Gastronomia

Un temps preciós

Francesc Murgadas 01-08-2019 10:28 Lectures 808
Imatge d'uns nens participant en un taller de cuina a la Ciutat dels Somnis. ACN / Àlex Recolons

Imatge d'uns nens participant en un taller de cuina a la Ciutat dels Somnis. ACN / Àlex Recolons

Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de sorra a omplir la taula. I malgrat això, hom sol entrar en la rutina del gaspatxo de tetrabric, la carn arrebossada i la pizza de forn per poder, segons es diu, gaudir el màxim possible de la platja o de la fresca quan aquesta apareix.

L'estiu és un temps magnífic per experimentar. Aquella amanida de pasta –un altre lloc comú de les nostres cuines- amb tomàquet i tonyina, pot ser objecte de variants, ampliacions o substitucions fins a arribar al consens d'una recepta nova. El meló de les postres, menjat a mitges llesques pot convertir-se en una macedònia i compartir, sota la tutela de la menta, paladar amb pruna, préssec i fins i tot alguna cirera tardana. Tot està per fer i tot és possible.

Però el que vull destacar és que, per fer-ho realitat, no cal que el membre del grup o la família que durant tot l'any es fa càrrec de la responsabilitat, segueixi sotmès a l'esclavatge i solitud de la cuina mentre els demés mandregen tot esperant el moment d'anar a la platja. Tothom s'ha de sentir cridat a aportar el seu gra de sorra i la seva creativitat a la taula nostra de cada dia. Temps no en manca. Ganes....

És important tenir-ho clar. Sobretot en el cas de la mainada. Tot el que aprenguin i, sobretot, del que es sentin cofois, els suposarà un estímul. Deixem que facin de tant en tant un plat. Que aportin la seva creativitat també a la cuina. I, sobretot, que ho facin els nens i les nenes. No era casualitat que la darrera que baixés a la platja durant la meva infantesa, fos la mare. La cuina també sol ser el reflex de la societat en que vivim.

No negaré la comoditat de l'arròs del "xiringuito" o les tapes del bar de la cantonada. Però donar a aquests parèntesis vocacional la categoria de temps guanyat i negar-li al lapse destinat a fer el dinar o sopar, em sembla una perversió. Sortim de casa per compartir temps i a casa podem tenir situacions similars. Fins i tot a la cuina.

Si sou servits

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

ACPG

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres