Pla de Desenvolupament

39 propostes per al desenvolupament econòmic i social del Garraf

Les propostes s’articulen al voltant dels quatre eixos establerts en l’elaboració del Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf: Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat

CC Garraf. Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf

CC Garraf. Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Dimecres es va presentar a la Masia d’en Cabanyes el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf, que conté 39 propostes d’estratègies, accions i projectes per al desenvolupament de la comarca, articulades al voltant dels quatre eixos establerts: Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat.

Completar i estructurar el sistema d’espais oberts, constituir el Parc Agrari del Garraf i impulsar aquest sector, establir un pla de camins comarcal, integrar les urbanitzacions il·legals i fomentar un turisme amb arrels són algunes de les estratègies de paisatge. En l’àmbit de la proximitat, es proposa repensar els equipaments en xarxa, limitar l’extensió urbana compactant els nuclis urbans més consolidats, dotar de centres urbans i serveis a les urbanitzacions, fomentar el quilòmetre zero, establir mecanismes territorials de compensació, entre d’altres.

Homogeneïtzar les infraestructures amb la Regió Metropolitana de Barcelona, vertebrar el territori amb les carreteres comarcals i locals, augmentar el servei de transport públic, estendre les xarxes i serveis de telecomunicacions al conjunt de la comarca, fomentar el teixit social, cultural i econòmic i crear un pla director per al Port de Vilanova i la Geltrú són algunes de les accions que es proposen per millorar la connectivitat.

En relació a la competitivitat, es proposa estimular la participació ciutadana i la participació público-privada, atraure inversions de valor afegit, gestionar conjuntament els polígons d’activitat econòmica per densificar l’activitat i generar urbanitat, impulsar la reindustrialització, activar l’ocupació, fomentar la formació a totes les edats, renovar els sectors econòmics madurs i impulsar els sectors econòmics estratègics, entre d’altres.

La planificació d’aquestes estratègies, segons explicava el professor Carles Llop, s’ha abordat de “baix a dalt”, és a dir que es basa en la força de les iniciatives locals i no en l’arribada d’un gran inversor exterior. Aquest model es fonamenta en una idea de creixement econòmic que tregui més partit del capital físic, social, econòmic, cultural, etc.

L’elaboració del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf s’ha realitzat en un treball conjunt entre el Consell Comarcal del Garraf, NODE Garraf, Agència de Desenvolupament i el Departament  d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació d’agents socials i econòmics de la comarca i ciutadans a títol personal.

El procés va començar el 9 de desembre del 2013 quan es va presentar públicament l’inici de la redacció del Pla. La primera taula de debat amb agents socials i econòmics es va dur a terme el 28 de gener d’aquest any i el 12 de juny es van presentar els principals resultats, que posaven de relleu aquells objectius, estratègies i projectes d’abast comarcal més urgents i capaços d’afavorir els objectius compartits. A partir d’ara, segons va explicar la Presidenta de l’àrea d’Ordenació Territorial i Habitatge, Iolanda Sánchez, el document es farà arribar als ajuntaments, per tal que el validin i finalment el Consell Comarcal l’aprovi, per començar a aplicar-lo.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local