El Balaguer guanya quan vol i com vol al Vilanova

CF Vilanova 1 – CF Balaguer 3

Aquesta tarda podia i havia de ser propícia per retallar distàncies davant el Santboià que havia empatat al matí contra el Viladecans a casa, i així mateix, per apropar-se al líder, Balaguer, amb una victòria balsàmica i convincent. Però no ha pogut ser i el Vilanova ha caigut derrotat per segona setmana consecutiva de forma clara, de forma totalment justa i inapel·lable.

El Vilanova sortia a l'onze inicial amb Vincenzo a la porteria que debutava substituint Javi Martínez, en aquesta lliga, per Bachana en lloc de Gallardo, tots dos canvis molt justificats pel mal moment de tots dos jugadores. Ambdós han tingut una actuació correcta i en cap manera pot culpar-se’ls a cap de la victòria de l'equip visitant.

En els compassos inicials i malgrat no succeir res destacable, ja s'ha albirat que el partit no seria gens accessible. Un equip ben posicionat, ordenat, molt endreçat, que juga de memòria el joc col·lectiu i no està exempt de certes dosis de qualitat, s'enfrontava de nou a un equip amb tanta o més qualitat individual però que després de tretze jornades seguia buscant i segueix, un esquema de joc un model de joc mínimament fiable i amb acusada fiabilitat. I òbviament amb aquest plantejament es podia guanyar el partit però òbviament era el més improbable.

Al m. 5 Adrià Fernández el jugador més talentós dels que participaven, llançava fora una falta que sortia lleugerament desviada per sobre del travesser. En el m. 8 Sergi Moreno cop de cap tímid  en una bona ocasió. Al m. 13 Vincenzo realitzava una gran aturada en una contra a xut novament d'Adrià Fernández, I ja en el m. 15 en el llançament d'una falta lateral, el mateix Adrià, en una jugada d'execució fàcil i de poca concentració defensiva, posava per davant el marcador als visitants 0-1.

S'havia complert un dels pitjors presagis, que l'equip visitant, màxim golejador i mínimament golejat, s'avancés al marcador. El Vilanova lluny de reaccionar ha seguit intentant-ho gairebé sempre en base a pilotes llargues on Sergi Moreno lluitava en desavantatge, al costat de Carlos Henarejos, però en cap ocasió aconseguien superar l'espessa i fonamentada defensa de l'equip de la Noguera.

Al m.27 i en una pilota penjada, el Balaguer s'ha acostat de nou al gol. Al m. 32 en l'habitual regal setmanal, en aquesta ocasió de Carlos Henarejos, la pilota ha arribat a peus d'Adrià Fernández que des de 40 metres i amb el porter local batut ha estavellat la pilota al travesser. Avui per fortuna els errors no han penalitzat, i en base a això hi ha dosis de sort que en altres ocasions han estat esquives a l'equip local, el Vilanova es mantenia en el partit.

Però en el m. 42 en una contra amb desmarcatges de ruptura i certa passivitat de la defensa local, Adrià Fernández ha posat el segon gol al caseller visitant i el partit semblava tancar-se definitivament.

Però una jugada aïllada del Vilanova al m. 43, ha propiciat un penal d’aquells que mai solen assenyalar-se. Carricondo, potser avui conjuntament amb Sergio Moreno i Bachana el millor del quadre local, no ha fallat, i ha posat l'1-2 al marcador, que donava encara que poques, certes opcions per al Vilanova a la segona meitat.

El Balaguer havia desenvolupat un primer temps molt discret, com si es negués a rematar al rival, i tot i que controlava  pràcticament al seu ritme tots els aspectes del joc, no hi havia donat l’estocada a un Vilanova desdibuixat que posava novament en evidència les seves grans limitacions en el joc col·lectiu i tàctic, i que excepte la jugada del penal no havia generat cap ocasió clara de gol, (com tampoc l'ha generat en la segona meitat).

