Restauració del pantà

Experts descarten que es pugui buidar el pantà del Foix, però plantegen una recuperació natural de l'aigua

Impulsen la restauració de l'embassament centenari amb la creació d'uns aiguamolls i la reforma de la depuradora de Vilafranca

Redacció Castellet i la Gornal 25-05-2017 9:22 Lectures 4586

El pantà del Foix tornarà a tenir l'aigua clara, però la recuperació no serà fàcil ni ràpida. Com a mínim, fins d'aquí a cinc anys no es començarà a veure un canvi important a l'embassament, que després de gairebé un segle d'història intentarà canviar l'entorn per afavorir la seva recuperació natural. El que descarten els experts és que es pugui buidar el pantà per netejar la gran quantitat de fangs i sediments dels fons. Es calcula que dels 25 metres de fondària que tenia originalment l'embassament l'any 1928, quan es va inaugurar, ara només queden uns 12 metres, la resta són residus diversos.

Els alcaldes de l'Alt Penedès han conegut aquesta tarda a Vilafranca del Penedès el projecte de recuperació de l'embassament del Foix, una iniciativa que impulsa la Diputació de Barcelona, el Consorci del pantà, l'Agència Catalana de l'Aigua i la fundació Abertis, amb el suport dels experts de la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte estarà redactat a finals del mes de juny per tal de licitar la primera fase de les obres després de l'estiu.

La recuperació del pantà té un pressupost d'un milió d'euros i es farà per fases, per tal d'assumir la inversió. L'objectiu principal és millorar la qualitat de l'aigua de l'embassament, el més hipertròpic de Catalunya i pràcticament de tot l'Estat. Això significa que té un desenvolupament excessiu i perjudicial d'algues, concretament un tipus d'alga que durant l'estiu arriba a assolir una densitat d'un milió de cèl·lules per cada mil litres, la responsable de generar aquelles característiques i enormes masses verdes que es podreixen i generen males olors. Segons els experts, la única manera de no tenir aquesta alga és tallar amb l'entrada de fòsfor a l'embassament: "Quan no hi havia la depuradora de Vilafranca, aquest pantà era una fossa sèptica. Ara tenim una gran entrada de nutrients, d'oxigen i de fòsfors, que alimenten aquestes algues. La depuradora de Vilafranca és biològica, però continuen arribant fòsfors al pantà, així que ara l'Agencia Catalana de l'Aigua haurà de fer un sistema terciari a la depuradora per evitar-ho".

Així, la reforma de la depuradora de Vilafranca serà una peça clau en la recuperació del pantà, però no l'única, ja que en el full de ruta es planteja un nou sistema d'aiguamolls que permeti restablir l'ordre natural. De fet, es projecten una sèrie d'actuacions a la cua de l'embassament fent un aiguamoll amb plantes autòctones que s'encarreguin d'anar treient el fòsfor de l'aigua. La idea és crea un sistema natural, però això tampoc és suficient perquè els sediments i el fang del pantà tenen una gran quantitat de fòsfor i aquest continuaria passant a l'aigua. Per evitar-ho, es faran una sèrie d'experiments amb una argila que s'introduirà a l'embassament per enganxar el fòsfor, consolidar-lo com a sediment, i aconseguir que no torni a sortir.

D'aquesta manera, poc a poc, s'anirà netejant l'aigua tota sola. L'únic problema és que s'ha de ser constant perquè els primers anys són claus i les evidències de la recuperació són pràcticament nul·les. L'objectiu global del projecte és millorar la qualitat de les aigües de l'embassament i potenciar l'espai, un dels recursos paisagístics i naturals més importants del territori, refugi d'aus i bressol de bona part de l'agricultura local. Amb la millora de la qualitat de l'aigua, les institucions consideren que es poden obrir noves oportunitats al Foix.

Pantà del Foix Pantà del Foix Embassament del Foix. Pantà Exposició sobre la construcció del Pantà de Foix, a Castellet i la Gornal Inauguració de l'exposició sobre la construcció del pantà del Foix i conferència de Francesc Capdet Agència Catalana de l'Aigua informa del sobreeiximent de l'embassament de Foix

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

GarrafCoopera

La xarxa de camins ramaders i la transhumància: el patrimoni oblidat

Enrique Castro, Carles Lluch, Mike Alentorn

La identificació, recuperació, conservació i protecció jurídica, és una assignatura pendent en el nostre territori

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No