Victòria amb desfibril·lador

I la veritat és que el resultat ha estat el millor del partit. El Vilanova no ha jugat tampoc un bon partit, però com deia ja a la pretemporada aquest equip pot fins i tot guanyar jugant malament perquè té recursos per fer-ho. Però el d'avui, un cop més ha estat un partit estrany, amb fases diferenciades i del que cal treure conclusions molt importants de cara al futur.

D'entrada, tot feia suposar que el Vilanova, dels quinze primers minuts era molt diferent del de Viladecans i que havia après la lliçó del desgavell allà exhibit.

Ha sortit intens, decidit, profund, amb ganes de mossegar i de fer mal al seu rival. Al minut 7, Samu avisava i al 9 ho feia Giralte. Al minut 11, Javi Gallardo amb el cap a rebuig d'una pilota que s'hi havia estavellat al travesser i on el porter estava més pendent de l'àrbitre auxiliar que no pas de la pilota ha posat en avantatge al Vilanova al marcador, i tot albirava una victòria plàcida de l'equip local. Però res més lluny de la realitat. Al minut16 eren els visitants que estavellaven una pilota al pal després d'una jugada irregular que l'àrbitre principal no ha vist i on un jugador de l'Almacelles s'ajudava del braç en una jugada prèvia al xut al pal. Al 27 tornava a insistir també en quasi gol l'Almacelles si bé en una altra falta prèvia del jugador dels visitants que ha carregat a destemps i irregularment a un jugador local. Curiós però aquest jugador, Enric Bosch, sempre el mateix ha fet 9 o 10 faltes totes gairebé iguals carregant a destemps a la defensa local per obtenir situacions de franquícia i no ha vist ni una targeta groga. El seu joc amb braços, espatlles i mans ha estat més habitual que amb els peus. Al 37 era Javi Martínez qui salvava el gol de l'empat en una gran rematada de cap. Al 42 Marc Hortal veia la vermella pels lleidatans i curiosament en la darrera jugada de la primera part jugant amb un home menys, Oscar Canadell el millor jugador del partit amb diferència conjuntament amb el seu germà, Roger, establia un empat sorprenent. Sorprenent perquè el Vilanova no havia sabut rematar al rival quan estava contra les cordes, havia reculat al marcar el gol, s'havia difuminat i havia donat aire a un equip que lluny de descompondre’s amb el gol, havia cercat un empat que justament havia assolit. El Vilanova en aquesta primera meitat novament amb més ganes que saviesa, amb mentalització de què havia de guanyar però com a l'obra de Pirandello varis personatges a la recerca d’autor, d’un autor, d’una referència, d’un patronatge que ni a Viladecans ni avui hem vist per enlloc.

Dona la sensació que cadascun amb la seva qualitat busca socis per fer una jugada i marcar un gol. Res de joc col·lectiu, i com quan anàvem a Can Culapi, el que agafa la pilota tira amunt i si pot fer ell mateix el gol el fa, i sinó que la passi a qui pugui a veure si l'entra. Poc en definitiva semblant a alguna cosa que sembli al veritable futbol. Una certa ansietat, pilota que continua cremant un pel als peus, decisions d'execució equivocades i quan no és té clar, s'alenteix el joc, es dribla un grapat de vegades i clar, es perd la pilota. Tots amunt, tots avall amb poc criteri, la defensa que desmembra amb facilitat, el mig del camp que deix més forats que una escorredora i quan el rival prem, tots amb el puny pitjat i el rosari a l'altre mà.

A la segona part amb un home més semblava que el Vilanova li pujaria a cavall al quadre visitant i assetjaria el castell, un castell que tampoc tenia cap defensa numantina perquè entre d'altres coses el Vilanova amb un més no jugava ni més ni millor. Estrany.

Al descans Marcel Álvaro substituïa un Sergi Moreno molt desdibuixat. Al 69 Bitxo que continua baix de forma i un pel gras, entrava per Iker, que ha fet un partit força acceptable. També al 69 Henarejos entrava per Samu i malgrat fallar un gol que semblava clar en el 75 fent una mala rematada a una pilota de cullera, al 80 ha marcat el gol definitiu, urpada, patacada, cop de desfibril·lador, el mort torna a ser viu, i gol de cap a la sortida d´un corner.

