Lluís Foix: "'Aquella porta giratòria' no és un llibre de ressentiment ni hagiogràfic de ningú"

Algunes de les anècdotes històriques que s'amagaven rere l'entrada de l'antiga seu de 'La Vanguardia' es troben, des d'aquest dimecres, recollides en el llibre 'Aquella porta giratòria' (Destino) a través de la mirada del periodista i escriptor Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943). L'obra, guanyadora del Premi Pla 2016, ofereix un recorregut en primera persona pels seus records i vivències al rotatiu on va exercir des de traductor fins a director durant 45 anys. Un anecdotari vital que reprèn el fil que Foix va iniciar amb 'La marinada sempre arriba' (Columna), on es va centrar en la seva infància i adolescència. En una entrevista amb l'ACN, ha afirmat que 'Aquella porta giratòria' no és un llibre de ressentiment ni hagiogràfic de ningú".

'Aquella porta giratòria' relata el recorregut periodístic de Lluís Foix des de la seva estada a Menorca, fins que va entrar a treballar a 'La Vanguardia' cobrint vacances dels traductors. Una possibilitat "tan interina com precària", com ell mateix recull en l'obra, però que li va permetre posar un peu dins el diari i entrar a formar part de "la gran família", com s'hi referia Carlos Godó.

El títol del llibre fa referència a la porta d'entrada a la redacció del diari a la seu que va ocupar des de 1903 al carrer Pelai i fins al seu trasllat a la plaça Francesc Macià i és un retrat d'una època de 'La Vanguardia' i la seva gent, des de 1969 i fins el 1983, any en el qual va ser nombrat director.

Un diari de referència

'La Vanguardia', com recorda l'escriptor, ha viscut dues dictadures, una guerra civil i dos canvis de règim i, malgrat això, ha perdurat durant 135 anys amb una posició "discreta i interessada", esdevenint tota una institució. "Les ha vist de tots colors, però ha perdurat perquè s'ha identificat amb un sector rellevant de la societat catalana, que encara avui el considera un diari de referència on hi escriu gent diversa i amb incidència en l'opinió pública", ha precisat Foix.

El guanyador del Premi Josep Pla 2016 precisa també en l'obra l'afirmació estesa que 'La Vanguardia' sempre "fa costat al Govern". "Sí i no", ha esgrimit. Creu que el rotatiu no ha tingut mai la temptació d'intentar "fer caure governs ni canviar hàbits de la societat", sinó que és només un "cert reflex de la societat catalana". Foix defensa que la intervenció editorial de la propietat és infreqüent i afegeix que, malgrat que el diari no ha venut mai massa fora de Catalunya, té el pes però suficient per tenir un "cert grau d'influència".

El periodista esgrimeix que ell només sent motius "d'agraïment" per 'La Vanguardia' un diari on ha treballat "molt a gust" i que li ha ofert la possibilitat de desenvolupar un ofici "apassionant".

L'enfrontament amb Gaziel i les relacions amb Pujol

L'obra recull, al seu entendre, alguns capítols de la història del diari que assegura que són coneguts, però que la principal novetat rau en el fet que qui els explica és "algú que ha estat dins". Un dels episodis més rellevants que inclou és, per exemple, l'enfrontament entre Gaziel i els propietaris de 'La Vanguardia', així com els successius moviments interns que propiciaven els canvis de director o, fins i tot, descobreix les relacions de Jordi Pujol amb la direcció del rotatiu, "sempre singulars i convulses".

Quant a l'expresident de la Generalitat, Foix recorda que Jordi Pujol li va dir que qui li feia millor les entrevistes "es deia Jordi Pujol i Soley". "Algunes, en tinc constància personal, les escrivia ell tot sol. I a més volia influir en el titular de portada", recull Foix en el llibre.

L'escriptor i periodista ha explicat en una entrevista amb l'ACN que Pujol demanava coses que "no sempre se li donaven", però que l'intent dels polítics per influir en els mitjans és una situació pròpia de les relacions amb el poder. Malgrat això, ha asseverat que sempre van tenir una relació de "respecte mutu". "Pujol tenia una ambició periodística notable, a ell li hauria agradat ser periodista i polític", ha opinat. "El polític, el financer i el mediàtic són poders que s'entrecreuen en diverses rotondes", ha conclòs.