Al llarg dels darrers articles, sovint he tibat de pensaments filosòfics. Avui em permeto ampliar el ventall analític amb criteris d’aquest gran escriptor uruguaià. No malbarata una sola paraula de més, com sol fer bona part dels polítics, amb una xerrameca buida i inconsistent
Aquest text -com de seguida us n’adonareu si continueu llegint- no serà verdaderament una guia a l’ús de les actuals, però sí que pretén guiar al lector cada quinze dies perquè, si li abelleix, pugui moure’s per la ciutat a través de l’espai històric local fossilitzat en l’urbanisme
Ja sabíem que les coses serien complicades a l’educació d’aquest país un cop els que governen la farina van decidir tancar les escoles al març d’aquest mateix any i reobrir-les -i fracassar en l’intent- al juny
En aquests temps de Telecinco i Antena3 al Jordi no se li va acudir res més que muntar un festival de filosofia i pensament
Si l’església vol predicar l’evangeli, cal que baixi a l’era. Ha de conèixer què pensen les bases. Sabent i acceptant realment que la configurem tots.
Han passat vint-i-cinc anys del traspàs de Joan Magrinyà i vint-i-tres d'Isidre Magrinyà i la pregunta és inevitable: el “Museu de la Dansa Germans Magrinyà” a la Masia Nova, per quant?
L’afectació i l’impacte pels possibles acomiadaments directes i indirectes pot ser duríssima
Hi ha els negacionistes i els afirmacionistes del virus que ens porta de corcoll. Cal veure que potser no es nega el bitxo en si, que al marge del que pensem fa emmalaltir i mata. Es neguen o s’afirmen les formes de tractar la pandèmia, les cures, els mètodes preventius més o menys banals o agressius
Aquesta pel·lícula se’m projecta tètrica, entreveient una macro-operació bancària entre dos gegants: Caixabank i l’antiga Caixa Madrid
Com a ciutat estem en deute amb el mestre i ja estem preparant una nova edició del retrat de Joan Magrinyà, creant un documental i buscant recursos per dur a terme un espai de dansa i memòria del mestre Magrinyà
Em pregunto si ningú no li pot aturar els peus a l’ex president Puigdemont. De fet, ningú no ens assegura que sigui ell qui està en possessió de la veritat absoluta
Aquests dies demanem a la Generalitat que faci el que pugui perquè Saint Gobain no tanqui però que ha fet el nostre Consell Comarcal per portar al terme uns dels punts del Pla Estratègic on es proposava la creació d'una "Oficina especialitzada en captació i acollida de noves inversions"?
Intentant aclarir que passa amb els romanents municipals, m’ha vingut al cap la pel·lícula La vida de Brian, en la qual, un dels protagonistes exclama: “estan bojos aquests romans!”
Messi vol marxar ara que pinten bastos. Sap greu. Però Messi ha de poder marxar. No només perquè ho ha triat donant un cop de porta sinó perquè en el seu cervell alguna cosa ja ha fet «clic». Messi ja no farà res al nou Barça
Tal com va tot, tinc la impressió que som a la república de “Can seixanta”. Fa anys que es ve dient que el control del principat passa per dur les regnes de la Generalitat, Can Barça i el monestir de Montserrat. Gairebé em permeto afegir-hi alhora el vaixell de TV3
Sense anar més lluny, la banca, l‘administració pública, Hisenda i el sistema sanitari es freguen les mans en base a digitalitzar totalment la relació interpersonal amb clients i/o usuaris de manera molt més ràpida del que ja tenien previst
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local