La recuperació de la memòria digital dels difunts ja preocupa a més del 25% de les famílies

Cada vegada són més les persones que es preocupen del llegat digital i de tot el contingut que un difunt ha deixat publicat a la xarxa, ja siguin imatges, comentaris o arxius. Segons dades del Grup Mèmora, que gestiona els Serveis Funeraris de Barcelona, aquesta inquietud arriba a més del 25% de les famílies, una xifra en augment els darrers anys. És una mostra de l'evolució de la societat que també marca les tendències en serveis funeraris: les incineracions guanyen terreny i ja igualen, al 50%, les inhumacions i les cerimònies laiques són cada vegada més freqüents. A més, la previsió del difunt fa que 3 de cada 4 famílies no hagi de fer front a les despeses en el moment de la defunció.

Decidir si es tanquen els comptes de les xarxes socials d'un difunt o si en canvi, s'utilitzen per comunicar la mort als contactes de la persona, treure informació públic o recuperar els arxius que hi ha a la xarxa sobre aquesta persona són alguns dels serveis que ofereixen les funeràries per recuperar la memòria digital dels difunts i cada vegada, tenen més demanda i preocupen a més gent. Segons el grup Mèmora, gestora dels Serveis Funeraris de Barcelona, 1 de cada 4 famílies ja pregunta per com s'ha de dur a terme aquests tràmits. Ho ha explicat aquest divendres Juan Jesús Domingo, conseller general del grup, com una de les tendències a l'alça que es detecten gràcies a la seva activitat.

En aquest sentit, i per l'evolució social actual, Domingo també ha explicat que cada vegada són més les famílies que aposten per la incineració en comptes de la inhumació. Per primera vegada se situen al 50% a la demarcació de Barcelona. Domingo destaca que a la resta de Catalunya, encara falta alguns punts perquè els dos sistemes s'igualin.

El què es fa amb les cendres no es pot saber perquè un cop es lliura l'urna, el seu ús és decisió precisament de la família. Actualment no hi ha cap regulació que determini on i com es poden espargir les restes del difunt i per això, Domingo ha recordat la necessitat que es reguli en un marc normatiu. Domingo destaca que perden ''la traçabilitat'' de les cendres perquè les famílies poden optar per columbaris en cementiris, dipositar-les en un tanatori o qualsevol altra opció.

Menys despesa i més planificada

Una tendència també, marcada en aquesta cas per la crisi, és la disminució de la despesa per part de les famílies . Es calcula que en aquests anys, l'import que s'ha dedicat als funerals ha disminuït un 5%, sobretot perquè les famílies han assumit l'augment de l'IVA. Tot i així hi ha un ventall molt ampli de despesa, i Domingo no s'ha atrevit a donar una mitjana del que costa l'enterrament. Ha fixat però, que com a mínim, els serveis bàsics ronden els 2.000 euros.

Pel que fa al pagament d'aquests diners, 3 de cada 4 famílies ja tenen previst el pagament d'aquest servei i no hi ha de fer front en el moment de la mort, ja sigui perquè el propi difunt l'ha deixat organitzat a través dels serveis com Electium o perquè hi ha una assegurança que assumeix la despesa.

La companyia però, també ha explicat que, sobretot arran de la crisi, ha assumit el pagament dels serveis a famílies sense recursos. D'aquesta manera, la família no més ha de fer front a les taxes municipals, mentre que Mèmora paga la resta. El 2013, es va produir en 590 famílies, el 2014 a 616 i es calcula que aquest 2016 s'arribarà a 584. En total, s'hi ha destinat 1 MEUR.

Serveis alternatius

A banda de poder enregistrar les cerimònies o retransmetre-les per streaming per tal que familiars llunyans puguin prendre'n art, Mèmora també ofereix serveis alternatius als difunts que en alguns casos, tot i la poca incidència encara, van en augment. És el cas de l'extracció i la conservació de mostres d'ADN amb l'objectiu de poder realitzar, en un futur, proves genètiques si són necessàries, una conservació que pot allargar-se durant 25 anys. També s'ofereix, per exemple, poder enviar les restes a l'estratosfera a través d'un globus d'heli, una aposta que des de fa dos anys, han fet unes 6 famílies. Per últim, s'ofereix la possibilitat de crear diamants a partir del carboni present a les fibres capil·lars humanes, una opció que encara ha convençut a un centenar de persones, i que té per objectiu final, conservar a través d'un diamant amb les mateixes propietats que els de les mines, recordar un ésser estimant.