Reflexions al peu del gronxador

Les llums i les ombres de la paternitat són les “Revelacions d'un pare d'estar per casa” que el vilanoví Àlex Cardona desvetlla al seu llibre, un recull de textos en primera persona en els que comparteix les reflexions propiciades pels seus dos fills amb una gran dosi d'ironia i quotidianitat. Es tracta d'una autèntica lliçó de vida impartida per dos nens, que, inconscientment, obliguen al seu pare -i als lectors- a qüestionar-se tot allò que havien donat per fet fins al moment, despertant el riure però també la tendresa fruit d'uns infants que descobreixen el món a la vegada que el seu progenitor se'l replanteja a través dels seus ulls. El germen del llibre es remonta als textos que Cardona va començar a publicar a Facebook i al seu bloc personal fa uns anys, que ara es complementen amb altres de nous i que al llibre estan agrupats temàticament. La vida i la mort, el pas del temps, la religió, la guerra o el sexe són alguns dels temes universals que donen peu a consideracions de lectura amena, en les que l'autor revela les seves pròpies contradiccions, fent còmplices els lectors dels moments de felicitat, i també de misèria, que qualsevol pare o mare viu en el seu dia a dia.

“El llibre reivindica escoltar els nens i disfrutar-ho, individualment, com a adults”, explica Àlex Cardona. L'autor apunta que el cent per cent de les anècdotes que inclou el llibre “són fets reals”, si bé algunes converses “eren buscades”, com per exemple les referides a Déu. Preguntes de profunditat insospitada com “Aquest senyor és un pallasso de veritat o va disfressat?” provoquen un desconcert hilarant present a tot el llibre. És fàcil identificar-se en la llarguísima ruta en la que es converteix qualsevol passeig pel centre quan els petits volen pujar a les “andròmines”, altrament dites “cavallitus”, que les botigues tenen al carrer. També, en el xantatge al que donen peu eis Reis d'Orient:  -“Els Reis no et portaran res. Recorda que t'estan veient.” (…) -”I els Reis, sí, li portaran la Patrulla Canina. Prenguem-ne nota, camarades”. També és especialment divertit el debat sobre tenir o no descendència des del punt de vista de l'infant:  “És millor no tenir fills. Estàs més tranquil. Sempre pots fer el que vols i no et molesta ningú”. La conclusió a la que arriba el pare s'hi complementa, oscil·lant entre l'afinitat momentània cap a la cruel figura d'Herodes i “l'amor egocèntric i atòmic” que desprenen els fills: “[Els infants] són factors d'envelliment de primer ordre, d'una potència còsmica, pesats i tenaços com la gravetat mateixa i radiants com el sol, que abrusa, descoloreix i clivella. (…) Són absolutament primordials, imprescindibles, com la llum de l'alba”.

Afecte, irascibilitat, paciència i cansament conviuen alegrement a les pàgines d'un llibre que demostra que “els moments de carinyo apareixen quan menys t'ho esperes”, diu Cardona. “La recepta és passar quant més temps puguis amb ells”, assegura. A la pregunta de què els ha semblat el llibre al seus fills, sosté que “els hi ha agradat”. “Els he sentit riure. El petit s'emociona una mica. Per a ells també és un document de la seva infantesa”. Per als lectors pares i mares, una veritable teràpia i una invitació a parar bé l'orella al peu del gronxador, per al nostre propi gaudi.