La broma de la LOMCE segueix espantant les criatures i protagonitzant escenes d’humor tràgic
Avui hem de fer esment de l’última, la de més curta volada probablement, però la que millor mostra quina mena de geni pedagògic tenim com a expert nacional. Els deures han de seguir la regla dels quinze minuts
La setmana passada passàvem revista a les línies principals dels programes electorals en matèria d’educació de PSOE i Podemos. Avui acabaré amb els altres dos partits grans –almenys a les enquestes- PP i Ciutadans
Quan busco a Internet els programes electorals de les quatre forces espanyoles que segons les enquestes tenen tots els números per dirigir el país els propers anys, només trobo un document concret del PSOE, un altre de Podemos i, de manera un tant encriptada
Parlo de legislar sobre les hores que els pares haurien d’invertir en parlar dels seus fills amb els professors i tutors
Tinc la impressió que a algun suec se li va acudir fa molt de temps que, entre gastar diners per fer llars d’infants públiques o gastar diners per a que les mares s’ocupessin elles mateixes dels seus fills, la segona opció era la més rendible
A partir de ben aviat, els mestres d’aquest país hauran de demostrar que mai han estat condemnats per abusos a menors!
Després d’anys i anys de retallades en els sous a tots els professors i que hagin perdut al voltant d’un vint per cent del seu poder adquisitiu, tant els bons com els no tan bons, la discussió pot quedar situada en qui són els qui es mereixen cobrar més!
Bé, per una vegada i sense que serveixi de precedent, malgrat el risc evident que se’m confongui amb un tertulià adulador, penso que el departament d’ensenyament ha fet una proposta que, d’entrada, sembla positiva
Els miracles de la precarietat
En quina ment malalta cap que es pugui mesurar la qualitat de l’educació sobre unes proves estandaritzades i que això pugui influir en les decisions dels governs? D’on li ve aquesta autoritat que els mitjans li concedeixen?
L’existència dels deures em sembla un insult a la intel·ligència i una manera de quedar en evidència si ets dels qui en posen. De debò és necessari passar més temps a la feina per ser considerat un bon treballador?
Mai la filosofia s’ha avingut amb els poders polítics, mai ha estat còmode per als tirans aquesta mania d’alguns de pensar per si mateixos, de qüestionar, de criticar
L’aproximació que fa el cinema a la professió docent és natural que sigui novel·lesca, truculenta de vegades. El personatge és sempre molt més important que no pas la realitat
Abolim el racó de pensar! Pensar no és un càstig!
Deia un company de professió, amb un evident gust per la provocació, que si després de tres setmanes o un mes de vacances la gent està feta pols per haver de tornar a la feina, com hem d’estar els mestres i professors després de cinquanta dies!
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local