El futur de la ciutat. El futur de Vilanova

La ciutat és una construcció (ara ens hem inventat el terme 'constructe', que sembla més adequat), és una creació humana per a viure millor. No vull assegurar que l'home no pogués viure al bosc o en assentaments agraris isolats, però el que sembla segur és que la ciutat va néixer per a millorar i fer més confortable la vida dels humans. És evident que aquest compromís de 'per viure millor' requereix, sobretot, això mateix: compromís. La ciutat, la que avui habitem també, exigeix la relació entre els seus habitants, i el contacte significa acompanyament, col·laboració, intervenció (tolerar molèsties suportables)... D'aquí la necessitat d'una 'política ciutadana', la necessitat d'arribar a acords que satisfacin les mínimes necessitats de tots plegats (que significarà que no podran satisfer-se 'totes' i cada una de les necessitats particulars de tothom). La vella ciutat, doncs, aquell constructe que va ser pensat i realitzat a mida dels humans, va anar ampliant-se amb el pas dels segles i el progrés de la humanitat. Però aquell ancestral aconseguiment per viure millor entre els homes.

Aquella ciutat a mesura de l'humà que es desplaçava pels seus propis mitjans (les cames) va esclatar amb l'invent del vehicle personal, sobretot amb el vehicle de motor. La revolució industrial va facilitar el moviment veloç, l'estalvi de temps per anar d'un cantó a un l'altre... posteriorment la mateixa industrialització mecanitzada va permetre la construcció de vehicles utilitaris a l'abast econòmic de les classes populars. Va ser un gran avenç en la vida de la societat humana, qui ho dubta! Però aquest avenç tenia conseqüències, una d'elles és que les velles i assequibles ciutats se'ns han fet petites, no van ser pensades per a aquesta rapidesa de mobilitat (a part hi ha la qüestió de l'esgotament de les fonts d'energia que ho possibiliten). O sigui, que, una: o fem una altra passa i arbitrem normés per continuar podent viure dins d'aquest constructe, la ciutat, que vam inventar per a 'viure millor', o, dues: abandonem la 'ciutat' com a model de relacions humanes.

Algunes societats ja han provat aquesta segona possibilitat: les grans urbanitzacions a la perifèria de les velles ciutats. Em sembla, però, que el model no acaba de funcionar perquè el que es guanya en 'tranquil·litat' és perd en 'ciutadania' (no cal que m'allargui en què significa ciutadania, oi?).

Vilanova ha anat avançant amb un cert èxit en el camí de transformació de les velles ciutats. Amb la democràcia vam inaugurar el primer embat: la transformació en 'illa de vianants' de la rambla i el carrer Caputxins, que de primer va ser impugnat (havia de ser la mort del comerç) però que finalment ha resultat un parc comercial i d'oci al centre de la vila com no tenen altres poblacions catalanes. L'ajuntament actual ha impulsat un nou embat, una extensió del model anterior, que necessitarà (com tot) ampliacions i rectificacions. Però ho ha fet, ho ha fet perquè aquesta és la funció dels governs municipals, avançar-se a les aspectives del futur pròxim. Aquesta és la funció que se li demana a un equip de govern. Jo, personalment desconfio de qui em dona receptes de manual per a necessitats peremptòries, i recomano fer el mateix. Desconfiem dels que confonen la 'política' (fer política) amb els 'partits polítics'.

Un bon dirigent municipal és aquell que coneix per experiència l’ampla vida associativa local o la gestió a la petita i mitjana empresa (sense oblidar-nos dels i les mestres, precisament coneixedors del futur de la ciutat). Aquella o aquell que s'ha criat només fent política de partit, és difícil que se'n surti en la direcció de la ciutat, aquesta gran creació de la humanitat.

Ei, aquests és la meva humil opinió. Res més.