model d’aquest tipus de creacions artístiques que agermana arquitectura essencial, ja sigui antiga o de nou encuny, amb ornamentació plàstica en el mateix sentit, és la Capella del Rosaire, a Sant Pau de Vence, Cannes, concebuda i realitzada l’any 1951 per Henri Matisse, qui va dir que, malgrat totes les seves imperfeccions, la considerava la seva obra mestra. Qui hagi visitat aquesta capella haurà apreciat la lluminositat de l’espai, així com l’estilització de formes i colors a què va arribar el gran Matisse.

Salvant les distàncies, però en consonància creativa, un altre viatge en el record biogràfic porta a la petita església de Pampulha, Belo Horizonte, obra de l’arquitecte brasiler Òscar Niemeyer, dedicada a sant Francesc d’Assís. Pampulha, amb el seu llac artificial, és un indret arquitectònic creat l’any 1940. L’esglesiola, la construcció de la qual es va acabar l’any 1943, és blanca per dins i per fora i s’ornamenta amb unes pintures murals en blau, obra de Cándido Portinari. De Portinari són també els azulhejos amb figures pintades de blau sobre blanc. La ‘pobresa’ franciscana d’aquest espai, que recorda una ondulant cabana índia, invita a la transcendència.

Un precedent important en la imaginació creativa de Sean Scully, i que el mateix artista reivindica, és la Rothko Chapel de Houston, construïda el 1971, i que conté 14 pintures murals de Rothko, pintor rus-nord-americà d’apassionat expressionisme abstracte, com el mateix Scully. Aquest espai que encomana serenor promogut pel matrimoni format per una catòlica francesa i un nord-americà protestant, vol ser un recinte multiconfessional on diferents creences puguin trobar acollida per al rés, la meditació.

Sean Scully és una figura sobresortint de l’abstracció moderna que s’adiu a l’elegant sobrietat de l’arquitectura romànica de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta és la raó per la qual la comunitat benedictina que, estimant els seus orígens sempre respira amb el compàs del temps, va decidir donar una vida nova a l’església de Santa Cecília tot infonent-li una sacralitat renovellada, com escriu Daniel Giralt-Miracle en el seu text.

L’abstracció de Sean Scully no és una abstracció banal, sense sentit, sinó aquella mena d’abstracció la contemplació de la qual invita a immergir-se en la dimensió espiritual de l’existència mercès a unes formes succintes i colors primaris que mai, però, no busquen estridències cromàtiques. Els colors emprats per Scully són tan nets com profunds. A qui escriu aquest comentari li recorden, tot i la distància estètica i temporal, l’eloqüent silenci de les pintures del Quatrocento de Fra Angelico o del Giotto en el seu exercici de suggerir l’invisible des de la matèria. En el cas d’Scully amb preferència per les formes geomètriques i cromatismes lluminosos, mediterranis, però també a través d’altres coloracions plenes de matisos bromosos i melangiosos com les terres de la seva Irlanda natal.

Les obres de Sean Scully, ja siguin olis, murals, vitralls, plafons o creus fetes amb materials transparents, expressen l’inefable de la vida espiritual tant com l’emoció sensible que provoca una de les arts més espirituals, es diu, com és la música. I és que tota la intervenció plàstica en el recinte romànic de Santa Cecília està dedicat a la jove màrtir. Com la història de l’art i la història de la cultura han demostrat, cada època estableix una relació diferent amb el sagrat, escriu Giralt-Miracle. Santa Cecília de Montserrat i l’obra de Sean Scully són un exemple viu d’aquesta relació entre l’art i l’espiritualitat que afirma l’ànima en la meditació del que ens sobrepassa, el transcendent.   

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local