Juanlu Leprevost: “El nou treball és més que un resultat, és música en estat pur: plural, eclèctica i multiestilística”

Si hi ha algú capaç de reunir en un mateix treball musical estils tan diversos com el folk, el soul, el flamenc, el rock i el trip-hop és Juanlu Leprevost. Més de tres dècades d’experiència i experimentació com a músic i com a productor musical avalen una trajectòria forjada des de l’activisme i l’agitació cultural, sobretot en escenaris sonors. Des d’actuacions en grans festivals  fins a la intimitat del seu estudi de gravació, Leprevost creix al costat de la música.

Hi ha moltes maneres de definir el seu nou treball, Caravana, editat amb el seu propi i nou segell, La Fàbrica de Colores (FLC, 2023), però l’expressió que més s’acosta a una descripció quasi perfecta és la tenacitat amb què ha sabut compaginar el pas del temps amb una obra que combina eclecticisme en la sonoritat, pluralitat en el llenguatge i diversitat d’estils en cada detall.

Juanlu, es diu que el millor moment per un nou disc arriba quan es publica, sense cap altre afegit. Ha estat així?

No sé si és tan senzill. Sembla que tot arriba de sobte, però la veritat és que en aquest cas han hagut de passar moltes coses i he hagut de prendre diferents decisions. És un treball fet de moltes sinèrgies, de molts assajos i de tornar a començar, però sobretot ha estat una decisió que es deriva d’optar per crear un segell propi, que ara es presenta amb aquest nou disc, però vol ser una plataforma també per a altres projectes.

Desenvolupa!

Sí, mira, com saps, feia uns anys –pandèmia pel mig– que treballava en aquesta proposta amb què comparteixo viatge amb diferents artistes, músics i cantants, travessant diferents estils musicals; però amb les aturades –obligatòries– i una mica molt de reflexió per tal com està el sector, vaig optar per aturar-ho i plantejar un projecte més ampli, com és un segell propi, i aquí estem, després d’any i mig!

Parles d’un viatge musical amb diferents artistes, però ha estat tot sota la teva batuta, com a productor. I arriba la pregunta: com ha estat produir estils i confluències tan diverses en un mateix treball?

Increïble. Una experiència rere una altra ha estat obrir les sonoritats més enllà dels estils amb què sempre m’havia mogut d’una o altra manera. M’he sentit molt còmode sempre amb influències del flamenc i ara la producció ha anat més enllà, amb temes com Money, amb Nathan Hunter, un mestre de l’slam poetry i el beat box, o en Nice and Easy, amb Mrs Vivandra, que viatja a un funk més gamberro. Cada un dels dotze temes, amb els seus dotze estils són un tot.

Podries descriure Caravana en poques paraules?

Diria que és música en estat pur, perquè és multilingüe, multicultural i multiestilístic.

Com t’agrada dir a tu, tot un viatge en barca a terra, que comença amb una decisió personal com és anar a viure a una caravana i fer-hi el teu estudi. Però, sabem que arribarà la gira, per a quan? 

(Riu) Cert! Tot cert, i sí; tot i que el disc suposa estar al costat de dotze artistes diferents, hem creat una banda base per engegar gira a la primavera i un primer trio, amb Betson (guitarra, veu i teclat) i Víctor Solana (bateria) amb qui començarem a presentar el nou treball en petits escenaris.

Sempre has estat agitador del panorama musical, el nou disc i el nou segell són un pas més en l’activisme? És necessari encara o més necessari que mai?

Si no li diem necessari, li podem dir natural. Perquè la música mereix i ens aboca a crear aquests espais en què es troben diferents estils, diverses cultures i tot de sobte es transforma en un nou ritme o una nova manera d’interpretar-ho.

I aquest és el viatge de Leprevost. Una nova manera de copsar i evocar la música, a través d’un itinerari sonor que travessa el folk-soul, el trip-hop, el folk, el rock, el rap, el funk i el flamenc amb un elenc imprescindible: Gigi McFarlane&Siwo, Saritah, Dono Arango & Yadira Ferrer, Mrs.Vivandra, Nathan Hunter, Jonas Santana&Todor Todorov, Bren, Ramon Mirabet, Xumo Nunjo, Cheikh Lô i Laura Santos. I en queden més, en vindran més.