La superlluna d’aquest dilluns és prop d’un 10% més gran que la lluna plena del mes passat

La superlluna que es podrà observar al cel aquest dilluns a la nit a Catalunya serà prop d’un 10% més gran que la lluna plena del mes passat, segons ha explicat a l’ACN el director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas. La superlluna conjuga dos fenòmens habituals en la rotació del satèl·lit de la terra, la fase de lluna plena i la màxima proximitat a la terra en la seva òrbita el·líptica. Totes dues circumstàncies es donen pràcticament cada mes, però és més rar que ambdues coincideixin en el temps. És el que passa aquest dilluns, i a això cal afegir-hi, segons Ribas, que és una de les superllunes més grans possibles, perquè entre el moment exacte de la lluna plena, i el moment exacte en què el satèl·lit passa més a prop de la terra només hi ha hagut dues hores de diferència.

Ribas ha explicat que la superlluna es dóna quan al moment astronòmic de la lluna plena s’hi suma el fet que el satèl·lit està més a prop de la terra dins la seva òrbita el·líptica, el que s’anomena perigeu. “Com que està tota il·luminada i està en el punt més proper a nosaltres, es veu una mica més gran de mida i d’aquí ve l’origen del terme superlluna”.

En un any de vegades es poden donar dos o tres casos de superlluna, però el que és “especialment rellevant” és que el temps entre el perigeu i la lluna plena sigui “el més curt possible” perquè així “la lluna és més gran”. Avui entre la lluna plena i el perigeu hi ha hagut una separació de dues hores, un fet que, segons Ribas, no es tornarà a produir “fins al 2030 i escaig”.

Pel que fa a la grandària, el director del Parc Astronòmic del Montsec afirma que la superlluna es veu “amb un diàmetre que pot arribar a ser gairebé un 10% més gran del valor mig”. És un increment “notable”, tot i que el científic no amaga que “després hi ha el dubte de si nosaltres som capaços d’apreciar-ho o no”.

En tot cas, Ribas recomana fer l’observació i fer-la, si és possible, amb telescopi. De fet, és una pràctica que recomana encara que no hi hagi superlluna. “Tenim tendència a mirar objectes molt llunyans i difícils de veure. I a la lluna amb el telescopi es descobreixen els cràters i els elements principals i això fa que sigui molt destacat”.