Desgraciadament, és molt probable que en la nostra vida ens trobem amb més d'una situació relacionada amb una herència.

Sempre vindrà motivat per la defunció d'un familiar pròxim (amb diferent grau de parentiu). Quant a la planificació de la pròpia herència, hem decidit amb aquest article mostrar uns certs conceptes bàsics aclaridors sobre l’herència i la successió a casa nostra, Catalunya.

Per això, en aquest article mostrarem un esquema per a intentar posar llum sobre alguns conceptes que s'han de tenir clars abans de realitzar una herència o qualsevol tràmit en aquest sentit.

Primer, manifestar que l'impost de successions (ISD) és molt controvertit ja que aquesta figura grava imports ja tributats en vida per altres figures impositives, i per tant, als successors se'ls torna a gravar el que el causahavent ja va pagar “en vida”; i en segon terme, perquè és un tribut que desincentiva l'estalvi de les famílies i per contra de la voluntat del causahavent, que sempre és millorar el futur dels seus familiars (i en alguns casos sobreviure com és el cas de la vídues/us). Aquesta successió està totalment penalitzada per un tribut que en segons el grau de parentiu pot ser excessiu, i pot generar un greu problema als hereus. He tingut familiars de tercer grau totalment sorpresos per la càrrega tributària que havien d'assumir per l'herència de la “tieta”.

Cal dir, que l'última modificació normativa la va efectuar la Generalitat de Catalunya enmig de la pandèmia, que es va aprovar el 29 d’abril, la Llei 4/2020 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020. Comentar a títol anecdòtic que des del punt de vista “la manca d'empatia” modificant l'impost enmig d'una pandèmia, quan s'estaven morint diversos familiars a causa de la COVID, els assessors vam ser molt crítics amb aquesta modificació de pujada impositiva. I dic que van pujar la tributació, i no com va dir el Govern de la Generalitat que solament pujava a les rendes més altes, perque simplement es van carregar, “van fulminar”, les bonificacions dels familiars de II i III grau, posant en un alt grau de tributació (inassolibles en alguns casos) de les herències dels familiars amb vincle llunyà.

En l'Herència a Catalunya, qui és el causahavent?

El causant, en Dret de Successions, és la persona que ha mort i que inicia el procés mortis causa. Mitjançant aquest procés s'inicia un procediment per a transmetre els béns i drets (compte, també els deutes i obligacions que existissin) d'aquesta persona, que es repartiran entre els seus hereus o legataris.

Qui són els hereus o legataris?

Els hereus o legataris són les persones físiques o jurídiques (també associacions o entitats sense ànim de lucre) que succeiran al causant o persona morta i, per tant, els qui rebran els seus béns i drets, i també, molt important, tots els seus deutes i obligacions (compte).

Existeixen diversos hereus o varis tipus:

1. Hereus forçosos o legitimaris: contemplats per llei, que tenen dret a percebre un percentatge determinat del cabal hereditari (el que anomenem vulgarment com a ‘legítima’, que analitzarem més endavant).

2. Legataris: Es refereix aquells els qui hereten objectes o béns determinats de l'herència (per ex. un immoble).

3. Hereus testamentaris, legals i voluntaris. Aquells hereus/ves que el codi civil designa o en el testament que es formula explícitament pel causahavent, per a heretar un percentatge de la massa hereditària o béns determinats de l'herència. Si bé la part que poden percebre queda limitada pels drets dels hereus forçosos, sempre que existeixin. Si no existissin, podran adquirir la totalitat de l'herència.

Però què és la legítima?

Un dels conceptes més diferencials del Dret de Successions a Catalunya, on existeix una normativa lleugerament diferent de la resta del país, és la denominada legítima: es tracta del dret que reconeix la llei a unes certes persones (legitimaris) a obtenir un percentatge de valor econòmic del cabal de l'herència del causant.

En l'article 451-1 del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya assegura que la legítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest pot atribuir-los a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o per donació, o de qualsevol altra forma, i que neix en el moment de la mort del causant.

Qui té dret a la legítima segons el Codi Civil de Catalunya?

