Ensenyament

Ressaca de Sant Jordi: benvinguts a l’analfabetisme en xarxa

Eix

Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Notícia de l’endemà de Sant Jordi que supera les meves més negres fantasies. I us ben asseguro que no volia encertar-la, de cap manera! Que quan jo dic que anem enrere és per veure si col·laboro en un canvi de rumb i comencem a anar endavant, no per fruir d’allò del “ja us ho deia, jo”! Ara diuen que best sellers més senzills i amb menys pàgines, una revolució en la literatura. Ai, mare!

O sigui que tot això del poble culte, que estima els autors, que s’inventa un dia del llibre i l’exporta a tot el món, s’acaba en un descens de la complexitat. Ja no parlem de millors o pitjors, que són apreciacions subjectives del gust de cadascú, parlem de menys pàgines, menys subordinades, frases més curtes, més ritme narratiu. I no és que la poesia pura estigui arrasant, no hem anat a una simplificació de les formes per enaltir una literatura més conceptista. No, i ara. Això potser sí que seria una revolució! Anem a un consum de productes de postureig. No oblidem que el dia del llibre és un invent de llibreter que vol vendre, fer negoci. La diada consisteix en vendre paper i fer veure que som.

Postureig perquè, vejam, ens agradem tant a nosaltres mateixos! Ens sentim tan bé en aquesta selfi social de romantització del negoci editorial! Ara, quants dels llibres més venuts els han escrit escriptors? Quants dels llibres més venuts se seguiran venent d’aquí a deu anys? Qui recorda el llibre estrella de fa cinc anys? Crec que no tenim les respostes que serien d’esperar si la diada de Sant Jordi fos la d’un poble lector. En canvi tenim aquesta dada demolidora: cada cop més senzill, cada cop més pla. I a més, per reblar el clau, la falta de crítica i el triomfalisme estúpid: això és una revolució! El llibre es transforma amb internet! Els lectors ja no es concentren com abans! Adaptem-nos!

La frase ha de ser simple; les subordinades, al calaix dels records. Som-hi! Però perdrem la capacitat de fer enunciats condicionals! És igual! guanyem connexió! Però perdrem la capacitat de pensar enunciats causals! No importa! Els té una IA! Però ens quedem sense l’opció de treballar amb conseqüències! Internet proveirà! Res és important perquè res de tot això és dins l’horitzó petitó de pensament contemporani. Ara bé, alerta, el pensament no és altra cosa que el producte d’un software i aquest software és el llenguatge. Si empobrim el llenguatge, empobrim el pensament. Si empobrim el pensament, algú altre pensarà per nosaltres.

Ei! Prou ja de la brometa aquesta d’acceptar-ho tot com a bo. Ja està, fins aquí. Que som cada cop més idiotes i encara aplaudim! Que la meva predicció d’un Sant Jordi amb llibres sense lletres era un acudit de gràcia dubtosa, de debò. Podem seguir pensant? Podem seguir escrivint per a persones intel·ligents? Va, posem-nos seriosos, si us plau que amb les coses de pensar no s’hi juga.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local