Era el 2-1, i semblava podia ser com així ha estat el gol del triomf. Al 78 prèviament Valldosera ha entrat per Morillas, un Victor que ha fet retencions de pilota innecessàries però un bon partit i un Ignasi Valldosera que ha fet intervencions de molt mèrit.

El Vilanova ha guanyat perquè té molta qualitat malgrat les baixes i també perquè ha tingut la sort dels campions quan l’ombra de l'empat ja planava pels Alumnes Obrers. També hi ha contribuït que l'Almacelles s'ha desgastat molt en tasques defensives i ofensives, jugava amb un menys, i el darrer quart d'hora, Oscar Canadell ja havia deixat el terreny de joc. Bon partit dels visitants que si s'haguessin endut un punt ningú hagués pogut dir que era un resultat injust.

El Vilanova com dic i en certa forma excessivament anàrquic, sense patró definit ni idees de finalització. Moltes ganes i molt poques idees. Curiosament i un cop més, amb els jugadors més joves és quan millor ha funcionat el grup local, i un detall per una profunda reflexió.

Concretament, les posicions al camp de Samu i Sergi Moreno que els converteixen amb un equip que juga amb nou jugadors. Samu és un grandíssim jugador que acaba desquiciat cada partit. És un jugador, alt, fort, talentós, tanc, rematador però jugador d'àrea no pas per jugar en línia amb la defensa rival on cau constantment en fora de joc, on no pot arribar en condicions a l'àrea perquè la velocitat no és el seu fort i on no pot desequilibrar perquè no és elaborador, és únicament rematador.

És un jugador ni millor ni pitjor, però molt diferent a Adri Alonso. Si no remata dins l'àrea i busca els espais i és regira difícilment jugarà ni un sol bon partit. Sergi Moreno tres quarts del mateix. Gran jugador, hàbil, rematador, tècnic amb olfacte que pot arrancar de més enrere que Samu, però que lluny de l'àrea o en banda com avui és una nul·litat. Crec que aquestes posicions s'han de repassar i retocar molt a fons. Carrricondo bé però baix de forma com no pot ser d'altre manera, però va a més. I Javi Martínez genial i decisiu de nou.

El millor, el resultat, l'oxigen que permet treballar amb més tranquil·litat i menys pressió. Una victòria per la confiança i una setmana menys perquè tornin tres bons jugadors entre d'altres, Roca, Codina i Miranda que aportaran molt i amb els quals l'equip serà un altre molt diferent. Però sempre no jugant a res o quasi, guanyarem. Comença a ser hora que diem que volem ser de grans, i que dos talents molt importants com Samu i Moreno juguin del que saben, no pas del que no poden i resten més que sumen.

Això continua verd, molt verd, però si és verd i és guanya imagineu-vos que pot ser quan arribem a jugar una mica a futbol .

Gairebé 300 espectadors, 28 graus de temperatura. Molta sensació de xafogor per la humitat i homenatge al soci número 1, Josep María Borrell que ara li han donat el carnet nº 0. Perdoneu però això no ho entès. És com la fila zero? El zero no se li donaria a algú que no és soci i de manera honorífica ? En sembla bé és reconeguin mèrits però un carnet número zero em sembla la quadratura del cercle. Deu ser al món a l'inrevés o potser és que jo estic boca avall.

Fitxa tècnica

CF Vilanova: Javi Martínez, David Gómez, Javi Gallardo, Bachana, Jusi, Iker Pujol, Sergio Giralte, Carricondo, Victor Morillas, Samuel Blanes, Sergi Moreno, Vincenzo Napuri, Carlos Henarejos, Bichu, Ignasi Valldosera, Marcel Àlvaro i Javi Morillas

CE EFAC Almacelles: Jordi, Adrià, Albert, Oscar, Roger, Marc, Enric, Carles, Jorge, Pol, Lluís, Hector, Pau, Chipi, Marc V. i Joel

Àrbitres: Juan Antonio Navarro García, Nil Jara i Deyan Krasimirov

Resultats i classificació de Primera Catalana Grup 2