Eleccions municipals

Ramon Arnabat: "Volem construir a Vilafranca una majoria alternativa a l’equip de govern actual amb ERC i la CUP"

El vilafranquí Ramon Arnabat ha estat nomenat recentment coordinador general de Catalunya en Comú després de més de tres anys sent regidor de la confluència a l’Ajuntament de Vilafranca

Roger Vives Vilafranca del Penedès 08-11-2018 10:25 Lectures 3060

El vilafranquí Ramon Arnabat ha estat nomenat recentment coordinador general de Catalunya en Comú després de més de tres anys sent regidor de la confluència a l’Ajuntament de Vilafranca. Aquest dimecres ens va atendre per valorar el seu nou càrrec així com la situació política a tots els nivells.

Com viu aquest salt a la primera línia de foc de la política catalana?

És un salt que en el seu moment em va costar una mica donar-lo perquè són dos àmbits totalment diferents, però per responsabilitat i compromís amb aquest espai he considerat que era oportú col·laborar des de la direcció perquè el projecte de Catalunya en Comú pugui tirar endavant. Per tant, amb molta responsabilitat i amb el compromís d’intentar que el projecte acabi arrelant definitivament al territori més enllà de Barcelona i de l’àrea metropolitana, que és on està més arrelat i sobretot fer aquesta confluència que a vegades costa molt.

Què us falta per expandir més enllà de l’àrea metropolitana l’ideari de Catalunya en Comú?

Falta que se’ns vegi que som també un partit d’àmbit català, que ens preocupa tot el que passa a totes les comarques de Catalunya. En aquest aspecte, penso que la nova direcció amb gent lligada al mon municipal pot contribuir-hi decisivament. El nostre repte en aquests moments és ampliar la presència municipal i la participació en equips de govern en ajuntaments de diferents comarques de Catalunya, més enllà de l’espai que sumaven les forces que donaven origen a aquest projecte.

En el marc de la vostra confluència ha aparegut la plataforma Sobiranistes que considera que el partit s’està homogeneïtzant i empetitint. Com ho valora?

El primer que haig de dir és que Catalunya en Comú està en el mateix lloc des que va marcar el seu ideari i el sobiranisme és una de les característiques de definició política de Catalunya en Comú. El debat sempre s’ha de portar més a l’interior de l’organització que no pas a fora o, com a mínim, com a primer pas. És un debat que tenim permanentment, hi ha gent que opina que hem deixat el sobiranisme una mica de banda, però també n’hi ha que opinen que hem deixat el federalisme de banda. En un context polaritzat com està la política fa que tinguem tensions. Aquest dissabte tenim un consell nacional aquí a Vilafranca i crec que podrem relligar i conjurar-nos tots plegats de cara aquestes municipals que són el gran repte que tenim.

El país està polaritzat però a nivell municipal hi ha pactes de govern entre els diferents blocs, cosa que no passa al Parlament. Creu que pot canviar en un futur proper?

A Catalunya hi ha tres eixos de vida política: un és el nacional, que està dominant la vida política. Però hi ha dos eixos que poden ajudar a desencallar-ho com són el social i el democràtic. Iniciatives com la del 80% poden ajudar en el sentit que la majoria de catalans i catalanes apostin perquè Catalunya tingui dret a decidir el seu futur. Són vies per sortir d’aquest estancament. De fet, moltes de les coses que Catalunya en Comú va dir durant la campanya electoral del 21 de desembre avui en dia l’estan compartint altres organitzacions que en aquell moment ens van criticar.

A nivell més global, la dreta creix arreu del món. Què han de fer les esquerres per contraposar-ho?

Creix no solament el vot a la dreta, sinó a l’extrema dreta i està quallant el seu discurs. És un problema important i s’han d’analitzar aquests moviments. Si ens limitem a titllar-los de feixistes posant una etiqueta no entendrem què es el que fan i perquè tenen tan èxit. La base d’aquet sector és la por en un sector de la població a causa dels grans desequilibris socials que hi ha hagut, com perdre el salari, el treball o la pensió. Aquests partits, teòricament, es basen en defensar-ho i no centren l’enemic en una classe social o en un sistema econòmic, sinó en l’estranger, el diferent. Una primera mesura es revertir la política d’austeritat i recompondre l’estat del benestar que doni més seguretat a les classes treballadores i la gent tindrà menys por i, per tant, serà menys susceptibles de caure-hi.