La segona meitat s'iniciava amb un Vilanova conscienciat que havia de generar una intensitat molt més latent i profunda, i encara que no ha gaudit de cap ocasió clara de gol davant un equip defensiva i pràcticament impermeable, traslladava a les retines dels espectadors que en una guspira com gairebé sempre de geni aïllat, podia marcar un gol i començar de nou un partit tan obert com incert. Hem estat vint minuts no vibrants però si diferents, molt més intensos on l'equip local podia pels avatars individuals o un cop de causalitat o sort empatar el partit.

Però el m. 67 ha resultat fatídic per un clar penal comès pel local Riki, davant d'un jugador que sense la pilota controlada, d'esquena a la porteria i sense cap perill, ha fet caure davant l'estupefacció del públic. Penal novament, aquesta vegada en contra, i Asier Eizaguirre situava 1-3 ja inaccessible.

El Balaguer gairebé sense despentinar-se i al tram-tram aconseguia una victòria més, fàcil, còmoda i inapel·lable, sense patir i amb un total control del partit.

El Vilanova queda ja a vuit punts amb unes sensacions novament, francament depriments davant els seus aficionats i amb un futur més que negre si realment es mantenen els objectius traçats a l'inici de la temporada. Cada dia és més del mateix. I el mateix és gairebé res.

Ignasi Valldosera al m. 60 ha substituït Carlos Henarejos. Al m-76, Iker Pujol ha substituït Giralte i Rubèn del Sant Pere Molanta que ha tingut una actuació molt correcta ha substituït Riki, molt poc encertat avui.

Han vist pels locals targetes grogues, Bachana, Ignasi Valldosera i dues Ramón Miranda pel que ha resultat expulsat en el m. 82, sense afectar el resultat final.

16 graus de temperatura, temps ventós i fred, fonamentalment a la primera meitat i 250 espectadors aproximadament a les grades.

EL MILLOR: Els vint minuts inicials de la segona part que sense ser especialment bons ni espectaculars, li han donat un aire més intens i combinatiu a l'equip, però que han estat avortats de soca-rel, pel penal que ha suposat el 1-3.

EL PITJOR: Un equip que després de catorze jornades segueix buscant un sistema de joc. Un equip amb escassos recursos i alternatives que tot el fonamenta en llançar pilotes a l'àrea rival on jugadors no alts, com Carlos Henarejos i Sergio Moreno no poden de cap manera jugar pilota alguna d'esquena a la porteria.

La nul·la penetració i incursió per bandes davant rivals molt tancats defensivament pel centre. La incapacitat de fructificar el joc combinatiu del centre del camp, quan en no trobar novament com avui línies de passada, acaba sempre amb pèrdues de pilota o lliurament de la mateixa al contrari.

La clara sensació després del partit d'avui, i de diumenge passat, que als jugadors no els pot la pressió o el nerviosisme sinó simplement que deambulen pel camp com ànimes en pena a l'espera d'una idea meravellosa i fugaç que permeti generar una ocasió de perill i per derivació un gol. La creença generalitzada pràcticament a nivell de tots els socis i aficionats, que han expressat de nou el seu mal humor, i qui sap si també ja de tots o com a mínim alguns jugadors, que hi ha una orquestra de músics molt competitiva però amb una direcció orquestral deficient, que ha perdut la batuta i segueix una jornada més sense trobar-la.

Desconec si aquesta nit ha dimitit ja el cos tècnic o ho farà demà, o si ja ha estat ja cessat, però sembla molt clar ja a hores d'ara i després el tràjecte ja recorregut, que no es tracta de pressió en els jugadors, sinó simplement que la font de les idees s'ha assecat i òbviament cal buscar aigua en un altre lloc abans de morir tots en un peregrinatge per un desert inhòspit.

Aquesta derrota ja no convida a cap reflexió, no ja per la derrota, sinó per tal com vist el vist després de catorze jornades, ja no hi ha camí. Les sensacions pèssimes. Simplement, precipici.

I això no és ja una opinió personal sinó simplement una opinió pràctica i totalment generalitzada.