En el cas de Catalunya, la legítima suposa la quarta part (25%) de la quantitat que resulti del valor dels béns de l'herència en el moment de la defunció del causant restant els seus deutes i les despeses d'última malaltia i enterrament, i se li suma el valor dels béns que el causant hagués donat durant els 10 anys previs a la seva mort (tema realment complex ja que les donacions, ara com ara, no són públiques).

D'aquesta quarta part (25%), resultant de les operacions anteriors, és l'import que es reparteix entre tots els legitimaris (fills/es o, en defecte d'això, el que estipuli la norma).

Qui són els legitimaris a Catalunya:

• Primer els descendents, és a dir, els fills del causant, per parts iguals. En cas que algun dels fills hagi mort abans que el causant o hagi estat desheretat (figura controvertida en el nostre dret), serà vulgarment substituït pels seus descendents, és a dir, els nets del causant, que tindran dret a la mateixa quantia que aquest fill.
• Els ascendents seran legitimaris en absència de descendents. En aquest cas, només seran legitimaris el pare i/o la mare, per la qual cosa, en absència d'ells, aquest dret no es transmet als avis del causahavent.

IMPORTANT RECALCAR: A Catalunya, el cònjuge o parella de fet (vidu/a) NO té drets legitimaris: només els descendents i ascendents.

Ara la pregunta és qui pot heretar?

Pot heretar qualsevol persona física o jurídica sempre que no es trobi incapacitada per llei (per exemple, les associacions il·legals) i que es trobi viva en el moment de la defunció del causant o, en el cas societats o entitats, que encara existeixin en aquest moment.

Per tant, poden heretar menors i incapaços, sempre naturalment representats pels seus pares, tutors o defensors judicials o curadors. Important, també poden heretar els concebuts no nascuts (denominats nasciturus) quan la vídua estigui embarassada.

Com es reparteix l'herència quan no hi ha testament?

Quan no existeixi testament (es denomina successió intestada, article 441-2 CC.Cat), se seguirà el següent ordre de repartiment:

• Fills del causant. Si no poden ser hereus perquè han mort, o perquè un jutge els ha declarat absents o indignes, els seus descendents seran els hereus (nets, besnets, etc.) En aquest últim cas, l'herència es divideix per estirps i a parts iguals. D'altra banda, sempre existeix dret de la vídua/o a l'usdefruit universal de l'herència (excepte els llegats).
• Si no existeixen fills, nets, etc., l'herència passa al cònjuge vidu o la parella de fet, i sempre que no estiguessin en procés de separació o divorci (molt problemàtic). En aquest cas, els pares del mort conserven el dret a la legítima.
• En absència dels dos punts anteriors, seran hereus els pares a parts iguals.
• En següent lloc, heretarien els avis, besavis, etc.
• En següent lloc, germans, després nebots, següent els oncles i després els cosins germans (és a dir, els parents col·laterals).
• Si no existeix cap dels anteriors, compte, heretarà sempre la Generalitat de Catalunya.

Per què és important fer testament?

El testament és un document que conté les últimes voluntats testamentàries, la nostra voluntat en quant, quan i de quina forma es repartirà el nostre cabal hereditari i qui el gestionarà. Haurà de respectar sempre els límits legals (legítima) i no és obligatori fer-ho, però des del nostre despatx recomanem sempre fer-lo.

El millor és fer testament, és un tràmit molt senzill i econòmic (al voltant de 60 euros davant notari). És recomanable acudir a un expert especialitzat en herències abans de fer aquest pas, sobretot per a aconsellar quines decisions adoptar i les seves possibles conseqüències (he vist herències testamentàries inassolibles pels hereus que finalment han renunciat per culpa d'un testament mal plantejat).

Des del nostre despatx et convidem a consultar-nos qualsevol dubte que puguis tenir sobre Dret de Successions Catalunya, de la resta del país i dels 17 impostos de successions (inclòs el troncal) i naturalment el component internacional.

Miguel A. Gargallo Serrano
Assessor Fiscal en GRUP DE GESTIÓ FISCAL
https://grupgestiofiscal.com/