I com es pot fer això sense governar?

Hi ha dos elements claus: potenciar els moviments socials, com en el cas català: la sanitat pública, l’escola pública o el dret a l’habitatge digne. I per altra banda, ser capaços als governs on es pugui negociar d’obtenir uns pressupostos que puguin revertir la situació i que la gent pugui tornar a confiar en unes institucions que durant deu anys només els hi ha demanat sacrificis.

Ha parlat de la desconfiança en les institucions polítiques, com veu les judicials ara mateix?

En el cas català hem condemnat des del primer dia les peticions de penes i delictes pels quals s’acusa. És un problema polític i la justícia hauria de fer un pas al costat. Això es complicat perquè el PP va voler que fos la justícia qui soluciones el problema i l’únic que ha fet ha estat agreujar-lo més. La solució d’aquest tema ha de ser en una taula en què puguem parlar de tots els temes i que tots siguem capaços d’arribar a acords que identifiquin a la majoria de la població. Poder decidir lliurement el nostre futur ens sembla clau, com també que s’avancés en l’aprovació dels pressupostos, que sembla més complicat i que ajudaria a destensar la situació. En la justícia espanyola en aquests moments hi ha una gran desconfiança per com s’ha portat aquest procés i els càrrecs i fets que s’imputen i, ara recentment, amb l’acord que ha revertit una sentència dels magistrats del mateix tribunal suprem respecte els hipoteques.

Passant a nivell local. Quina valoració fa d’aquests quasi quatre anys com a regidor a l’Ajuntament de Vilafranca?

A l’oposició d’un ajuntament, sigui el que sigui, sempre és molt complicat. Si l’equip de govern té majoria absoluta i pot guanyar qualsevol votació, la capacitat de negociació es nul·la. En aquest aspecte tenim una doble sensació: estem contents de la tasca que hem fet, hem presentat més de 40 mocions el 80% han estat aprovades per unanimitat; però negativament, després moltes d’aquestes mocions no s’han tirat endavant perquè l’equip de govern no ha tingut voluntat. Un dels principal problemes és que l’equip de govern no té clar que l’Ajuntament som els 21 regidors: hi ha determinats aspectes que haurien de buscar consens, com el tema de l’estació de ferrocarrils, que és un desastre, l’atenció gent gran o obrir escoles per jugar-hi en hores no escolars. Són mocions que tenen suport però no s’executen.

Perquè creu que no s’executen?

Perquè són propostes socials avançades i a Convergència, que és qui mana, no li interessa tirar-les endavant. El PSC accepta aquest domini polític i ideològic en el govern. A més, tenen el concepte tan restrictiu de que tirar endavant una proposta de l’oposició és perdre poder.

El tornarem a tenir de candidat a les eleccions municipals de l’any vinent?

Vilafranca en Comú es una candidatura amb gent a Catalunya en Comú i amb gent que no. He mostrat la meva voluntat de continuar si VeC creu que això es positiu. Estem començant a treballar el programa i la llista però encara no tenim decidit qui serà el candidat.

Actualment compten amb dos regidors. Quin objectiu us marqueu per als propers comicis?

Si es valora la tasca que hem fet, mereixeríem augmentar el nombre de regidors. De fet, el tercer ens el va prendre la Llei d’Hondt i va anar a Convergència. El volem recuperar i augmentar el nombre si és possible. El nostre objectiu és comú i plural, volem canviar el govern de la ciutat i és una cosa que no farem nosaltres sols i que volem fer junt amb els partits amb què hem coincidit fins ara a l’oposició com ERC i la CUP i construir una majoria alternativa a l’equip de govern actual.

Política

Peix al cove

Francesc Murgades

Rajoy i el Partit Popular ja tenen aprovats els pressupostos que els han de garantir fins a dos anys de coll per poder intentar remuntar l'aparentment imparable escalada de Ciutadans de les darreres setmanes, i la patacada que li donarà la primera sentència del cas Gurtel

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No