La figuració perduda

El Museu Deu inaugura aquest divendres una exposició temporal del pintor i dibuixant Armand Lluent

No és simplement un recorregut cronològic, no és únicament un discurs antològic on les peces es situen agrupades en etapes artístiques

El Museu Deu inaugura aquest divendres una exposició temporal del pintor i dibuixant Armand Lluent. EIX

El Museu Deu inaugura aquest divendres una exposició temporal del pintor i dibuixant Armand Lluent. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest proper divendres dia 17 de març, a les vuit del vespre, tindrà lloc l’acte inaugural de la nova exposició temporal del Museu Deu. L’exposició titulada “Armand Lluent (1943-2004): la figuració perduda” mostra més d’una cinquantena d’obres d’aquest artista barceloní conegut més arreu que no pas a la seva terra.

Però l’exposició no és simplement un recorregut cronològic, no és únicament un discurs antològic on les peces es situen agrupades en etapes artístiques: l’informalisme català, l’expressionime, l’art figuratiu, l’abstracte…No és tan sols un conjunt de peces sense títol, obres amb una clara simbologia cromàtica i amb suports diversos com ara teles, fustes reaprofitades o fibra de vidre… hem de mirar molt més enllà i hem de pensar, principalment, que no foren obres creades per a estar en un museu. Res més lluny de la intenció de l’artista!

Les obres exposades a la planta soterrani del Museu Deu foren concebudes buscant la recerca del ser humà en l’univers, per la qual cosa són peces que mostren la faceta més íntima del pintor, sense filtres ni exàmens de consciència, cosa que pot provocar en l’espectador sentiments d’inquietud o rebuig i és del tot necessari advertir els visitants, ja que el Museu Deu rep públics molt diversos i de totes les edats.

Ja no podem contemplar l’art del segle XX esperant només trobar obres estèticament correctes i agradables a la vista. Les avantguardes artístiques ja ens van mostrar que els artistes sorprenen, inquieten  fins i tot escandalitzen el públic. Durant els anys 60 del segle passat aquesta tendència va arribar al punt màxim on el tema central de molts artistes era la violència i l’autodestrucció.

La imaginació d’Armand Lluent ens porta a un món d’infants que expressen sentiments sense mirada, personatges sense rostre que comuniquen sentiments, caps andrògins que semblen buscar el més enllà i, principalment, cal destacar la sèrie de cossos nus d’un tractament anatòmic i compositiu perfecte, d’una gamma cromàtica de tonalitats càlides i fredes unides per tal d’establir un espectacular efecte lumínic.

Armand Lluent, pintor, dibuixant, escenògraf i gravador fou alumne de la Llotja, deixeble de Garcia Morales i admirador d’Oskar Kokoshka i James Ensor. L’any 1973, després de participar en vàries exposicions col·lectives, va fer la seva primera exposició individual. La seva obra s’ha exposat a Girona, Madrid, Sevilla, Sitges, Reus, França, Suïssa, Suècia i Alemanya. Ara, les seves pintures es poden contemplar al Museu Deu fins al proper 4 de juny.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local