Entrevista a Francesc Murgadas i Bardí

1. Quan vas connectar-te per primer cop a Internet i amb quina freqüència et connectes actualment?

Crec que deu fer ja alguns anys (potser 10?) però no sabria dir-ho amb exactitud. Actualment estic permanentment connectat (amb totes les limitacions que Telefònica em posa) gràcies a la ADSL. Pel que fa a les consultes, apart de les dues passades diaries pel correu, sempre fas una o altra consulta.


2. Et connectes per qüestions de treball o de lleure? Quines webs acostumes a visitar i que més t’agrada d’elles?

Per qüestions de treball. Al marge de rebre i enviar missatges, busco informació en els meus favorits i en les webs que m'aconsellen els serveis de notícies o informacions als que estic abonat.

3. Amb quina freqüència uses el correu electrònic, i quina importància té a nivell de treball i a nivell personal?

Diàriament. Per rebre les notícies i informacions que consulto per la feina (noticies, receptes de cuina, recomanacions...). Per enviar les meves col·laboracions a diversos llocs i, obviament, per intercanviar comentaris i observacions amb altres persones. Per tant, per respondre a la segona part, si ara deixès de funcionar, tindria un greu problema. Soc correu-depenent.

4. T’has connectat alguna vegada a un xat o a serveis de missatgeria instantània? Quina opinió en tens d’aquests grups i d’aquesta forma de comunicació?

No. Penso que tampoc cal caure en la dependència de l'ordinador. Deia abans que el necessito però, sortosament, encara tinc una certa capacitat de decisió sobre el moment en que el vull fer servir.

5. Has realitzat alguna compra a través d’Internet? t’inspiren confiança els sistemes de comerç electrònic?

Si. No m'inspiren ni més ni menys confiança que les que faig amb la tarja electrónica o els pagaments que faig a les autopistes. Sempre he pensat que allí podrien fer el que vulguessin però com que som tants, és dificil que em toqui a mi. Tot i que una vegada, em va tocar.

6. Com et sembla que està posicionada Vilanova i la seva comarca respecte Internet i la societat de la informació?

Sincerament, penso que de forma força deficient. Tot i tenir una universitat que hauria de dirigir el procés d'incorporació, si més no a nivell tecnològic aplicat, es prefereix quedar-se en l'aparador i anar a remolc dels altres (si és que això és possible).

7. Perdrem els nostres trets d’identitat enmig d’una Internet global, o Internet pot aportar un espai per a redescobrir el nostre entorn més proper?

Estic més per la primera opció. Sobretot si es té en compte la resposta anterior. Per no perdre trets d'identitat, s'han de tenir molt clars, potenciar-los creativament (no defensar-los) i saber-los "mestissar" amb els d'altres persones i col·lectius. No sembla que aquest sigui el nostre cas, oi?

8. Et sembla que Internet pot resultar una eina substancial per incrementar i millorar el debat i la participació ciutadana?

Hauria de ser-ho. Però tornem al mateix punt. A confondre tenir correu electrònic amb estar al dia tecnològicament i enviar missatges per mòbil amb ser participatiu, creatiu i solidari. La gent que va votar a Operación Triunfo, va participar o va ser arrossegada per una gran voràgine que la va dur on alguns volíen?

9. És important que s’universalitzi l’accés a Internet? Cal potenciar les mesures i actuals polítiques per a evitar la creixent “bretxa digital”?

Es irrelevant si no es dona "cultura comunicativa". La major part dels nostres fills - i alguns adults, no els carreguem ara tots els neulers- estan hores davant de l'ordinador xatejant i tombant per Internet. Per què? Si la gent té l'eina però no sap que fer amb ella avaba fent-ne un mal ús. Es pot viure avui sense saber conduir? Ara, serveix de molt? Insisteixo. No n¡hi ha prou de donar la canya. Cal ensenyar a pescar. I recordo que pescar no és només matar peixos. Justament, perquè no hem ensenyat a pescar estan com estan els nostres mars.

10. Una mirada al futur: com veus l’evolució d’Internet en els propers anys?

Hi ha una premisa per decidir aquest futur. L'actitud dels poders públics. Mentre segueixin potenciant les activitats "non-sense", no anirem enlloc. Si s'opta per socialitzar el coneixement, per posar-lo a l'abast de tothom, tant en tecnologia -abaratint-ho encara més- com en informació, podria ser una gran eina d'equilibri que humanitzi la terra. Però molt em temo que aquells no estan per la feina. O no poden estar-hi perquè no són ells els que tenen el poder de decissió.

Per tant, veig una progressiva privatització del medi (els diaris no crec que tardin gaire en cobrar per dir-te les noticies cada matí, els bancs per fer-te la transferència i els ajuntaments per fer-te la gestió) que acabarà amb una internet "pública" (no crec que tardem massa tampoc a que es consideri tant bàsica com la llum o el gas en una vivenda) i una colla d'internets "privades" que caldrà pagar. Com tot el que ens envolta. Perquè, pregunto, la sanitat no era un bé col·lectiu? L'educació no havia de ser igual per a tothom?

Tecnicament, veig un mon infinit de possibilitats, però això, personalment, no m'interessa gaire si ha d'estar al servei exclussiu d'uns quants.